França endureix la lluita contra el jihadisme amb algoritmes per detectar sospitosos

França endureix la lluita contra el que anomena amenaça terrorista "endògena". El govern francès ha aprovat aquest dimecres un projecte de llei que buscarà detectar les amenaces potencials a xarxes socials i internet.

Un dels punts destacats del projecte de llei de l'executiu de Jean Castex és que qui consulti pàgines amb continguts jihadistes serà identificat i denunciat. La normativa impulsarà l'ús d'algoritmes en la recerca de sospitosos, la qual cosa permetrà acotar els filtres per localitzar els usuaris que hagin consultat vídeos de decapitacions o altres dades que facin saltar les alarmes.

Quan es detectin cinc consultes a material d'aquest tipus, se'ls retirarà l'anonimat per poder "avaluar l'amenaça", segons el ministre de l'Interior.

A banda de l'augment de la vigilància de l'activitat a xarxes socials, es farà un seguiment especial dels condemnats per terrorisme quan surtin de la presó. L'executiu francès calcula que, d'aquí al 2023, un centenar de persones empresonades per aquests delictes quedaran en llibertat.

També es facilitarà el tancament de llocs de culte que incitin "a la violència i a l'odi".

Els autors dels últims atacs havien vist vídeos jihadistes

"Des de novembre de 2015, cap atemptat l'ha comès persones que tornaven de les guerres a l'Iraq i Síria. Hem passat d'una amenaça exògena a una d'endògena", considera el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin.

L'amenaça "endògena" és més difícil de detectar i correspon a persones sense relacions amb xarxes jihadistes i que es radicalitzen per internet. És el cas de l'home que va assassinar una policia divendres passat a Rambouillet, prop de París, que no estava fitxat per la policia.

Com tampoc ho estaven l'home que va matar tres persones a ganivetades en una església de Niça ni l'assassí de Samuel Paty, el professor que havia ensenyat a classe les caricatures de Mahoma, tots dos l'octubre de l'any passat.

En tots tres casos, abans de cometre el crim, els atacants havien consultat als seus telèfons vídeos glorificant els màrtirs de la Jihad.

Queixes dels defensors de drets civils

Algunes de les mesures aprovades per l'executiu ja es van aplicar durant l'estat d'emergència entre 2015 i 2017 i ara passen a incloure's definitivament a la legislació. El nou projecte de llei encara s'ha d'aprovar al Parlament i s'unirà a altres lleis antiterroristes.

Amb l'objectiu d'adaptar-se a la canviant amenaça jihadista, el govern francès torna a incloure punts polèmics, criticats per associacions en defensa dels drets fonamentals. Davant les queixes, Darmanin ha aclarit que hi haurà "garanties molt reforçades" per evitar abusos en l'esfera de la privacitat.

El projecte de llei s'ha aprovat el mateix dia en què el Parlament Europeu ha aprovat un reglament que obligarà plataformes i webs d'internet allotjades a la UE a retirar en el termini d'una hora continguts considerats terroristes.

Les presidencials de 2022, a l'horitzó

La reforma arriba quan falta un any per a les eleccions presidencials del 2022. Actualment, les enquestes mostren un empat entre Emmanuel Macron i la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen.

Castex ha volgut respondre a la vinculació entre immigració irregular i terrorisme que fa l'extrema dreta i ha especificat que la llei vol "millorar la nostra política contra el terrorisme" i ha demanat no confondre-la amb la política migratòria perquè "debilita totes dues lluites".