Més d'una dècada de misèria a la nau incendiada de Badalona
La nau del barri del Gorg on ha almenys tres persones han mort en un incendi fa més de deu anys que està ocupada
Més d'una dècada de misèria a la nau incendiada de Badalona

Més d'una dècada de misèria a la nau incendiada de Badalona

La nau del barri del Gorg on ha almenys tres persones han mort en un incendi fa més de deu anys que està ocupada

Actualitzat
TEMA:
Pobresa
Un dron grava imatges de la nau de Badalona incendiada, aquest dijous (EFE / Enric Fontcuberta)
Un dron grava imatges de la nau de Badalona incendiada, aquest dijous (EFE / Enric Fontcuberta)

La nau del barri del Gorg, a prop del Pavelló Olímpic de Badalona, que va cremar dimecres a la nit causant almenys tres morts, fa més d'una dècada que està ocupada per persones migrades.

Els governs locals que s'han anat succeint coneixien la situació i l'han anat afrontant amb més o menys implicació, però sense poder donar resposta al fons de la qüestió, perquè regular la situació d'aquestes persones depassa les competències municipals.

Un equip de TV3 ha parlat amb veïns i entitats per entendre quina era la situació actualment:

 

 

Un nombre indeterminat de migrants, que alguns xifren entre 100 i 200, s'han quedat sense lloc per viure, l'únic al que podien accedir amb la seva situació de sense papers. Un edifici ocupat des de fa deu anys i que, segons l'anterior govern municipal, tenia el consentiment del propietari.

En Seydou, un dels supervivents, explica que van intentar controlar les flames, però el fum els va fer sortir per salvar la vida.

"Una espelma que ha cremat un matalàs. Tot ha començat per aquí. hem baixat molt ràpid, a l'edifici hi havia molt de fum i no es veia res, res de res. No podíem apagar el foc, era impossible. Ho hem intentat amb l'aigua que teníem a casa, però no hem pogut."

Després de passar tanta por, molts dels supervivents de l'incendi, alguns d'ells, després de passar la nit al Centre d'Emergències de Barcelona, s'han retrobat aquest dijous al matí a Badalona a la plaça del costat del metro del Gorg. Alguns, com en Seydou, es queixen que, després de tants anys vivint en unes condicions pèssimes, ara se'ls assenyala i criminalitza com a generadors de conflictes.

"Jo no vull viure així, però si no tens papers et diuen que ets un il·legal. I com vols aconseguir un pis si no tens papers? Com tindràs una feina si no tens papers? Com vius si no tens papers?"

 

Els Bombers remullen la teulada de la nau incendiada al barri del Gorg (ACN / Jordi Pujolar)

 

Alguns supervivents, i també entitats i veïns, com Angelina Lecha, de Badalona Acull, asseguren que la situació ha empitjorat amb els confinaments i l'augment de la pressió policial dels darrers mesos.

"Molts d'ells el seu únic ingrés el treuen de recollir ferralla. Amb el confinament no podien sortir. No és gens estrany que últimament hi hagués més conflictivitat. Hi havia més precarietat."

Ahir a la nit, poc abans que comencés el foc, la Guàrdia Urbana de Badalona i la Policia Nacional precisament estaven fent un control pels voltants de l'edifici.

A l'agost, l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, responsabilitzava els ocupants de conflictes a l'entorn de la nau. Volia que marxessin. Avui ha insistit que hi havia un procés administratiu contra el propietari per permetre l'ocupació.

"Era per l'incompliment dels usos. Això és una nau industrial i ara hi ha uns usos d'habitatge que no són els permesos."

 

 

Mentrestant, aquests migrants, sobretot subsaharians, continuen amuntegats sense serveis i recollint ferralla per sobreviure. Teresa Vinuesa, presidenta de l'Associació de Veïns del Gorg, explica que el problema l'han posat mil vegades sobre la taula:

"Les instàncies que hem portat i les reunions que hem tingut. A cada reunió amb els ajuntaments hem tret el tema, 20, 30, 40 vegades."

Fa anys que diverses entitats hi treballen oferint ajuda de primera necessitat. Segons l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, durant el seu mandat es va articular una mediació per ajudar-los a organitzar-se, evitar conflictes amb el veïnat i facilitar la formació laboral.

"És un assentament que el propietari accepta i que nosaltres en el temps que vam governar amb aquest abordatge social i comunitari vam ajudar a dignificar."

 

Ricard Vilaregut, excoordinador de l'Ajuntament de Badalona, assegura que als que més convenia que l'edifici no fos conflictiu és als mateixos que hi viuen.

"L'organització dintre de la nau estava molt ben estructurada i ells mateixos no permetien cap tema de droga, ni d'armes i tot això... perquè ells sabien que la seva oportunitat per viure era aquesta nau."

Una oportunitat que les flames s'han endut.


SOS Racisme: Una tragèdia "evitable"

Unes 200 persones s'han manifestat aquest dijous en protesta per la tragèdia de Badalona. S'han acostat fins a la plaça de l'Ajuntament per reclamar una vida digna, convocats per TopManta, el Sindicat Manter i TrasLaManta.

Manifestació 'per una vida digna' a Badalona
Manifestació a Badalona 'per una vida digna' (EFE/Quique García)

Coincidint amb el Dia Internacinal dels Drets Humans, han volgut fer una crítica a la difícil situació en què viuen les persones migrades.


SOS Racisme ha atribuït l'incendi d'aquest dimecres al "racisme institucional". L'ONG considera "còmplice necessari" l'Ajuntament de Badalona i el seu alcalde, el popular Xavier Garcia Albiol, per "promoure els discursos d'odi i xenofòbia envers una part de la població" i de desviar el focus d'atenció "cap a l'incivisme i la suposada delinqüència".


Gemma Ferreón, responsable d'Incidència de SOS Racisme, ha dit a TV3 que el que més lamenten és que aquesta tragèdia "es podria haver evitat".

"El racisme institucional és el culpable que la situació hagi arribat al límit. Les polítiques migratòries europees o una llei d'estrangeria que deixa a més de 600.000 persones a l'estat espanyol en una situació de irregularitat administrativa, que nega un habitatge o feina digne."

 

ARXIVAT A:
IncendisPobresa

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut