Cruïlla de Catherine Hill i Paul Street, a Frome, Somerset, Anglaterra (Derek Harper)

Fer xarxa, la fórmula de la vila anglesa de Frome que l'ha fet referent de la salut mental

El model, basat a promoure les connexions comunitàries com a tractament mèdic preventiu, és estudiat arreu del món

RedaccióActualitzat

Els problemes de salut no sempre es resolen amb medicaments. Determinades patologies tenen més a veure amb la situació personal del pacient i necessiten remeis que van més enllà de la medicina.

Això ho havia observat molt bé la doctora Helen Kingston, que treballa al centre mèdic de Frome, al comtat anglès de Somerset, de 26.000 habitants.

Durant anys, Kingston veia amb frustració que no podia ajudar els seus pacients a abordar dificultats i problemes que no eren mèdics, però que contribuïen a agreujar els seus problemes de salut. No els podia ajudar perquè no disposava dels recursos necessaris.

Això va canviar quan va aconseguir finançament del sistema britànic de salut per contractar Jenny Hartnoll, una especialista en desenvolupament comunitari que volia fer una compilació de serveis comunitaris i veure si hi havia mancances que calia cobrir amb la creació de grups.

"No són només les persones soles les que es beneficien de més connexions socials, tots tenim aquesta necessitat humana bàsica", explica la doctora Kingston al diari "The New York Times". Ella té clar que "reconeixent aquest fet es pot donar suport a la gent en comptes d'esperar que hi hagi una situació de crisi".

"Si la raó per la qual estàs deprimit i no dorms és que estàs passant un dol o has perdut la feina, això no ho curarà cap píndola."

Hartnoll va començar a treballar a Frome i el districte de Mendip, amb una població total de 115.000 habitants.

La feina conjunta d'ella i Kingston ha convertit Frome en un referent mundial sobre com abordar els problemes de salut mental des de la lluita contra la soledat i les seves conseqüències.

La idea del projecte engegat fa vuit anys és millorar el benestar emocional a partir de les connexions comunitàries, a través de grups de voluntaris que ajuden les persones a fer front a problemes com la soledat o l'aïllament social, que sovint no són vistos com un problema mèdic però tenen conseqüències en la salut de les persones i acaben generant problemes mèdics.


Professionals sanitaris, connectors i voluntaris

El programa arrenca amb la feina dels professionals sanitaris, que estan molt ben informats dels serveis comunitaris existents per veure quin pot servir per ajudar cada persona que atenen.

A partir d'aquí, funciona amb vuit "connectors de salut" remunerats (amb un sou d'entre més de 20.000 i 26.000 lliures anuals, entre més de 23.000 i més de 30.000 euros) i centenars de "connectors comunitaris" voluntaris. En aquests anys, n'han arribat a formar més d'un miler.

Hi ha, per exemple, propietaris de cafès, taxistes i altres residents de Frome que han après a aconsellar i informar els seus amics i veïns sobre els grups de suport i els serveis existents, que de vegades la gent no utilitza perquè no sap que existeixen.

Pont sobre el riu Frome en el centre de la ciutat (Jaggery)

Grups i serveis que s'activen per ajudar amb problemes quotidians que poden generar problemes emocionals que sovint agreugen la salut de les persones.

Problemes, per exemple, com escalfar l'habitatge de manera eficient i més econòmica, o dificultats amb la tecnologia; o no saber cuinar.

O no saber fer front a unes elevades factures de serveis públics que cal gestionar online, com li passava a John Willis, un constructor jubilat de 77 anys que considera que la seva generació és "deixada enrere" per l'augment del comerç online, però també dels serveis de l'administració que cal fer a través d'internet.

Willis ha rebut l'ajuda de Will Palmer, consultor d'empreses de moda, de 59 anys, que és un dels "connectors de salut" de Frome, especialitzat en ajudar la gent a superar les dificultats amb la tecnologia.

Ajuda des de l'orientació mèdica

La diferència de Frome amb altres localitats que també tenen xarxes de suport a persones amb problemes és que aquí aquestes xarxes comunitàries formen part d'una estratègia orientada des de la medicina per enfortir la resiliència i el benestar dels pacients.

L'ajuda digital a Willis, per exemple, va ser orientada des del centre mèdic de Frome, perquè al problema amb les factures s'hi afegia la mort de la seva dona, un any i mig abans, que l'havia deixat amb depressió i ansietat.

"Estava a punt de tenir una crisi nerviosa", admet Willis, però "és difícil sortir i dir que estàs sol, perquè se suposa que ets un home dur", explica.

Market Place, al centre de Frome (Wikimedia Commons/Tom Oates)

Una altra connectora de salut és Hayley Morgan, que cada dimecres al matí seu al "Banc de conversar" de Frome, a pocs metres d'un cafè, per escoltar qualsevol persona que vulgui seure-hi a parlar o a demanar informació sobre els grups comunitaris d'ajuda de la ciutat.

L'acompanya una voluntària, Janet Copsey, de 60 anys, que ha estat formada per aconsellar, per exemple, apuntar-se a una coral, o a una activitat esportiva. També participa en un projecte per escriure postals a persones de Frome amb poc contacte social.

El "Banc de conversar", de fet, és una extensió del "Cafè de conversar", un espai per fomentar que persones que no es coneixen seguin a la mateixa per parlar.

Una altra manera de socialitzar-se és participar en les dues sessions setmanals de fusteria. Ron Carver, mestre fuster retirat, de 87 anys, s'ho passa bé transmeten els seus coneixements a altres persones, però admet que "el que realment busques és la companyonia".


Una "nevera comunitària" i una "biblioteca de coses"

A Frome també hi ha altres iniciatives comunitàries, més directament orientades a resoldre problemes materials.

Els serveis fora d'ús d'un aparcament a l'aire lliure han estat reconvertits, per una banda, en la "nevera comunitària", frigorífics on qualsevol pot deixar-hi menjar per qui el necessiti; i per l'altra en el "penja-robes de Frome", on qualsevol pot dur-hi abrics o altres peces de roba que ja no necessita perquè puguin fer servei a algú altre.

La localitat també disposa d'una "biblioteca de coses", on s'ofereixen en préstec eines o aparells com els que poden ser necessaris per fer una feina de bricolatge a casa.

"Un miracle mèdic"

El cas de Frome ha estat estudiat per Julian Abel, un consultor de cures pal·liatives jubilat, que després d'analitzar el resultat de fomentar les relacions comunitàries com a tractament mèdic diu que es pot parlar d'"un miracle mèdic".

El 2018, el "British Journal of General Practice" va publicar un estudi d'Abel que mostrava que entre 2013 i 2017, els quatre primers anys de funcionament del programa de Frome, els ingressos a urgències van baixar un 14%, mentre al comtat de Somerset van augmentar un 29%.

"No hi ha cap altra intervenció que hagi reduït mai els ingressos a urgències d'aquesta manera", explica.


Frome, referent mundial

L'èxit de Frome ha fet la volta al món i ciutats del Regne Unit i de països tan diferents com Suècia i Colòmbia estan estudiant-ne el model per aplicar-lo. De fet, la doctora Hartnoll i el seu equip miren d'atendre les peticions d'informació i de formació internacionals, però el problema és que aquest extrem no està cobert pel finançament del Sistema Nacional de Salut.

Un finançament que fa poques setmanes, després de vuit anys de feina continuada, ha queda fixat amb caràcter permanent.

Cheap Street amb llums de Nadal (Phil Williams)

El primer reconeixement públic a aquest programa innovador va arribar quan Theresa May, aleshores primera ministra del Regne Unit, va nomenar ministra de Soledat la diputada Tracey Crouch. Des d'aleshores, governs com el de l'estat de Victòria, a Austràlia, o el del Japó han creat càrrecs semblants.

La contrapartida d'aquest ressò internacional és que Frome s'està convertint en un lloc atractiu per a londinencs i habitants d'altres poblacions que volen traslladar-s'hi per viure, i els veïns de Frome ja ho estan notant en l'alça dels preus de l'habitatge.

ARXIVAT A:
SalutTheresa MayRegne UnitSalut Mental
Anar al contingut