Benet XVI envia una carta als bisbes de tot el món sobre el "cas Williamson"
El papa Benet XVI ha escrit una carta als bisbes de tot el món per aclarir la seva posició pel que fa al polèmic aixecament de l'excomunicació als quatre bisbes lefebvristes. A la carta, el sant pare lamenta l'"hostilitat disposada a l'atac" amb què alguns catòlics han jutjat la seva decisió. La remissió de l'excomunicació als quatre bisbes cismàtics -que van ser ordenats sense el permís papal, el 1988, pel prelat cismàtic Marcel Lefebvre- va coincidir amb les declaracions polèmiques d'un d'ells, Richard Williamson, en què minimitzava la magnitud de l'holocaust jueu, i en què va arribar a dir que les càmeres de gas no havien existit mai.
El cas va provocar polèmica, tant entre catòlics i jueus com a l'interior de l'Església catòlica, fet que va dur el Papa i el Vaticà a aclarir, més d'un cop, les seves posicions sobre l'holocaust i a demanar a Williamson que es retractés de les seves declaracions per poder ser readmès a l'Església catòlica. El Vaticà va assegurar que, en el moment de l'aixecament de l'excomunicació, el Papa no tenia coneixement de les declaracions que Williamson havia concedit a una televisió sueca pocs dies abans.
Segons publica la premsa italiana, la carta consta de set pàgines i es publicarà aquest dijous al migdia. El Papa intenta explicar als bisbes quines eren les veritables intencions de la seva decisió i analitza les circumstàncies que van contribuir a atiar la polèmica, "tant dins com fora de l'Església catòlica". Entre altres aclariments, Benet XVI admet que el cas va desfermar una discussió "vehement", i recorda el "devessall de protestes" que es van produir per part dels que l'acusaven de voler tornar als temps anteriors al Concili Vaticà II.
"Per mi ha estat una desgràcia imprevisible el fet que el 'cas Williamson' s'hagi sobreposat a l'aixecament de l'excomunió", detalla el pontífex en la seva carta, segons informa "Il Giornale". Segons el papa Ratzinger, "el gest discret de misericòrdia cap a quatre bisbes, que van ser ordenats de manera vàlida, però no legítimament, ha aparegut de sobte com alguna cosa completament diferent: com un desmentiment de la reconciliació entre cristians i hebreus, i per tant, com la revocació d'allò que el Concili ja va deixar clar sobre aquesta matèria".
Amb tot, "m'ha entristit el fet que també els catòlics, que en el fons haurien pogut conèixer millor l'estat de la qüestió, han decidit colpejar-me amb una hostilitat disposada a l'atac", lamenta el Papa. "Precisament per això agraeixo als amics hebreus que han ajudat a desfer el malentès i a restablir l'atmosfera d'amistat i confiança".
D'altra banda, lamenta que els mitjans de comunicació no han reportat de manera fidedigne "l'abast i els límits" de la decisió pontifícia amb la qual els quatre bisbes lefebvristes "han estat alliberats de la pena eclesiàstica, però que no exerceixen de manera legítima cap ministeri a l'Església".
El Papa reitera la intenció de continuar avançant cap a la reconciliació completa de l'Església catòlica amb la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X, la comunitat cismàtica a la qual pertanyen els quatre bisbes lefebvristes. "Ens pot deixar totalment indiferents una comunitat en què hi ha 491 sacerdots, 215 seminaristes, 117 monjos, 164 monges i milers de fidels? Hem de deixar que vagin a la deriva lluny de l'Església?", es pregunta Benet XVI.
Segons publica la premsa italiana, la carta consta de set pàgines i es publicarà aquest dijous al migdia. El Papa intenta explicar als bisbes quines eren les veritables intencions de la seva decisió i analitza les circumstàncies que van contribuir a atiar la polèmica, "tant dins com fora de l'Església catòlica". Entre altres aclariments, Benet XVI admet que el cas va desfermar una discussió "vehement", i recorda el "devessall de protestes" que es van produir per part dels que l'acusaven de voler tornar als temps anteriors al Concili Vaticà II.
"Per mi ha estat una desgràcia imprevisible el fet que el 'cas Williamson' s'hagi sobreposat a l'aixecament de l'excomunió", detalla el pontífex en la seva carta, segons informa "Il Giornale". Segons el papa Ratzinger, "el gest discret de misericòrdia cap a quatre bisbes, que van ser ordenats de manera vàlida, però no legítimament, ha aparegut de sobte com alguna cosa completament diferent: com un desmentiment de la reconciliació entre cristians i hebreus, i per tant, com la revocació d'allò que el Concili ja va deixar clar sobre aquesta matèria".
Amb tot, "m'ha entristit el fet que també els catòlics, que en el fons haurien pogut conèixer millor l'estat de la qüestió, han decidit colpejar-me amb una hostilitat disposada a l'atac", lamenta el Papa. "Precisament per això agraeixo als amics hebreus que han ajudat a desfer el malentès i a restablir l'atmosfera d'amistat i confiança".
D'altra banda, lamenta que els mitjans de comunicació no han reportat de manera fidedigne "l'abast i els límits" de la decisió pontifícia amb la qual els quatre bisbes lefebvristes "han estat alliberats de la pena eclesiàstica, però que no exerceixen de manera legítima cap ministeri a l'Església".
El Papa reitera la intenció de continuar avançant cap a la reconciliació completa de l'Església catòlica amb la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X, la comunitat cismàtica a la qual pertanyen els quatre bisbes lefebvristes. "Ens pot deixar totalment indiferents una comunitat en què hi ha 491 sacerdots, 215 seminaristes, 117 monjos, 164 monges i milers de fidels? Hem de deixar que vagin a la deriva lluny de l'Església?", es pregunta Benet XVI.
