Crítiques de la comunitat internacional a la pena de mort
La sentència de mort a Saddam Hussein per la matança de 148 xiïtes el 1982 a Dujail ha desfermat crítiques a la pena de mort. Països com Espanya, França o Itàlia han destacat que tant aquests estats com la UE es desmarquen totalment de la pena capital. Amb tot han matisat el seu parer sobre la sentència. Zapatero ha aprofitat el veredicte per demanar a Washington i Londres que reconeguin l'error de la invasió de l'Iraq. Rússia ha manifestat la no-ingerència en l'afer, però alguns diputats han atribuït la sentència a la proximitat de les legislatives dels Estats Units. El món àrab ha quedat dividit.
José Luis Rodríguez Zapatero ha destacat en roda de premsa amb motiu de la Cimera Iberoamericana que se celebra a l'Uruguai que ni el govern espanyol ni la Unió Europea són favorables a la pena de mort, tot i que Saddam ha de respondre pels seus actes. Preguntat si es podria agreujar la situació al teatre bèl·lic, el president del govern espanyol ha considerat que és difícil, vistos els més de 100 morts diaris de mitjana a la zona. En aquest punt, ha aprofitat per retreure als invasors que la intervenció "va ser un greu error" i que caldrà modificar l'estratègia al més aviat possible per a l'Iraq.
El PP també ha lamentat la pena de mort dictada. A través del portaveu de la Comissió d'Afers Estrangers al Congrés, Gustavo d'Arístegui, el partit ha dit que defensa "la justícia" i "no la venjança". Arístigui ha afegit que l'exrais encara hauria de comparèixer a judicis pendents, i ha destacat l'assassinat massiu amb armes químiques.
El primer ministre italià, Romano Prodi, ha afirmat que la condemna "reflecteix el judici de tota la comunitat internacional", però ha deixat clar que "està allunyat" de la pena de mort: "Per molt cruel que sigui un delicte, la nostra ètica i la nostra tradició s'allunyen de la idea de la pena capital". El màxim dirigent italià ha subratllat que "és interessant" adonar-se que la comunitat nord-americana distingeix entre la condemna i la guerra, de la qual s'allunyen cada cop més. Alguns han vinculat l'anunci del veredicte a les legislatives de dimarts, just quan Bush és als nivells més baixos de popularitat. Un polític del Partit Liberal ha qualificat el judici de pura venjança.
El ministre francès d'Afers Estrangers, Philippe Dosute-Blazy, ha recordat el rebuig a la pena de mort del seu país i ha desitjat que la decisió del Tribunal Especial no incrementi la violència. A més ha assegurat que la Unió Europea haurà de "definir pròximament la manera de fer conèixer la nostra posició" a les autoritats iraquianes. El Consell d'Europa, organització diferent a la UE que engloba 46 països i que lluita per la defensa dels drets humans, ha qualificat d'"equivocada" i "inútil" la pena de forca. La UE, per la seva banda, ha recordat que els Vint-i-cinc condemnen sempre la pena de mort, i que l'establiment de la veritat i l'autoria dels crims comesos durant el règim de Saddam contribuiria a la reconciliació nacional.
El vicepresident de la Duma, a Rússia, ha estat dels més crítics i no ha dubtat a relacionar l'anunci de la sentència amb les legislatives que celebra els EUA aquest dimarts: "Té com a objectiu demostrar que els nord-americans han aconseguit alguna cosa a l'Iraq". Així mateix, l'han qualificada d'"arbitrària" i d'improbable de complir: "Hi haurà apel·lacions, el procés durarà anys, un altre serà el president dels Estats Units. S'implantarà una moratòria a l'aplicació de la pena de mort". No obstant, des del Ministeri d'Afers Estrangres s'han atès a la no-ingerència en qüestions internes.
La condemna ha tingut reaccions molt diferents en el món àrab. A tall d'exemple, Kuwait se n'ha alegrat, però països com Jordània o l'Organització Àrab de Drets Humans han alertat que el tribunal de cassació no tindrà cap possibilitat per modificar els veredictes perquè està controlat per les tropes dels EUA. Sobre això, des de l'ONU es demana que es respecti el dret a recurs de l'exrais iraquià. Molts comenten en el món musulmà que també Bush i Olmert haurien de ser jutjats per liderar governs criminals i mafiosos. Els Germans Musulmans egipcis han interpretat la sentència en clau d'amenaça als països àrabs perquè "acceptin més condicions i dictats dels nord-americans".
El PP també ha lamentat la pena de mort dictada. A través del portaveu de la Comissió d'Afers Estrangers al Congrés, Gustavo d'Arístegui, el partit ha dit que defensa "la justícia" i "no la venjança". Arístigui ha afegit que l'exrais encara hauria de comparèixer a judicis pendents, i ha destacat l'assassinat massiu amb armes químiques.
El primer ministre italià, Romano Prodi, ha afirmat que la condemna "reflecteix el judici de tota la comunitat internacional", però ha deixat clar que "està allunyat" de la pena de mort: "Per molt cruel que sigui un delicte, la nostra ètica i la nostra tradició s'allunyen de la idea de la pena capital". El màxim dirigent italià ha subratllat que "és interessant" adonar-se que la comunitat nord-americana distingeix entre la condemna i la guerra, de la qual s'allunyen cada cop més. Alguns han vinculat l'anunci del veredicte a les legislatives de dimarts, just quan Bush és als nivells més baixos de popularitat. Un polític del Partit Liberal ha qualificat el judici de pura venjança.
El ministre francès d'Afers Estrangers, Philippe Dosute-Blazy, ha recordat el rebuig a la pena de mort del seu país i ha desitjat que la decisió del Tribunal Especial no incrementi la violència. A més ha assegurat que la Unió Europea haurà de "definir pròximament la manera de fer conèixer la nostra posició" a les autoritats iraquianes. El Consell d'Europa, organització diferent a la UE que engloba 46 països i que lluita per la defensa dels drets humans, ha qualificat d'"equivocada" i "inútil" la pena de forca. La UE, per la seva banda, ha recordat que els Vint-i-cinc condemnen sempre la pena de mort, i que l'establiment de la veritat i l'autoria dels crims comesos durant el règim de Saddam contribuiria a la reconciliació nacional.
El vicepresident de la Duma, a Rússia, ha estat dels més crítics i no ha dubtat a relacionar l'anunci de la sentència amb les legislatives que celebra els EUA aquest dimarts: "Té com a objectiu demostrar que els nord-americans han aconseguit alguna cosa a l'Iraq". Així mateix, l'han qualificada d'"arbitrària" i d'improbable de complir: "Hi haurà apel·lacions, el procés durarà anys, un altre serà el president dels Estats Units. S'implantarà una moratòria a l'aplicació de la pena de mort". No obstant, des del Ministeri d'Afers Estrangres s'han atès a la no-ingerència en qüestions internes.
La condemna ha tingut reaccions molt diferents en el món àrab. A tall d'exemple, Kuwait se n'ha alegrat, però països com Jordània o l'Organització Àrab de Drets Humans han alertat que el tribunal de cassació no tindrà cap possibilitat per modificar els veredictes perquè està controlat per les tropes dels EUA. Sobre això, des de l'ONU es demana que es respecti el dret a recurs de l'exrais iraquià. Molts comenten en el món musulmà que també Bush i Olmert haurien de ser jutjats per liderar governs criminals i mafiosos. Els Germans Musulmans egipcis han interpretat la sentència en clau d'amenaça als països àrabs perquè "acceptin més condicions i dictats dels nord-americans".
