El País Basc tanca la campanya de les eleccions sense ETA i amb mirades a Catalunya
Catalunya s'ha fet present en el tancament de la campanya de les eleccions basques d'aquest diumenge. El PNB diu que Euskadi ha de seguir el camí català i d'Escòcia. En canvi, ETA desapareix del debat, un any després de cessar la violència.
RedaccióActualitzat
Euskadi reflexiona de cara als comicis d'aquest diumenge. Els vot dels bascos suposarà, molt probablement, un canvi en el panorama electoral. Totes les enquestes apunten a una victòria del PNB frec a frec amb la renascuda esquerra abertzale sota les sigles EH-Bildu. El PSE seria tercera força i el PP quedaria relegat al quart lloc.
Divendres ha estat l'hora dels actes finals de campanya. Catalunya, molt present en tota la cursa electoral, hi ha tornat a fer acte de presència. Aquest cop de la mà del PNB i del seu candidat, Iñigo Urkullu. L'aspirant més ferm a lehendakari ha recuperat el discurs més nacionalista. Diu que Euskadi ha de seguir el camí català i d'Escòcia.
Euskal Herria Bildu, que es podria situar com a segona força al Parlament basc, defensen que, més que un missatge polític, són un projecte de país. El lehendakari, el socialista Patxi López, ha destacat la fi d'ETA com un dels èxits del seu mandat, mentre que el PP s'ha mostrat com l'únic partit que pot fer front a les ambicions separatistes de bascos i catalans.
PNB: Euskadi i Catalunya, de la mà
El PNB havia rebaixat fins ara el discurs sobiranista. Urkullu, però, ha aprofitat l'últim dia de campanya, a Bilbao, a Guipúscoa, per afirmar que ha acordat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, treballar per aconseguir un reconeixement del fet nacional català i basc.
Urkullu assegura que el seu full de ruta passa per "11.600 quilòmetres", que són els que van d'"Euskadi, al Quebec, Escòcia, Flandes, Catalunya i Euskadi de nou". És un camí que marca, segon els PNB, el futur del país com a "nació europea".
PSE: "Bestieses" identitàries
El candidat del PSE a la reelecció, Patxi López, també ha mirat a Catalunya, però amb un altre discurs. Diu que cal evitar les "bestieses" identitàries, que, segons ell, no portaran la reactivació econòmica. López s'ha compromès a impedir que Euskadi es trenqui en dos.
L'actual lehendakari, en un acte a Vitòria, també ha destacat la fi d'ETA com un dels èxits del seu mandat.
PP: Els perills de l'independentisme
El líder del PP, Antonio Basagoiti, també a Vitòria, ha presentat la seva formació com l'únic partit que pot fer front a les ambicions separatistes de bascos i catalans. Un missatge reiterat per la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, que ha fet costat a Basagoiti i ha avisat dels perills del camí independentista que, diu, proposa Urkullu.
Bildu: el canvi profund
La formació abertzale -que, segons els sondejos, podria ser la segona força política- ha fet l'últim acte de campanya a Sant Sebastià, ciutat governada per la coalició. La candidata, Laura Mintegi, va dir que en aquesta campanya ha quedat clar que només hi ha dos models possibles per al País Basc: el que proposen el PNB, el Partit Socialista i el PP, i el del canvi profund que propugna la seva formació.
Sense ETA
Aquesta ha estat la primera campanya en què ETA no ha estat en el centre del debat polític. De fet, la jornada de reflexió coincideix amb el primer aniversari del comunicat en què la banda terrorista va anunciar el cessament definitiu de la violència.
El col·lectiu de presos d'ETA ha demanat el vot per a la coalició Bildu, segons un comunicat enviat al diari "Gara". Els presos fan una crida a aprofitar el que consideren una oportunitat per a la independència de nous estats a Europa.
Divendres ha estat l'hora dels actes finals de campanya. Catalunya, molt present en tota la cursa electoral, hi ha tornat a fer acte de presència. Aquest cop de la mà del PNB i del seu candidat, Iñigo Urkullu. L'aspirant més ferm a lehendakari ha recuperat el discurs més nacionalista. Diu que Euskadi ha de seguir el camí català i d'Escòcia.
Euskal Herria Bildu, que es podria situar com a segona força al Parlament basc, defensen que, més que un missatge polític, són un projecte de país. El lehendakari, el socialista Patxi López, ha destacat la fi d'ETA com un dels èxits del seu mandat, mentre que el PP s'ha mostrat com l'únic partit que pot fer front a les ambicions separatistes de bascos i catalans.
PNB: Euskadi i Catalunya, de la mà
El PNB havia rebaixat fins ara el discurs sobiranista. Urkullu, però, ha aprofitat l'últim dia de campanya, a Bilbao, a Guipúscoa, per afirmar que ha acordat amb el president de la Generalitat, Artur Mas, treballar per aconseguir un reconeixement del fet nacional català i basc.
Urkullu assegura que el seu full de ruta passa per "11.600 quilòmetres", que són els que van d'"Euskadi, al Quebec, Escòcia, Flandes, Catalunya i Euskadi de nou". És un camí que marca, segon els PNB, el futur del país com a "nació europea".
PSE: "Bestieses" identitàries
El candidat del PSE a la reelecció, Patxi López, també ha mirat a Catalunya, però amb un altre discurs. Diu que cal evitar les "bestieses" identitàries, que, segons ell, no portaran la reactivació econòmica. López s'ha compromès a impedir que Euskadi es trenqui en dos.
L'actual lehendakari, en un acte a Vitòria, també ha destacat la fi d'ETA com un dels èxits del seu mandat.
PP: Els perills de l'independentisme
El líder del PP, Antonio Basagoiti, també a Vitòria, ha presentat la seva formació com l'únic partit que pot fer front a les ambicions separatistes de bascos i catalans. Un missatge reiterat per la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, que ha fet costat a Basagoiti i ha avisat dels perills del camí independentista que, diu, proposa Urkullu.
Bildu: el canvi profund
La formació abertzale -que, segons els sondejos, podria ser la segona força política- ha fet l'últim acte de campanya a Sant Sebastià, ciutat governada per la coalició. La candidata, Laura Mintegi, va dir que en aquesta campanya ha quedat clar que només hi ha dos models possibles per al País Basc: el que proposen el PNB, el Partit Socialista i el PP, i el del canvi profund que propugna la seva formació.
Sense ETA
Aquesta ha estat la primera campanya en què ETA no ha estat en el centre del debat polític. De fet, la jornada de reflexió coincideix amb el primer aniversari del comunicat en què la banda terrorista va anunciar el cessament definitiu de la violència.
El col·lectiu de presos d'ETA ha demanat el vot per a la coalició Bildu, segons un comunicat enviat al diari "Gara". Els presos fan una crida a aprofitar el que consideren una oportunitat per a la independència de nous estats a Europa.
