Albiol nega haver tallat l'aigua i la llum a la nau incendiada de Badalona

L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, nega haver tallat l'aigua i la llum a la nau incendiada on van morir 3 persones i 25 van quedar ferides. Ha dit que pensar-ho és "un disbarat" i un "despropòsit" i que "qui ho diu te ganes d'enredar". Albiol reclama que els ajuntaments tinguin competències per actuar en les ocupacions il·legals. Ha assegurat que es posen en perill vides humanes, no només les de les persones que hi viuen, sinó les dels veïns: "O als ajuntaments se'ns dona capacitat per actuar o el que ha passat a la nau del carrer Guifré demà tornarà a passar".

Albiol ha anat més lluny i reclama un canvi en la llei pel dret a l'habitatge.

"La vulnerabilitat no pot legitimar una ocupació il·legal, perquè una ocupació il·legal pot acabar com a la nau fa 48 hores. Se'ns han de donar instruments per poder actuar per evitar que el que ha acabat passant."

L'alcalde considera que "un habitatge o una nau ocupada no és un habitatge com a tal" perquè, quan al cap de 48 hores d'haver-se ocupat, la llei ja ho considera com un habitatge, els agents socials o de seguretat ja no hi poden accedir sense el permís dels ocupants. Per Albiol, si haguessin pogut accedir a la nau segurament l'haurien hagut de desallotjar.

"Aquesta nau estava en un estat lamentable. Arquitectònicament era un perill perquè hem descobert que a les parets mestres hi va fer forats per fer finestres i això és un perill que no ho pots comprovar ni verificar si no hi pots entrar, perquè no t'hi deixen entrar els que ocupen."
"Si els serveis tècnics haguessin pogut detectar que s'havien fet forats a les parets mestres, s'hauria evacuat per perill d'enfonsament, no era un, sinó bastants forats. També des del punt de vista de salubritat, sanitari i de seguretat. Hi ha veïns que ens havien dit que hi havia plantacions de marihuana, i sobre tot això hauríem actuat."

Albiol també s'ha queixat que un tràmit iniciat el juny passat "s'allargui mesos i mesos pel procediment administratiu, i això no pot ser".

Nega haver tallat la llum o l'aigua

L'alcalde ha dit que no tenen "competència per tallar l'aigua a l'immoble" perquè no poden accedir a "un espai privat", però ha admès que el seu predecessor va ordenar -per la Covid- tancar l'aigua de les fonts, però que, quan van ocupar, el governa va restablir el subministrament. Segons la Creu Roja, a l'edifici no hi havia accés a l'aigua i els seus habitants s'abastien a les fonts públiques. Ho ha explicat el coordinador de la Creu Roja a Barcelona, Ramon Jané, als Matins de TV3.

"Ara últimament no hi havia aigua corrent a dins anaven a les fonts. No hi havia accés a l'aigua a dins de l'edifici, accedien a les fonts externes i en algunes zones hi havia accés a l'electricitat."

Garcia Albiol veu més probable que l'incendi s'originés per "la manipulació del cablejat de l'edifici" i descarta, "per la rapidesa i les dimensions que va agafar el foc" que s'iniciés per una espelma, però ha dit que són els bombers i els Mossos qui ho determinaran.

Arran de la comissió d'investigació que el grup Guanyem Badalona ha demanat sobre el possible tall de subministraments a la nau ocupada, Albiol ha negat que l'actuació policial que es va fer minuts abans de l'incendi els tallés la llum: "és un autèntic despropòsit, que demanin la comissió que vulguin".
 

Retrets de l'oposició

Albiol ha acusat l'oposició de no haver fet res per solucionar el problema en els seus mandat dient que "no li consta cap gestió oficial dels serveis social". L'ex alcaldessa Dolors Sabater s'ha afanyat a negar-ho i a preguntar com és que l'actual alcalde insisteix a dir que no han pogut accedir a la nau.

"Nosaltres sí que podíem entrar i vam fer una feina important per millorar la seguretat interna, perquè vam fer una intervenció social i comunitària i no només policial."

Albiol ha assegurat que en el seu primer mandat entre el 2011 i el 2015 es van fer 325 desocupacions conflictives. La convivència a la nau incendiada va ser pacífica durant aquell període, segons Albiol, però a partir del 2017 van començar les denuncies per conflictivitat i delinqüència, ha dit

I ha explicat que des que va recuperar l'alcaldia fa 6 mesos s'han fet 25 controls policials preventius i per denúncies de veïns al voltant de la nau. S'ha denunciat l'ús il·legal de l'immoble com a habitatge, ja que els usos de l'edifici són industrials. I s'ha reclamat per carta al jutjat l'accés perquè els serveis socials poguessin actuar.

Els grups de l'oposició han posat en dubte l'actuació d'Albiol tant pel que fa la validesa de tràmit administratiu de la carta enviada al jutge per accedir a l'immoble ocupat com per la legalitat dels controls policials preventius que s'han dut a terme als voltants de la nau.

750.000 euros de la Generalitat

Després de l'incendi en una nau, on van morir tres persones i 25 més van resultar ferides, l'alcalde ha explicat que la Generalitat ha concedit una ajuda de 750.000 euros per allotjar temporalment el centenar de migrants sense papers que hi malvivien. Tot i que reconeix que això és una ajuda, perquè "Badalona no té capacitat per acollir aquestes persones", no deixa de ser "un pedaç", ha dit. També ha afegit que hi ha "una llista d'espera de 1.000 persones que no han ocupat i que esperen un habitatge social". Albiol ha expressat la preocupació pel que cal fer en altres edificis o pisos ocupats que hi ha a la ciutat.

Dues víctimes identificades

La policia científica dels Mossos d'Esquadra ja ha pogut identificar dues de les tres víctimes mortals en l'incendi a la nau. Es tracta de dos homes de 48 i 58 anys. Ara es continua treballant per identificar el tercer cadàver.

D'altra banda, segons l'alcalde, a l'edifici hi havia 9 persones empadronades. I de les 104 persones que hi havia a la nau se'ls ha ofert allotjament en un hostal a 45, de les quals - ha dit - només 16 s'han presentat.
 

Enderroc immediat

Aquest mateix divendres ha de començar l'enderroc urgent de l'edifici, segons han recomanat els tècnics de Bombers i Mossos, per les males condicions en què es troba després de l'incendi. L'alcalde ha anunciat, en una entrevista a "Els matins" de TV3, que s'ha demanat a quatre empreses d'enderrocs que presentin les seves ofertes, i que se'n triarà una per començar a treballar de seguida. La demolició s'iniciarà per la part nord de l'edifici que es va enfonsar, i a la qual no es va poder accedir de cap manera. Es farà de manera controlada perquè no se sap si hi podria haver més víctimes mortals entre la runa. Un enderroc del qual, de moment, es farà càrrec l'Ajuntament, però que es cobrarà als propietaris de l'immoble.