Inauguraran divendres a La Palma MAGIC, el telescopi de raigs gamma més gran del món
El proper divendres 10 d'octubre tindrà lloc la inauguració del telescopi MAGIC (Major Atmospheric Gamma Imaging Txerenkov) a l'Observatori del Roque de los Muchachos de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), a l'illa canària de La Palma. Es tracta del telescopi de detecció de raigs gamma més gran del món, i ampliarà el coneixement sobre la matèria fosca de l'Univers, les galàxies de nucli actiu, les explosions de raigs gamma i la recerca de partícules supersimètriques (una de les grans fites de la física actual).
El detector principal del telescopi ha estat construït per investigadors de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sota la coordinació del doctor Manel Martínez. La construcció i posada en marxa del telescopi és fruit d'una col·laboració internacional on han participat, també, investigadors del Grup de Física de les Radiacions de la UAB, de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i d'instituts de recerca d'Alemanya i Itàlia.
El telescopi tindrà el mirall actiu més gran del món, de 17 metres de diàmetre, i permetrà la detecció de raigs gamma còsmics en un rang d'energies mai explorat fins ara. MAGIC és un telescopi de llum Txerenkov (la llum que emeten els raigs còsmics en travessar l'atmosfera de la Terra) equipat amb la tecnologia més capdavantera en tots els seus elements. Entre els components del telescopi hi destaca la cambra detectora, construïda a l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), centre adscrit a la UAB. La cambra està basada en un nou tipus de fotosensors anomenats fototubs híbrids d'estat sòlid d'elevada eficiència quàntica.
L'objectiu principal del telescopi és la detecció de raigs gamma còsmics en l'única zona mai explorada de tots els tipus de radiació que ens poden arribar de l'espai: el rang d'energies entre els 10 i els 300 gigaelectronvolts (GeV). En aquest rang d'energies, els científics esperen trobar nombroses fonts galàctiques i extragalàctiques com remanents de supernoves, explosions de raigs gamma, radiació difosa i púlsars, entre d'altres. L'estudi d'aquestes fonts ha de permetre una millor comprensió de l'origen de les explosions de raigs gamma, així com també dels mecanismes d'acceleració de partícules prop d'objectes amb camps gravitatoris molt intensos, tal com estels de neutrons i forats negres ultramassius en nuclis de galàxies, a més d'ajudar en la recerca de partícules supersimètriques, una de les fites més importants de la física de partícules.
Un equip d'investigadors del Grup de Física de les Radiacions del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de la doctora Carmen Baixeras, aporta al projecte una amplia experiència en la detecció de les diferents components de la radiació còsmica. Els investigadors han coordinat la simulació per ordinador dels successos que s'esperen detectar amb el telescopi, així com la construcció dels equips auxiliars per controlar-los i per a l'adquisició de dades; han col·laborat en el desenvolupament del software d'anàlisi de dades i de control del telescopi; estudien les particularitats de la detecció dels senyals originats en els púlsars i analitzaran les conseqüències físiques dels resultats que s'obtinguin.
