El Tribunal Suprem tomba el pla de Biden de cancel·lar deute als estudiants dels EUA

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha tombat aquest divendres el pla del govern de Joe Biden per condonar el deute dels préstecs d'estudis de milions d'estudiants universitaris.

La decisió s'ha pres amb el vot de la majoria conservadora del tribunal, sense que l'oposició de les tres jutges progressistes ho hagi pogut impedir. El Tribunal ha considerat que l'Administració de Biden no té dret a aprovar aquest tipus de mesures.

El pla proposat pel president dels Estats Units amb la intenció de pal·liar part de les dificultats econòmiques causades per la pandèmia de la covid-19 va ser recorregut per fiscals generals de diversos estats governats per republicans.

La mesura, que hauria beneficiat 45 milions d'estudiants, proposava perdonar fins a 20.000 dòlars als estudiants amb ingressos més baixos. Però segons els opositors republicans, el pla suposaria un cost de 400.000 milions de dòlars per a l'erari públic durant els pròxims 30 anys.

Ajustar, però no canviar la llei

En la resolució, el president del tribunal, John Roberts, dona la raó a l'estat de Missouri, que va argumentar que la mesura de cancel·lació de deute afectaria els ingressos de l'ens estatal que gestiona préstecs per a estudiants. Roberts ha explicat que la llei nord-americana permet al secretari d'Educació, Miguel Cardona, "fer ajustaments modestos i addicions a les regulacions existents, però no transformar-les". I considera que es va crear "un nou pla fonamentalment diferent per perdonar el deute".

Les tres jutgesses progressistes, Elena Kagan, Sonia Sotomayor i Ketanji Brown Jackson, han emès un vot particular en contra de la decisió del Tribunal considerant que, "en tots els aspectes, el tribunal sobrepassa el seu paper adequat i limitat al govern de la nostra nació".

Fi a la discriminació positiva racial a la universitat

Aquest dijous, la majoria conservadora d'aquest Tribunal també ha posat fi a la discriminació positiva per raça que apliquen les universitats, sobretot a les de més demanda, als Estats Units. Aquesta doctrina ha ajudat històricament estudiants negres i llatins --grups socialment més desafavorits-- a accedir a universitats de prestigi. El Tribunal ha invocat la catorzena esmena de la Constitució per considerar que viola el dret a la igualtat.

El tribunal ha resolt donant la raó a estudiants que van denunciar les universitats de Harvard i la de Carolina del Nord, dues de les més antigues dels Estats Units, perquè consideren que en els processos d'admissió afavoreixen els afroamericans i hispans en detriment dels blancs i els asiàtics.

Els jutges han considerat que tots dos centres incomplien la llei. De nou, la majoria conservadora del tribunal ha prevalgut, sis vots a tres, davant les jutges progressistes.  

El president Roberts ha dit en la resolució que les dues universitats no ofereixen prou garanties perquè la raça no acabi sent utilitzada "de manera negativa" o caigui en "estereotips", i insta que només es pugui tenir en compte "la manera com la raça (d'un estudiant) va afectar la seva vida", però no el fet que aquesta persona pertanyi a un grup o altre".

El magistrat Clarence Thomas ha afegit que entén que les persones negres com ell pateixen "estralls socials i econòmics", però que se cenyeix a la declaració d'independència i a la Constitució per defensar "que tots els homes són creats iguals, són ciutadans iguals i han de ser tractats igual davant la llei".

Per contra, la magistrada Sonia Sotomayor ha dit que la decisió és "indefensable".

"Ignorar la raça no farà més igualitària una societat que és desigual en qüestions de raça. Això era cert el 1860, el 1954 i avui: la igualtat requereix que es reconeguin les desigualtats."

També la jutgessa Ketanji Brown Jackson, la primera dona negra a accedir al Suprem, creu que "considerar que la raça és irrellevant en la llei no significa que ho sigui a la vida".

Complir la llei sense renunciar a la diversitat

Les universitats més reclamades dels Estats Units han vist en la discriminació positiva una manera de garantir la diversitat dels estudiants. Aquesta idea va agafar rellevància als anys 50 amb el moviment en defensa dels drets civils. El Suprem havia protegit des del 1978, que es va començar a aplicar la doctrina, el dret de les universitats a considerar la raça com un factor en el procés d'admissió, un dret que es va quedar consolidat el 2003.

El president Joe Biden ha criticat aquest canvi en la jurisprudència i ha instat les universitats a continuar garantint la diversitat racial entre els seus alumnes.

Les dues universitats afectades per la sentència, Harvard i Carolina del Nord, han anunciat que acataran la llei. Harvard, però, ha reivindicat el seu dret a estar formada per "persones d'orígens diversos" i ha anunciat que buscarà la manera de "preservar els valors essencials" de la institució, complint a la vegada amb la nova jurisprudència del Suprem.

La Universitat de Carolina del Nord també ha manifestat la importància d'atendre "estudiants de tots els orígens, creences, nivells d'ingressos i experiències de vida".

Nova sacsejada social del Suprem nord-americà

Des de fa un any, la majoria conservadora al Tribunal Suprem --on els càrrecs són vitalicis-- està fent recular dècades la societat nord-americana. Des que el juny de l'any passat va derogar el dret constitucional a l'avortament als Estats Units, ha tirat per terra drets socials consolidats fa 50 anys i assolits després de dècades de lluita.

Aquestes decisions, però, són celebrades com a victòries pels republicans. El president del Congrés, Kevin McCarthy, diu que "a cap nord-americà se li poden negar oportunitats educatives per raons de raça", però que els processos d'admissió s'han de fer d'acord amb els "estàndards d'igualtat i mèrits individuals". Fins i tot l'exvicepresident Mike Pence ha afirmat que la discriminació positiva és una forma de "perpetuar el racisme" als Estats Units.

Entre els demòcrates destaquen precisament les reaccions de l'expresident Barack Obama i la seva esposa Michelle. En un tuit, Michelle Obama diu que ella, com molts altres, no haurien pogut estudiar sense aquesta discriminació positiva, però que hi ha altres discriminacions positives, que no es qüestionen, com els estudiants que destaquen en esports, els de famílies que els poden pagar una preparació a l'examen, o pel fet que un pare o avi va pertànyer a la universitat.

Affirmative action was never a complete answer in the drive towards a more just society. But for generations of students who had been systematically excluded from most of America's key institutions—it gave us the chance to show we more than deserved a seat at the table.

In the… https://t.co/Kr0ODATEq3

— Barack Obama (@BarackObama) June 29, 2023

"La discriminació positiva no ha estat mai la millor resposta per anar cap a una societat més justa. Però per a generacions d'estudiants que havien estat sistemàticament exclosos de la majoria de les institucions clau d'Amèrica, ens va donar l'oportunitat de demostrar que mereixíem més que un seient a la taula", ha dit Barack Obama, i ha afegit que ara "depèn de nosaltres donar als joves les oportunitats que es mereixen".