El terme "País Valencià", en perill al País Valencià: una ILP vol sancionar qui l'utilitzi

La presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, de Vox, ha admès a tràmit una proposta d'iniciativa legislativa popular per aprovar una "llei de defensa de les senyes d'identitat valenciana" presentada, entre d'altres, per l'exfalangista i líder històric de la ultradreta extraparlamentària Juan García Sentandreu.

La ILP pretén il·legalitzar la denominació País Valencià, reconeguda al preàmbul de l'Estatut d'Autonomia de la comunitat i que utilitzen habitualment mitjans de comunicació, empreses, entitats i particulars.

Segons la proposta, "Regne de València" i "Comunitat Valenciana" haurien de ser les úniques denominacions vàlides per a les administracions públiques, els partits polítics, els sindicats, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les empreses i altres organitzacions i particulars.

D'altra banda, la proposta vol perseguir qui defensi que el català i el valencià són la mateixa llengua. Segons la ILP, "l'idioma propi dels valencians és la llengua valenciana" i "constitueix un sistema lingüístic propi des d'un punt de vista filològic, històric, jurídic, cultural, sociològic i polític."

Per tant, diu, ni administracions, ni polítics ni mestres ni centres docents poden "qüestionar l'entitat idiomàtica i el caràcter diferenciat de la llengua valenciana."

En canvi, segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el valencià és una llengua compartida amb les Illes Balears i Catalunya.

La ILP vol que tant usar el terme "País Valencià" com parlar de català en comptes de valencià es considerin "infraccions administratives que s'han de sancionar".

Una proposta hereva de la llei del 2015

La proposta beu de la polèmica Llei de Senyes d'Identitat, que el PP va aprovar en solitari el 2015, i que va ser criticada pel Consell Valencià de Cultura i per les universitats públiques. Poc després, el partit va perdre les eleccions i el següent govern, presidit pel socialista Ximo Puig, va derogar la norma.

La iniciativa la van presentar Sentandreu i vuit persones més a finals d'octubre i, un mes després, en una resolució aprovada el 21 de novembre, la mesa de les Corts va acordar remetre l'expedient a la Junta Electoral i a les oficines dels censos electorals de Castelló, València i Alacant, tal com preveu la normativa autonòmica.

Aprovar una llei com aquesta ja formava part dels acords del pacte de govern de PP i Vox. De fet, al seu discurs d'investidura, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ja va anunciar una nova llei de senyals d'identitat del poble de la Comunitat Valenciana i l'eliminació de "tots els ajuts a aquells que ens vulguin imposar els Països Catalans".