La causa de Turull també arriba a Estrasburg: els drets vulnerats, segons la defensa

Com ja ha fet Cuixart, formulen la queixa al Tribunal Europeu de Drets Humans després que el Tribunal Constitucional ha avalat la seva condemna

Carles Costa Actualitzat
TEMA:
Jordi Turull

Jordi Turull també ha portat la seva causa a la justícia europea. Aquest dimecres ho va fer Jordi Cuixart, ara ha estat el torn de l'exconseller de Presidència.

Com ja va fer el president d'Òmnium, formulen la queixa al Tribunal Europeu de Drets Humans després que el Tribunal Constitucional ha avalat la seva condemna.

La seva defensa ha presentat recurs i, després, l'expresident Carles Puigdemont i els advocats Jordi Pina i Francesc Homs n'han explicat els arguments als mitjans de comunicació.

Al·leguen que es va vulnerar el dret de Turull a tenir un judici just, quan va ser condemnat pel Suprem a 12 anys de presó per sedició i malversació.

Jordi Pina ha destacat que el punt més important del seu recurs és justament el punt que afecta el principi de legalitat, que entronca --ha explicat-- amb dos drets fonamentals, el dret de reunió pacífica i el dret de la llibertat d'expressió.

Com en el cas de Cuixart, les defenses creuen que els arguments recollits en el vot particular de dos magistrats del TC contra la sentència aplana el camí pels recursos.

 


Puigdemont ha assegurat que a Europa "els àrbitres són independents i el terreny és neutral":

"Serà la primera vegada que els nostres presos polítics podran disposar finalment d'un entorn en què no estan predederminats no els jutges, sinó la sentència, i això creiem que ens obre un període d'esperança per a la restitució dels drets que clarament s'han vulnerat en aquests tres anys i mig de persecució."


Quins drets es consideren vulnerats?

En el recurs presentat, la defensa de Jordi Turull al·lega això:

"Privar durant més de 10 anys de llibertat a qui va promoure aquestes manifestacions no delictives, per part d'un Tribunal incompetent i parcial, només s'explica per la voluntat de reprimir amb la presó els líders independentistes i l'expressió pública de les seves idees i anhels. Com va afirmar la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, amb la presó del senyor Turull i dels altres processats del seu govern havia aconseguit 'decapitar' el moviment independentista. En aquest sentit, cal destacar que els líders que després dels fets van deixar la política no han estat condemnats a presó."


1. Vulneració del dret a un judici just (article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans)

Ho argumenten amb tres idees:

Primer: creuen que el Suprem no era el tribunal competent per jutjar Turull. Recorden que els fets dels quals se l'acusa (les protestes del 20 de setembre i el referèndum de l'1 d'octubre del 2017) van passar en territori català. I, en aquest sentit, consideren que el tribunal competent per jutjar-lo era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Diuen que això va causar perjudicis a Turull com: "la pèrdua de doble instància, impossibilitat de declarar directament en la llengua materna o empresonament a més de 600 quilòmetres".

Segon: consideren que els magistrats no van ser imparcials. Recullen el missatge de WhatsApp que va enviar el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què deia que controlaven "pel darrere" (pels vots de la majoria conservadora) la sala penal del Suprem presidida per Manuel Marchena i que va condemnar els 9 líders independentistes a penes entre 9 i 13 anys de presó.

Tercer: també creuen que algunes declaracions fetes des del govern espanyol no van respectar la presumpció d'innocència. En aquest sentit, recorden: "El govern espanyol -davant la passivitat del Tribunal Suprem- va incórrer en aquestes manifestacions proclamant de manera anticipada -i sovint humiliant, amb comparacions amb violadors o lladres- la culpabilitat dels processats".


2. Vulneració del dret a ser jutjat per un delicte ben definit al codi penal (article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans)

Aquí, recorden allò que ja van dir els dos magistrats progressistes del Constitucional que van trencar la unanimitat del tribunal i que van oposar-se a rebutjar l'últim recurs d'empara de Turull. Al·leguen que el delicte de sedició és confús. I que fets anteriors, com la consulta del 9N, havien suposat condemnes per desobediència, sense presó.

"Es tracta del primer 'alçament sense alçats' de la història, en què només s'ha castigat amb penes tan greus aquells líders polítics que promogueren la consulta i que, posteriorment, han decidit continuar en l'activitat política".

Segons la defensa de Turull, el Suprem ha fet una interpretació molt extensiva per condemnar per sedició:

"Es tracta d'un alçament de només nou persones, un vestit punitiu a mida per castigar severament els màxims dirigents polítics del moviment independentista, que continuaven actius en política".

 

3. Vulneració de la llibertat d'expressió i de reunió (articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans)

La defensa insisteix que els fets van ser pacífics, sense violència. I considera desproporcionat castigar-los amb 12 anys de presó per sedició i malversació.

"La imposició d'aquesta pena tan elevada i la redacció inconcreta del delicte de sedició tenen un evident defecte desincentivador en l'exercici de drets fonamentals reconeguts pel Conveni, com el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica".

ARXIVAT A:
Jordi Turull Judici procés Procés català Tribunal Constitucional
Anar al contingut