Indultats els presos del procés: sortiran després de més de 3 anys però seguiran inhabilitats
El vicepresident i els consellers del govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els líders d'Òmnium i l'ANC han estat més de tres anys a la presó, condemnats per sedició i malversació
Indultats els presos del procés: sortiran després de més de 3 anys però seguiran inhabilitats
Indultats els presos del procés: sortiran després de més de 3 anys però seguiran inhabilitats
El govern espanyol ha indultat els nou acusats del procés condemnats a presó (ACN)

Indultats els presos del procés: sortiran després de més de 3 anys però seguiran inhabilitats

El vicepresident i els consellers del govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els líders d'Òmnium i l'ANC han estat més de tres anys a la presó, condemnats per sedició i malversació

RedaccióActualitzat
TEMA:
Indults

Els indults als nou empresonats en el judici del procés ja són una realitat. Són uns indults individuals, parcials i reversibles, que anul·len les penes de presó i mantenen les d'inhabilitació.

El Consell de Ministres ha aprovat els indults després d'un llarg Consell de Ministres, de més quatre hores, i tal com ho va anunciar aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un acte al Liceu.

Els indults estan condicionats que els indultats no cometin cap delicte greu en els pròxims anys. Hi ha "individualitat en la condicionalitat", és a dir, aquests anys varien segons cada pres: per a Junqueras, Rull, Turull i Forn, són 6 anys; per a Cuixart i Sànchez, cinc; per a Romeva i Forcadell, quatre; i per a Dolors Bassa, tres anys.


La sortida de presó, aquest dimecres al matí

Perquè els presos puguin sortir, cal que el Tribunal Suprem dicti les interlocutòries d'alliberament. A més, els reials decrets dels nou indults han de ser firmats pel rei i publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). 

La condició perquè el Suprem dicti les interlocutòries és que hagi rebut una comunicació oficial per part del govern espanyol i formalment no s'ha produït ni el govern espanyol té intenció de fer-la. 

És per això que el Suprem podria no pronunciar-se fins que, aquest dimecres, el BOE publiqui els indults i siguin, llavors sí i també amb la firma del rei, decisió oficial.

Amb tots aquests condicions, s'espera que sigui aquest dimecres al matí quan els presos surtin de Wad Ras, Puig de les Basses i Lledoners.

De fet, familiars i advocats dels presos han confirmat que sortiran a les 12 del migdia perquè, si no hagués arribat la notificació del Suprem, sortirien amb el permís que havien demanat per Sant Joan. Aquesta és la previsió que fan, com a mínim en el cas dels de Lledoners. 


Hora de girar full

Sánchez ha volgut explicar la mesura en una declaració institucional des del Palau de la Moncloa  en què els ha justificat com a necessaris per refer ponts i girar full:

 

 

Ha volgut remarcar que "la vida judicial va concloure amb la sentència ferma del Suprem, que el govern no qüestiona", però considera que ha d'atendre les peticions de gràcia rebudes.

I ha defensat que hi ha "raons d'utilitat pública" per fer-ho, que "tenen a veure amb la necessitat de restablir la convivència i la concòrdia en la societat catalana i en el conjunt de la societat espanyola".

"Els indults afecten de manera directa nou persones", ha dit Sánchez, "però el govern espanyol pensa sobretot en els centenars de milers de catalans i catalanes que se senten solidaris amb els que estan presos. També amb molts altres, a Catalunyua i el conjunt d'Espanya, que no van donar suport als seus actes però pensen que ja han complert prou càstig", ha afegit.

El president del govern espanyol, d'altra banda, ha defensat que "la democràcia espanyola demostra avui la seva grandesa i és una bona ocasió perquè mostren la seva aquells que la qüestionen".

Sánchez també ha explicat que "amb aquesta acció volem obrir una nova etapa de diàleg i de retrobament i tancar l'etapa de l'enfrontament".

"Vivim junts i junts hem d'encarar les mateixes preocupacions i els mateixos problemes. Trobarem dificultats en el camí, n'estic convençut, però penso que val molt la pena intentar-ho."


Ha tancat la declaració institucional, de menys de cinc minuts, defensant:

"Ara és el moment de la política, de passar pàgina; de tornar a la via que mai s'hagués hagut d'abandonar."


El Consell d'Europa, a favor

Es dona la circumstància que l'aprovació dels indults arriba l'endemà que el Consell d'Europa hagi aprovat un informe en què demana l'indult o la posada en llibertat dels presos del procés i també l'aixecament de les euroordres contra els encausats que són a l'estranger.


Primers recursos a Estrasburg

Els nou empresonats pel Suprem són Oriol Junqueras, vicepresident del govern presidit per Carles Puigdemont; els consellers Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull; la presidenta del Parlament d'aquella legislatura, Carme Forcadell; i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents, respectivament, d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana.

Van ser condemnats el 14 d'octubre del 2019 a penes d'entre 9 i 13 anys de presó i inhabilitació per delictes de sedició i malversació.

Tots porten més de tres anys a la presó, durant els quals el Tribunal Suprem els ha tombat en dues ocasions el tercer grau que les presons els havien concedit.

El Constitucional ha resolt ja els recursos contra la sentència d'alguns presos, avalant la sentència del Suprem, però amb el vot en contra de dos magistrats. Això ha permès que Jordi Cuixart, Jordi Turull i Josep Rull ja hagin recorregut ja al Tribunal Europeu de Drets Humans.


Un any i mig des de la primera petició d'indult

Ja abans que es fes pública la sentència del judici del procés, l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapateroes va mostrar partidari d'"estudiar" els possibles indults als líders independentistes empresonats en cas que els demanessin.

La primera petició d'indult, però, va arribar el desembre de 2019, dos mesos després de la sentència. La va formular el jurista Francesc Jufresa, que considerava que el Suprem havia emès "una sentència desproporcionada, dictada amb un munt d'irregularitats".

Jufresa va ser el primer, però no l'únic. Després que la sentència es va fer pública, el Ministeri de Justícia va rebre una dotzena de peticions, formulades per partits, sindicats, entitats i particulars.

Els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispertvan demanar-lo per a Carme Forcadell; el sindicat UGT per a Dolors Bassa; o la Fundació Catalana de l'Esplai per a Jordi Turull.

Una vintena de presos de Lledoners van fer una petició per als set dirigents empresonats al centre penitenciari del Bages. L'última sol·licitud va venir del partit polític, Lliga Democràtica, una formació constitucionalista liderada per la politòloga Astrid Barrio.

A finals de setembre de l'any passat, el govern espanyol va començar la tramitació dels indults. Ho va anunciar el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, en una resposta parlamentària a l'aleshores cap de files de Junts al Congrés, Laura Borràs. A finals d'any, Campo va situar la mesura de gràcia per al primer semestre d'aquest 2021.


Uns indults amb l'oposició del Suprem i els partits de dreta

Abans de prendre la decisió, el Consell de Ministres necessitava que el Tribunal Suprem es pronunciés. L'informe del tribunal, que no era vinculant, sí que era imprescindible per al govern espanyol.

A finals d'octubre, els centres penitenciaris on complien condemna els líders sobiranistes empresonats van enviar al Suprem l'informe en què manifestaven una evolució favorable dels presos.

La Fiscalia del Suprem va oposar-se als indults argumentant que no hi havia hagut penediment per part dels condemnats. Per la seva banda, l'Advocacia de l'Estat va evitar pronunciar-se sobre la qüestió.

Finalment, en un document elaborat per Manuel Marchena, el Suprem va mostrar-se contrari als indults perquè considerava que era "una solució inacceptable" perquè assegurava que l'actitud dels condemnats era "als antípodes" de qui aspira a ser indultat. Segons l'informe del tribunal, no hi havia penediment i veia risc de reincidència en els condemnats.

El jutge Manuel Marchena, durant el judici del procés al Suprem
El jutge Manuel Marchena, durant el judici del procés al Suprem (ACN)


El Suprem també va donar la possibilitat als condemnats de pronunciar-se sobre els indults. L'únic que va presentar al·legacions va ser Jordi Cuixart, que va respondre que no volia l'indult i no acceptarien "cap humiliació".

La resta no van contestar i només Santi Vila va emplaçar el Suprem a informar el que cregués convenient i va demanar al govern espanyol que decidís "conforme a criteris d'equitat i justícia".

El dia abans que es pronunciés el Suprem, Pedro Sánchez ja va defensar els indults fent una crida a "la concòrdia, el diàleg, l'entesa" en comptes de "la venjança". L'informe de Marchena, però, va fer que PP, Ciutadans i Vox, juntament amb alguns barons i antics dirigents del PSOE, es manifestessin públicament en contra dels indults.

La manifestació en contra dels indults, diumenge 13 a la plaça Colón de Madrid
La manifestació en contra dels indults, diumenge 13 a la plaça Colón de Madrid (EFE/Víctor Lerena)


A principis de juny, el PP va començar la recollida de signatures, en la mateixa línia del que va fer contra la reforma de l'Estatut, l'any 2006. En l'últim capítol d'aquesta campanya, el diumenge 13 de juny, els tres partits de dretes van manifestar-se a la plaça Colón en contra dels indults.

Aquest dimarts, abans que el govern anunciés formalment la concessió dels indults, el president del PP, Pablo Casado, ja ha anunciat la seva intenció de presentar-hi recurs.

L'argument exposat per Casado, en una entrevista a Onda Cero, és que és "part perjudicada", a partir d'un informe de la Guàrdia Civil que explica que alguns CDR haurien fet cerques a Internet relacionades amb Casado.

ARXIVAT A:
Judici procésGovern empresonatProcés catalàOriol JunquerasJordi SànchezJordi CuixartCarme ForcadellJoaquim FornJosep RullJordi TurullDolors BassaRaül RomevaIndults

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut