El grup La Rateta ja no escombra l'escaleta reivindica la dona "polièdrica" del segle XXI en el seu nou disc

El grup La Rateta ja no escombra l'escaleta reivindica la dona "polièdrica" del segle XXI en el seu nou disc

El grup La Rateta ja no escombra l'escaleta reivindica la dona "polièdrica" del segle XXI en el seu nou disc

Fotografia promocional de La Rateta ja no escombra l'escaleta en  motiu de la publicació del nou disc del grup. (Horitzontal)

Fotografia promocional de La Rateta ja no escombra l'escaleta en motiu de la publicació del nou disc del grup. (Horitzontal)

ACN Barcelona.-El grup La Rateta ja no escombra l'escaleta ha publicat el seu tercer disc 'Problemes europeus' (Auvi Records) en què defensen l'empoderament de la dona i aborden problemes quotidians. Amb els temes, la formació busca "explicar contes pels grans perquè necessitem fantasia i riure'ns de nosaltres mateixos". El treball parla de la dona "polièdrica" del segle XXI i tracta qüestions com el divorci, la negativa de ser mare o el fet de ser soltera. "Parlem de la dona que està farta dels contes de princesa i que voldria que les coses anessin d'una altra manera", ha assegurat la cantant Núria Clotet en una entrevista a l'ACN. El conjunt, amb 10 anys de trajectòria, admet que van arrancar amb una filosofia més "esperpèntica" però que amb els anys s'han "humanitzat".

"La Rateta té la missió d'expandir el missatge de les coses que fa vergonya dir. En aquest nou disc parlem de les 'merdes' quotidianes que fan que no puguem veure més enllà del què passa", ha afirmat Clotet. La Rateta ja no escombra l'escaleta no és només un grup de música sinó que es defineix com una companyia "interdisciplinària" perquè els seus concerts combinen la música d'autor, la dansa, el clown i el teatre. "No tenim una unitat perquè damunt l'escenari cadascú fa coses diferents. Hi passen moltes coses i interactuem amb el públic", ha explicat. Les cançons "universals" tracten temes d'interès general i reflexionen sobre la vida amb un to "descarat", "punyent" i "irònic". A 'La dona que jo vull ser' parlen de la maternitat, la paternitat i el divorci però el disc també compta, per exemple, amb una cançó de bressol per una mare. També toquen temàtiques com la problemàtica dels refugiats amb la cançó 'Em fa vergonya' o les relacions sentimentals. "És un disc diferent, amb molta fantasia i molt produït", ha expressat. Segons han explicat, el nou compacte es diferencia de l'anterior perquè en aquest cas "l'han produït" més i abans era tal com feien els seus directes. "El disc ha estat una teràpia", ha resumit Clotet. Segons la compositora, tots els integrants del grup han passat per moments de la vida "complicats" i això els ha fet pensar que els problemes que té la societat europea no tenen res a veure amb els que hi ha en altres zones del món. "Som els 'pijos' del món. Hem relativitzat els problemes que ens preocupaven", ha conclòs. Núria Clotet ha apuntat que amb el disc volen "causar sensacions" entre els seus seguidors, que els faci gràcia la vida i que mirin d'agafar-se les coses "com una broma". De fet, el grup planteja la filosofia de les lletres com un "homenatge a les dificultats que patim els habitants del primer món". Després de 10 anys en què la Rateta "s'ha fet gran" i "ha madurat", ara la formació ja no només basa les seves lletres en el dia a dia dels integrants del grup, sinó que també es fixa en el que passa a altres persones i el seu voltant. Durant l'entrevista amb l'ACN, els integrants de la Rateta ja no escombra l'escaleta han lamentat haver de ser feministes. "Fa 10 anys que reivindiquem. És imprescindible fer-ho veient com està l'actualitat", han comentat. "Fins fa una temporada estava molt mal vist ser feminista però és que si no ho som ens quedem com estàvem fins ara. És necessari", ha reivindicat Clotet. "Creiem que hem d'anar a buscar la igualtat entre persones, classes i gèneres. Entenem el feminisme com un camí cap a la igualtat", ha expressat la intèrpret Èrika Llopis.