Imatge del Hubble de la galàxia amfitriona del forat negre detectat, la GN-z11 (NASA, ESA, P. OESCH - YALE UNIVERSITY)/Europa Press)

Detecten el forat negre més antic mai vist, que devora la seva galàxia amfitriona

La seva enorme massa qüestiona el que els astrònoms creien respecte a la formació d'aquests objectes

RedaccióActualitzat

Un equip internacional liderat per la Universitat de Cambridge ha descobert el forat negre més antic mai vist fins ara, que data dels albors de l'univers. A més, han descobert que aquest forat negre està "devorant" la seva galàxia amfitriona fins a la mort.

Amb l'ajuda del telescopi espacial James Webb (JWST) de la NASA/ESA/CSA, l'equip va detectar el forat negre i va poder analitzar que data de 400 milions d'anys després del Big Bang, és a dir, fa més de 13.000 milions d'anys. Tot això aporta noves claus sobre què va passar en les primeríssimes fases de la història de l'univers.

Els resultats, que segons l'autor principal, el professor Roberto Maiolino, són "un gran pas endavant", s'han publicat a la revista Nature.

"El fet que aquest forat negre sorprenentment massiu (uns pocs milions de cops la massa del nostre Sol) existeixi tant aviat en l'univers desafia les nostres suposicions sobre com es formen i creixen els forats negres."


Què fa especial aquesta descoberta?

Fins ara, els astrònoms creien que els forats negres supermassius que es trobaven al centre de galàxies com la Via Làctia havien crescut fins a la seva mida actual al llarg de milers de milions d'anys. Però la mida d'aquest forat negre descobert suggereix que podrien formar-se d'altres maneres: podrien "néixer ja grans" o podrien menjar matèria a un ritme cinc cops més elevat del que es creia possible.

Segons els models estàndards, els forats negres supermassius es formen a partir de restes d'estrelles mortes que col·lapsen i poden formar un forat negre d'uns cent cops la massa del Sol.

Si creixés de la forma esperada, aquest forat negre detectat trigaria milers de milions d'anys a créixer fins a arribar a la mida observada. Però l'univers encara no tenia 400 milions d'anys quan es va formar aquest forat negre.

Devorador de la seva galàxia, la GN-z11

Com tots els forats negres, aquest també està devorant material de la seva galàxia amfitriona per impulsar el seu creixement. Però s'ha descobert que aquest devora matèria amb molta més força que els seus germans d'èpoques posteriors.

La galàxia amfitriona, anomenada GN-z11, és una galàxia compacta, uns cent cops més petita que la Via Làctea, però és probable que el forat negre n'estigui perjudicant el desenvolupament. Quan els forats negres consumeixen massa gas, l'empenyen com un vent ultraràpid.

Aquest "vent" podria aturar el procés de formació d'estrelles, cosa que mataria lentament la galàxia però també mataria el forat negre en si mateix, ja que també tallaria la font d'aliment del forat negre.

Roberto Maiolino ha afegit que la sensibilitat del telescopi espacial (JWST) es traduirà en el fet que en els pròxims mesos i anys es podran trobar forats negres encara més antics. Maiolino i el seu equip esperen utilitzar futures observacions del JWST per mirar de trobar "llavors" més petites de forats negres, fet que podria ajudar-los a desenredar les diferents formes en què podrien formar-se els forats negres: si comencen sent grans o si creixen ràpidament.

ARXIVAT A:
CiènciaUniversitatTecnologiaRecerca científica
Anar al contingut