Icona, diva i emprenedora: una exposició singular homenatja Núria Feliu

L'exposició "Núria Feliu al Palau" arriba un any i mig després de la mort de la cantant als 80 anys i vol ser un homenatge fet de desenes d'objectes, projeccions i il·lustracions. La mostra abasta els múltiples vessants de la Feliu de forma cronològica: des dels seus inicis poc coneguts al teatre als anys seixanta, fins a la seva consolidació com a icona.

En aquella primera època, en què la música popular catalana estava influenciada per la "chanson" francesa i la cançó d'autor, Núria Feliu va ser la primera cantant que va versionar estàndards de jazz com "Misty" --d'Erroll Garner-- i popularitzada per Ella Fitzgerald, a qui adorava. Però també va posar en valor els cuplets de l'època daurada del Paral·lel, com "El vestir d'en Pasqual", a més d'interpretar boleros, sardanes, música de cinema i musicals.

Com a gran defensora de la llengua catalana que era, la cantant del barri de Sants insistia que es pot cantar qualsevol cosa en català, com recorda el seu germà i mànager, Albert Feliu:

"La Núria s'ha trepitjat Catalunya, s'ha estimat Catalunya, l'ha defensada i ho ha fet cantant."

El comissari de l'exposició, Òscar Dalmau, que també era amic personal de Núria Feliu, explicava un dels objectius que persegueix la mostra durant la inauguració de l'exposició aquest dimarts:

"Trencar aquesta imatge de 'la tieta de Catalunya' que tenia Núria Feliu i demostrar que va ser una dona moderna, pionera i combativa."

I aquí hauríem d'afegir un altre qualificatiu: el d'emprenedora. La cantant de Sants tenia molt clar què volia cantar sense tenir en compte si seria comercial o no, i això la va dur a editar-se els seus propis discos.

En aquest punt, Dalmau ha recordat que en això també va ser pionera, perquè "ara moltes cantants, com Rosalía o Bad Gyal, s'omplen la boca dient que passen de les discogràfiques perquè s'editen i autoprodueixen elles mateixes. Doncs bé, la Núria Feliu ja ho feia l'any 1974".

Peces inèdites

A la mostra també hi descobrim peces inèdites: com l'única gravació que es conserva de Núria Feliu cantant en anglès, el procés d'adaptació d'estàndards de jazz al català, i també la forma com Núria Feliu adaptava els musicals: viatjava al West End de Londres o a Nova York per veure els espectacles i, si li agradaven, es comprava el disc, se'l feia adaptar al català i l'editava molt abans que els originals fossin publicats a Espanya.

A més de l'exposició, que es podrà visitar al Palau Robert fins al 19 de maig, aquest homenatge anirà acompanyat de tres concerts: dos al Palau Robert i un altre al Palau de la Música el pròxim 15 de maig.