Ariel Sharon convida per telèfon Shimon Peres a entrar en el govern
Israel s'encamina cap a un govern de concentració entre el Likud d'Ariel Sharon, que encapçala el govern, i els laboristes de Shimon Peres, a l'oposició. El mateix Peres ha confirmat haver rebut una trucada de Sharon en què el convida a obrir negociacions de coalició. També ha informat que recomanarà al seu partit que les accepti. El líder del Partit Laborista s'ha felicitat per la proposta de Sharon i ha augurat que és un primer pas per avançar cap a la pau i cap a la desocupació de Gaza i part de Cisjordània.
Sharon s'ha mogut ràpid. Poques hores després que el Likud votés a favor d'obrir el gabinet als laboristes, el primer ministre israelià ja ha estès la mà al líder dels opositors a entrar en el govern. L'alternativa era convocar eleccions, perquè Sharon va perdre la majoria parlamentària la setmana passada.
Amb els laboristes al govern, Sharon s'assegura un suport majoritari al seu pla de retirada unilateral de Gaza, que vol dur a terme la primavera que ve. De moment, però, la realitat als territoris palestins continua sent la de l'ocupació, amb operacions militars diàries, el mur i els setges.
La proposta d'Ariel Sharon no ha tardat a valorar-la positivament el líder dels laboristes, Shimon Peres, i a desitjar que "constitueixi un avanç per a la pau i que puguem sortir així de la franja de Gaza i d'una part de Cisjordània". D'altra banda, Peres, de 81 anys, ha indicat que compta a tornar-se a presentar a les primàries laboristes previstes en sis mesos per elegir el líder del partit.
Catorze anys de divorci entre dretes i esquerres
Els governs israelians han estat sempre formats per coalicions de partits, però fa catorze anys que no es produeix el maridatge entre el Likud i el Partit Laborista. L'aliança per conveniència entre conservadors i laboristes té precedents històrics i, segons les enquestes, el suport de set de cada deu electors.
Els laboristes van governar des del 1948 fins al 1977 amb l'ajuda d'altres formacions progressistes. El 77 el conservador Likud va començar a dominar l'escena política, amb el suport de petits partits religiosos ortodoxos, i el 1981 va poder consolidar la primera coalició totalment de dretes.
La situació va durar un parell d'anys i el 1984, quan ni conservadors ni laboristes van poder formar una coalició viable, es van veure obligats a formar-ne una plegats.
Aquesta unió forçada dels dos grans partits de dreta i esquerra, liderats per Itzhak Shamir i Itzhak Rabin, després substituït per Shimon Peres, va durar fins al 1990, quan els laboristes van abandonar la coalició. A partir d'aquell moment, laboristes i conservadors es van anar alternant novament al poder amb el suport de forces minoritàries afins. Des del 2001 el Partit Laborista s'ha mantingut a l'oposició.
