ETA: des del trencament de l'anomenat Pacte de Lizarra fins ara

ETA va trencar l'anomenat Pacte de Lizarra amb una campanya molt dura d'assassinats pensats per causar la màxima distorsió política. Per això van triar com a objectius preferents persones significades del PSOE i el Partit Popular. D'aquesta època és l'atemptat que va causar la mort a Ernest Lluch, segurament un dels que més profundament van trasbalsar la política catalana i espanyola. La reacció social, sumada als gestos inequívocs de la família de la víctima, van diferenciar, des d'aleshores, el rebuig a ETA del suport al govern del PP. Amb el temps, però, ETA va reduint la seva activitat a causa de la pressió política i policial a què es veu sotmesa. Ja no té capacitat per organitzar segrestos i l'any 2003 comet el seu últim atemptat mortal a Navarra, on assassina dos policies nacionals amb una bomba adossada. L'any següent, cau la direcció d'ETA prop del País Basc francès, amb Mikel Albizu "Antza" inclòs. Un altre número u passava a formar part del miler d'etarres tancats a presons espanyoles i franceses. A partir d'aquí, ETA s'estima més buscar objectius relacionats, sobretot, amb interessos turístics i el cobrament de l'impost revolucionari als empresaris bascos. De tota manera, els nombrosos comunicats que es filtren a la premsa i la treva que uns encaputxats van decretar per al territori català han provocat una distorsió política constant que no ha declinat malgrat la decadència operativa de l'organització. La novetat dels últims temps és que ETA, per primera vegada, ha assumit que no pot liderar una negociació política i, aparentment, sembla haver delegat aquesta funció en l'esquerra abertzale.