Les imatges obtingudes pel telescopi espacial Euclid

Espectaculars imatges de l'univers capturades pel telescopi espacial Euclid

La missió Euclid té l'objectiu de crear el mapa 3D més precís del cosmos

La missió Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha publicat una tanda d'imatges amb vistes "sense precedents" de l'univers. Les imatges destaquen per la seva espectacularitat i bellesa, però van molt més enllà; també revelen noves propietats físiques de l'univers.

Euclid observarà, durant sis anys, milers de milions de galàxies a una distància de fins a 10.000 milions d'anys llum.

El telescopi espacial de l'ESA, està completant de mica en mica el que pretén ser el mapa 3D més gran i més precís del cosmos i que permetrà avançar en el coneixement de la naturalesa de la matèria i l'energia fosca, l'expansió de l'univers i la gravetat.


Abell 2390

El cúmul de galàxies Abell 2390 (ESA/Euclid/Euclid Consortium)

El telescopi s'ha fixat particularment en el cúmul de galàxies Abell 2390, que mostra aproximadament 50.000 galàxies. La distància entre elles es pot mesurar gràcies a aquestes observacions. Aquestes galàxies contenen quantitats enormes de massa, majoritàriament de matèria fosca, una forma de matèria que no és visible a ull nu, però que se suposa que constitueix la major part del contingut de l'univers.

Euclid usa lents gravitacionals com a tècnica fonamental per explorar aquest univers obscur. La matèria fosca no emet llum, però sí que exerceix atracció gravitatòria i és fonamental per entendre la forma com s'agrupa l'univers.

En poques paraules: la presència d'aquesta matèria distorsiona la llum provinent d'altres galàxies i és observable pel telescopi Euclid. Aquest efecte revela la distribució de la matèria fosca a l'univers.
 

Messier 78

Només en aquest camp visual s'han revelat 300.000 nous elements (ESA/Euclid/Euclid Consortium)

Aquesta fotografia mostra la regió de formació estel·lar Messier 78, un viver espacial envoltat de pols interestel·lar. Segons l'ESA, és una imatge sense precedents. Es tracta de la primera vegada a la història que s'obté una foto d'aquestes característiques en aquesta regió.

Euclid va endinsar-se en aquesta zona amb una càmera infraroja, descobrint per primera vegada regions ocultes de formació estel·lar i cartografiant els filaments de gas i pols, descobrint planetes i estrelles acabades de formar.

 

NGC 6744

La galàxia NGC 6744 (ESA/Euclid/Euclid Consortium)

Aquest és un exemple típic del tipus de galàxia que actualment forma la majoria d'estrelles de l'univers pròxim. L'ampli camp de visió del telescopi abasteix tota la galàxia mostrant detalls sorprenents a escales reduïdes.

Els científics utilitzen aquestes dades per comprendre com la pols i el gas estan relacionats amb la formació estel·lar.
 

Abell 2764

El cúmul de galàxies Abell 2764 i l'estrella brillant Beta Phoenicis (ESA/Euclid/Euclid Consortium)

El cúmul de galàxies Abell 2764 inclou centenars de galàxies dins d'un halo galàctic de matèria fosca. La visió completa d'aquest cúmul permet als astrofísics determinar el radi del cúmul i veure els seus voltants amb galàxies encara llunyanes.

A més, podem veure una estrella molt brillant en primer pla, Beta Phoenicis.

 

Grup Dorado

El grup de galàxies Dorado (ESA/Euclid/Euclid Consortium)


Euclid ha fotografiat galàxies evolucionant i fusionant-se "en acció" en el grup de galàxies anomenat Dorado. Aquestes dades s'estan utilitzant per estudiar com evolucionen les galàxies i millorar els models de la història còsmica per comprendre com es formen dins d'halos de matèria fosca.


"Euclid té alguna cosa especial"

Carole Mundell, directora de Ciència a l'Agència Espacial Europea, assegura que es tracta d'unes imatges "sorprenents". La professora apunta que ha vist "moltes instantànies del cel" a la seva vida, però Euclid té alguna cosa "molt especial":

"Cal aturar-se un moment i meravellar-se d'allò que hem estat capaços de crear, com a espècie. Inventar aquesta tecnologia que ofereix aquesta visió increïblement nítida del cosmos... és realment preciós."


Segons Mundell, quan es combinin els resultats amb les futures dades canviarà "significativament la nostra comprensió de l'univers". 

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut