La condemna a Cuixart i Sànchez, "devastadora" per al dret de reunió segons dos jutges del TC
El vot particular de dos magistrats del Constitucional assenyala que la sentència contra els dos líders sobiranistes "amenaça d'empobrir la democràcia" espanyola
La condemna a Cuixart i Sànchez, "devastadora" per al dret de reunió segons dos jutges del TC
Cuixart i Sànchez, arribant a l'Audiència Nacional el dia que els van empresonar (ACN / Roger Pi de Cabanyes)
Cuixart i Sànchez, arribant a l'Audiència Nacional el dia que els van empresonar (ACN / Roger Pi de Cabanyes)

La condemna a Cuixart i Sànchez, "devastadora" per al dret de reunió segons dos jutges del TC

El vot particular de dos magistrats del Constitucional assenyala que la sentència contra els dos líders sobiranistes "amenaça d'empobrir la democràcia" espanyola

TEMA:
Jordi Cuixart

Dos jutges del Tribunal Constitucional consideren que les condemnes a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez en el judici del procés són "desproporcionades" i tenen un "efecte devastador" sobre el dret de reunió que "amenaça d'empobrir" la democràcia espanyola.

La setmana passada, el TC va rebutjar per set vots a favor i dos en contra els recursos de Cuixart i Sànchez. Els vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer assenyalen que el dret de reunió hauria d'haver estat especialment protegit en el cas dels líders de dues associacions civils:

"Una ingerència en el dret de reunió, amb un devastador efecte desànim sobre aquest dret, que amenaça d'empobrir la nostra democràcia, d'alinear-nos amb societats disciplinades per l'abús del sistema penal en la repressió de conductes que es desenvolupin en l'àmbit material de drets fonamentals,"

Els arguments dels dos jutges, que s'han fet públics aquest dimarts, indiquen que, a diferència dels membres del govern Puigdemont, Sànchez i Cuixart eren líders socials "les possibilitats dels quals de participació i interlocució en el debat públic estan especialment garantides" pel dret de reunió.

 

Cuixart i Sànchez, al Centre Internacional de Premsa el 30 de setembre de 2017
Cuixart i Sànchez, al Centre Internacional de Premsa el 30 de setembre de 2017 (ACN / Pere Francesch)

 

Segons el parer dels dos magistrats, les mobilitzacions ciutadanes del 20 de setembre i l'1 d'octubre del 2017 es van desenvolupar "per mitjans estrictament pacífics" i, encara que pretenguessin obstruir l'efectivitat dels manaments judicials, no tenien per objecte "un aixecament social que possibilités la declaració d'independència de Catalunya", sinó pressionar el govern espanyol per convocar una consulta popular.

Tots dos jutges reconeixen que hi va haver "esporàdics actes de violència física que, tot i que podien ser previsibles en atenció a la situació social i institucional" a Catalunya, es van produir "fora del control" de Cuixart i Sànchez. És per això que conclouen que "la imposició de penes privatives de llibertat de tan llarga durada" en una situació en què hi ha "absència de violència", pot tenir un "sever impacte descoratjador" en l'exercici del dret de reunió.

Xiol i Balaguer ja van desmarcar-se de la majoria del TC i van considerar "desproporcionades" les penes imposades a Jordi Turull i Josep Rull.

 

Una pancarta demanant la llibertat de Cuixart i Sànchez en una manifestació la tardor de 2017
Una pancarta demanant la llibertat de Cuixart i Sànchez en una manifestació la tardor de 2017 (ACN / Rafa Garrido)

 

El TC desvincula la condemna de la llibertat d'expressió

Tot i els vots particulars de Xiol i Balaguer, la majoria del ple del Constitucional va desestimar el recurs de tots dos presos. En el cas de Cuixart, la majoria del TC assegura que la condemna "no respon a una conducta que constitueixi exercici legítim dels drets i llibertats d'expressió i de reunió":

"No ha estat sancionat per fer una crida a la mobilització ciutadana, per protestar davant la prohibició del referèndum, ni tampoc per la proposta política que defensa, sinó per la simultània acceptació i incitació a l'incompliment de la Constitució, la llei i els mandats judicials emesos per tutelar-la."

 

Pel que fa a Sànchez, també defensen que va promoure l'oposició material a l'actuació policial que seguia les decisions judicials. Creuen que, en la conducta de l'aleshores president de l'ANC, es pot "dissociar" el missatge de reivindicació i protesta de l'acceptació i promoció dels actes impeditius que han estat penalment sancionats:

"Desborda amb claredat els límits del que es pot considerar el legítim exercici del dret de reunió per l'exteriorització de la protesta o crítica per l'actuació dels poders públics."

En les dues resolucions, es rebutja la discriminació per motiu de llengua i s'assenyala que tots dos entenen el castellà i, per tant, no era necessari un intèrpret.

Amb el rebuig dels recursos de Cuixart i Sànchez, s'esgota el recorregut judicial de tots dos a Espanya i se'ls obren les portes a recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

En la sentència del judici del procés, el Tribunal Suprem va condemnar Cuixart i Sànchez a nou anys de presó i nou d'inhabilitació absoluta per haver participat en el procés sobiranista català.

 

 

ARXIVAT A:
Jordi CuixartJordi SànchezJudici procésTribunal Constitucional
Anar al contingut