Façana de l'Ajuntament de Palma a la plaça de Cort
Façana de l'Ajuntament de Palma a la plaça de Cort
Palma

Estafen 300.000 euros a l'Ajuntament de Palma, com ja van fer amb el de Barcelona

El consistori va rebre un correu que comunicava un canvi de compte fals d'una empresa concessionària i va redireccionar el pagament de factures al compte dels estafadors

Si a finals de maig l'Ajuntament de Barcelona va transferir 350.000 euros corresponents a la suma de 13 factures al compte d'uns estafadors, ara, un cas molt similar mitjançant la pràctica de l'anomenat "phishing" s'ha reproduït a la capital de les illes Balears.

Concretament a l'Ajuntament de Palma, que, donant per bo un fals certificat de titularitat bancària amb el corresponent segell i firma electrònica, ha pagat un total de 303.150,47 euros a un destinatari que suplantava l'empresa Samyl, adjudicatària del servei municipal de neteja.

Adrián García, regidor d'Hisenda, ha informat que l'estafa ha estat denunciada a la Policia Nacional amb qui l'Ajuntament està treballant colze a colze. "S'està fent una gran feina," ha dit Garcia, que ha informat que el consistori s'ha personat a les diligències prèvies del cas d'estafa.

Paral·lelament, el regidor, conjuntament amb la resta de personal de l'àrea responsable de la tresoreria municipal, ha posat en coneixement del cas a tots els partits que conformen el ple, que van mostrar tot el suport al departament d'Hisenda.


El "phishing", cada cop més estès

Tot i els avisos que fan als usuaris, tant les entitats bancàries com la policia o les mateixes institucions, sobre la captació de dades a través d'internet i el refús que cal fer dels correus electrònics de remitents sospitosos, els casos de "phishing" proliferen cada cop més.

Els 300.000 euros sostrets de l'erari de Palma són conseqüència de la interacció amb un correu rebut a la tresoreria municipal el febrer que enviava, suposadament, l'empresa Samyl.

En la comunicació s'indicava que tancaven el compte bancari en què se'ls retribuïa habitualment, per la qual cosa adjuntaven les dades d'un de nou per portar-hi a terme els pagaments en endavant.

Seguint el protocol establert, des de la dependència municipal de la plaça de Cort es va indicar al remitent que el canvi de compte s'havia d'acreditar amb un certificat de titularitat bancària firmat i segellat.

Els casos de suplantació d'identitat a través de la xarxa augmenten
Els casos de suplantació d'identitat a través de la xarxa augmenten (Mati Mango/Pexels)


Certificat fals

El fals proveïdor va quedar autoritzat després d'enviar, precisament, un certificat segellat i amb una firma electrònica que, aparentment, eren reals.

Amb el compte validat, el 8 de març, l'Ajuntament de Palma va pagar dues factures. Una de 39.498,27 euros i una d'una quantitat més gran, 263.652,20.

El frau es va destapar quan la concessionària de la neteja, Samyl, va reclamar el pagament d'aquestes dues factures. El mateix dia els serveis jurídics del consistori van denunciar els fets a la policia.

Acte seguit, des del departament d'Hisenda es va comprovar que no hi haguessin més casos com el que s'havia destapat. No se'n va detectar cap més. El regidor Adrián García va voler precisar que:

"No és, de cap manera, un problema informàtic, sinó un document falsificat entre el gran volum de factures i documents que es gestionen diàriament"

Paral·lelament, i amb la voluntat d'esclarir els fets, el mateix García es va reunir amb l'entitat bancària des d'on van operar els estafadors.

Des del departament d'Hisenda de l'Ajuntament, s'ha articulat un pla de reforç i s'han pres mesures per comprovar a fons els certificats de titularitat bancària amb la intenció que no es reprodueixin més casos com aquest.

 

ARXIVAT A:
InternetTecnologiaSeguretat
Anar al contingut