S'enlaira la Euclid, amb la missió de fer un mapa 3D de l'univers i entendre la matèria fosca

Aquest dissabte a primera hora de la tarda s'ha enlairat amb èxit a Florida la missió espacial Euclid de l'Agència Espacial Europea, l'ESA: un telescopi que explorarà milers de milions de galàxies per fer un mapa en tres dimensions de l'univers.

El telescopi es preveu que estigui sis anys en servei i faci el mapa més gran i més precís que s'ha fet fins ara, amb l'objectiu de descobrir com funciona la matèria fosca, entre altres enigmes de l'astronomia.

El Euclid és un aparell de 800 qiulos de pes i l'ha llançat un coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX des de les instal·lacions de la NASA a cap Canaveral, als Estats Units.

Un cop en òrbita, se situarà a un milió i mig de quilòmetres de la Terra, en el punt d'equilibri gravitatori de Lagrange L2, des del qual dirigirà la mirada a una tercera part del cel observable.

Així ha estat l'enlairament:

Participació catalana, de l'IFAE i l'ICE

En la construcció del telescopi hi han participat empreses i centres d'investigació de tot Europa, entre els quals hi ha l'Institut de Física d'Altes Energies, l'IFAE, i l'Institut de Ciències de l'Espai, l'ICE-CSIC.

Tots dos són al campus de la UAB de Cerdanyola i hi han col·laborat construint un dels instruments del telescopi, l'anomenat NISP, que és un espectròmetre i fotòmetre pròxim al roig.

Francisco Javier Castander, investigador de l'ICE-CISC que hi participa, destaca que el telescopi és tan potent com el James Webb, però que té una funció molt diferent.

El James Webb, un teleobjectiu; el Euclid, un gran angular

Castander ho explica amb una metàfora: el James Webb està pensat com un teleobjectiu, per observar objectes en detall, mentre que el Euclid és com un gran angular, per poder veure tot el paisatge:

"Euclid el que necessita és un gran angular, és com si vols fer una panoràmica d'un paisatge, necessites obrir l'angle i veure tot el paisatge, perquè si només veus el detall d'un arbre del paisatge no veus les muntanyes, i els rius i el cel que pugui haver-hi."

El Euclid identificarà milers de milions de galàxies que estan fins a 10.000 milions d'anys llum de distància, i els aparells que porta permetran situar cada galàxia en un punt de l'espai tridimensional.

Buscarà pistes de l'existència de la matèria i l'energia fosques

Cristóbal Padilla, investigador de l'IFAE, remarca que l'esperança és que això doni pistes que permetin veure el paper de la matèria i l'energia fosques a l'univers:

"Euclid farà un mapatge tridimensional de galàxies que es van crear des de fa 10.000 milions d'anys fins ara; per tant, podrem saber exactament com ha evolucionat l'univers, podrem veure quines són les correlacions, per què hi ha galàxies que estan més juntes en un lloc de l'univers que d'altres, i això ens ajudarà a saber què és la matèria fosca i què és l'energia fosca."

La matèria i l'energia fosques es van teoritzar fa uns 50 anys, quan es va descobrir que les galàxies es mouen a una velocitat molt més alta del que explicarien les teories de la relativitat i del big-bang.

Segons els càlculs fets, l'univers visible només seria el 5% de la matèria existent, mentre que el 95% restant correspondria a la matèria fosca, però encara no s'ha aconseguit provar-ne l'existència.

Padilla, igual que tots els participants en aquesta missió, expressen la gran esperança que el mapa que farà el Euclid ajudi a explicar per què les galàxies es mouen com es mouen i a identificar la matèria fosca.

En tot cas, quan estigui completat, el mapa tridimensional es posarà a disposició de la comunitat científica del món perquè facin servir les dades per posar a prova les diferents teories existents.

De Rússia a l'empresa d'Elon Musk

Es dona la circumstància que la missió Euclid es va pensar per ser posada en òrbita amb un coet rus Soyuz des de la Guaiana Francesa, però les conseqüències de la invasió d'Ucraïna ho han fet impossible.

Després de descartar fer-ho amb un coet Ariane de l'ESA, finalment s'ha enlairat amb un coet de l'empresa d'Elon Musk des de les instal·lacions de la NASA.