Madrid

El "no" al diàleg amb ETA aplega milers de persones a Madrid

Madrid ha estat escenari d'un multitudinari i emotiu clam en contra del diàleg amb ETA. Convocades per l'Associació de Víctimes del Terrorisme i amb el suport del PP, milers de persones arribades de tot Espanya han cridat consignes en contra del govern espanyol per adoptar una posició favorable a la negociació si ETA deixa les armes i de la banda terrorista. El recorregut, que s'ha fet sense incidents i enmig de fortes mesures de seguretat, ha passat per llocs on es van cometre atemptats terroristes i s'ha homenatjat les víctimes.

Actualitzat
Cap a un quart de set de la tarda de dissabte, la primera capçalera de la manifestació, la reservada a les víctimes del terrorisme, ha començat a caminar sota el lema: "Per ells. Per tots. Negociació en nom meu, no!". Portaven la pancarta el president de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Francisco José Alcaraz; la víctima del terrorisme d'ETA Irene Villa i la seva mare; Maria del Mar Blanco, germana del regidor d'Ermua assassinat Miguel Ángel Blanco, i Laura Jiménez, víctima dels atemptats de l'11-M a Madrid. La convocatòria de l'AVT en contra de la nova política en matèria terrorista adoptada pel govern de José Luis Rodríguez, en la qual es defensa el diàleg i la negociació amb ETA sempre que la banda aposti per la fi de la violència, ha tingut un gran ressò. Entre un milió i 250.000 persones, segons les fonts, s'han sumat a la marxa inundant els carrers. Arribar al punt d'inici s'ha fet dificultós i en alguna estació de metro pròxima, els usuaris han tardat fins a un quart d'hora a poder-ne sortir. La crispació i la tensió de les hores prèvies a la manifestació entre el govern i les víctimes i el PP, que ha donat el seu suport total i explícit a la marxa, s'han fet evidents durant la protesta. S'han pogut sentir crits de "Zapatero mentider" o de "Negociar és claudicar" i també s'ha demanat la dimissió de l'alt comissionat per a les Víctimes, Gregorio Peces-Barba, que ha declinat participar en la manifestació al·legant que no podia donar suport a una protesta que exigeix al govern que canviï una moció aprovada per la majoria parlamentària. També la banda terrorista i els presos d'ETA han estat objecte de les crítiques dels participants en la marxa, amb consignes com "ETA=Màfia" o "No són presos, són assassins". El govern ja va anunciar ahir que, tot i l'èxit de la manifestació, la protesta no el farà canviar d'estratègia en relació amb ETA. La cúpula del Partit Popular, inclòs l'expresident Aznar, ha presidit la segona capçalera de la manifestació amb el lema "Llibertat amb dignitat". José María Aznar s'ha donat un autèntic bany de masses enmig de crits de "valent, valent" i "president, president". Tants eren els que volien saludar-lo i encaixar-hi les mans que fins i tot li ha costat arribar al lloc que tenia reservat, en un discret segon pla. També amb crits de "president" ha estat rebut Mariano Rajoy. Tots dos han estat acompanyats d'Ángel Acebes, Eduardo Zaplana, Esperanza Aguirre, María de San Gil, Carlos Iturgaiz o Francisco Camps, entre d'altres. Les plataformes ciutadanes, amb el lema "Col·lectius cívics. Per la llibertat, no a la negociació", tancaven la manifestació. Una protesta, però, on no hi han estat totes les associacions de víctimes del terrorisme, com, per exemple, la catalana, que no hi ha participat com a col·lectiu. Ni tampoc cap altre partit polític tret del popular. Molt a prop del punt escollit per a la concentració inicial, el carrer Príncipe de Vergara cantonada amb López de Hoyos, set persones, cinc militars i dos civils, van ser assassinats per ETA el 21 de juny de 1993. Abans d'arrencar a caminar se'ls ha homenatjat amb una ofrena floral. La marxa s'ha acabat a la plaça de la República Dominicana, on s'ha celebrat un altre acte en record de víctimes del terrorisme i on Alcaraz, visiblement emocionat, i la periodista Isabel San Sebastián han llegit el manifest. En aquest punt dotze guàrdies civils hi van perdre la vida el 14 de juliol de 1986. La marxa per la capital madrilenya ha transcorregut sense incidents enmig d'un ampli dispositiu policial, més de 500 policies, i també un rellevant servei d'ordre dels mateixos organitzadors. Aquestes mesures volien evitar incidents com els del passat mes de gener, quan el ministre de Defensa, José Bono, es va sumar a títol personal a una manifestació de les víctimes del terrorisme i en va sortir agredit.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut