El segrest d'Albert Vilalta i Roque Pascual ja és el més extens de la història d'Al-Qaeda al Magreb
Els catalans Albert Vilalta i Roque Pascual compleixen aquest dilluns un trist rècord, el de ser els segrestats que més temps han passat en mans d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic. Van ser capturats fa 254 dies, el 29 de novembre de l'any passat, exactament els mateixos que van estar retinguts a la regió desèrtica del Sahel el matrimoni austríac Andrea Kloiber i Wolfgang Ebner durant el 2008. El govern espanyol negocia amb els captors dels cooperants catalans des de l'inici del segrest i assegura que es troben en bon estat de salut. L'esgotament i el desànim, però, es deixen notar en els seus familiars i amics.
Els cooperants catalans segrestats per Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) continuen en parador desconegut en algun racó de l'immens desert del Sàhara. Van desaparèixer el 29 de novembre del 2009 a Mauritània mentre participaven en una caravana solidària que portava ajuda humanitària a diferents països africans. Junt amb ells, Alicia Gámez, que va ser alliberada el 10 de març. Al-Qaeda va dur-los al nord de Mali, una àmplia zona desèrtica i molt difícil de controlar per les autoritats del país.
La fi d'aquest llarg segrest, que des d'aquest diumenge ja és el més extens de la història de la branca magribina d'Al-Qaeda, no s'acaba d'entreveure. Fins ara una parella austríaca, Andrea Kloiber i Wolfgang Ebner, ostentaven el trist rècord que acaben de batre els dos catalans. Van ser retinguts el 22 de febrer del 2008 i alliberats el 31 d'octubre del mateix any. Un total de 254 dies. Durant el segrest dels austríacs, Al-Qaeda va amenaçar de matar-los si no s'alliberaven presos islamistes. Alger i Tunis es van negar a alliberar els integristes, així que els segrestadors van canviar de petició i van passar a demanar 5 milions d'euros. Les autoritats austríaques van negar haver pagat res, però finalment Ebner i Kloiber van ser alliberats.
Negociacions interminables
En el cas dels catalans, els seus captors mai no han fet públiques les condicions per al seu alliberament, tot i que algunes fonts apuntaven que haurien demanat l'excarceració de diversos presos islamistes i un rescat econòmic, que podria ser de cinc milions d'euros. La Moncloa no ha deixat de negociar des del principi però ha optat per la màxima discreció. En aquests més de vuit mesos de captiveri, les autoritats mauritanes han detingut i jutjat diversos homes acusats de ser autors materials i còmplices del segrest.
El portaveu de Barcelona Acció Solidària, l'organització amb què col·laboraven Vilalta i Pasqual en el moment de ser segrestats, ha explicat a l'agència de notícies ACN que les "famílies estan esgotades i desanimades, això sí, informades en tot moment" per part del govern espanyol, que ha assegurat en reiterades ocasions que els dos ostatges gaudeixen d'un bon estat de salut.
Durant el captiveri dels catalans han quedat en llibertat, a part de la seva companya, altres ostatges, com els italians Sergio Cicala i Filomene Kaboré, o el francès Pierre Camatte. També s'ha hagut de lamentar l'assassinat d'un altre capturat, el francès Michel Germaneau, hores després que els exèrcits de Mali i França van llançar sense èxit una ofensiva militar per alliberar-lo.
Una branca menys radical
Albert Vilalta i Roque Pascual estan en mans de la branca menys radical d'Al-Qaeda en aquesta zona, liderada per l'algerià Mokhtar Belmokhtar. Als anys 90, Belmokhtar va viatjar a l'Afganistan per entrenar-se, i des de fa temps és una peça clau per als islamistes algerians del Sàhara. Les disputes amb els líders del grup central i els seus èxits amb negocis criminals lucratius han situat Belmokhtar com a operador independent més que no pas com a jihadista devot. El tarannà menys radical del segrestador algerià és una porta oberta a l'esperança per a Vilalta i Pascual.
L'organització Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) està liderada per Abdelmalek Droukdel i es va donar a conèixer el gener del 2007, quan els lluitadors de l'antiga organització algeriana anomenada Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC) es van reorganitzar sota el nom actual. Diferents milícies rebels de la zona del Sahel, que comprèn Algèria, Tunísia, Mauritània, Níger, Mali, el Txad i part del Sudan i Burkina Faso, van anar sumant-se a la nova organització, que actuava sota l'empara d'Al-Qaeda a la zona.
El Sahel s'ha convertit en una nova ruta per traslladar droga de l'Amèrica del Sud cap a Europa. L'organització liderada per Ossama bin Laden manté una aliança de conveniència amb els traficants de drogues.
La fi d'aquest llarg segrest, que des d'aquest diumenge ja és el més extens de la història de la branca magribina d'Al-Qaeda, no s'acaba d'entreveure. Fins ara una parella austríaca, Andrea Kloiber i Wolfgang Ebner, ostentaven el trist rècord que acaben de batre els dos catalans. Van ser retinguts el 22 de febrer del 2008 i alliberats el 31 d'octubre del mateix any. Un total de 254 dies. Durant el segrest dels austríacs, Al-Qaeda va amenaçar de matar-los si no s'alliberaven presos islamistes. Alger i Tunis es van negar a alliberar els integristes, així que els segrestadors van canviar de petició i van passar a demanar 5 milions d'euros. Les autoritats austríaques van negar haver pagat res, però finalment Ebner i Kloiber van ser alliberats.
Negociacions interminables
En el cas dels catalans, els seus captors mai no han fet públiques les condicions per al seu alliberament, tot i que algunes fonts apuntaven que haurien demanat l'excarceració de diversos presos islamistes i un rescat econòmic, que podria ser de cinc milions d'euros. La Moncloa no ha deixat de negociar des del principi però ha optat per la màxima discreció. En aquests més de vuit mesos de captiveri, les autoritats mauritanes han detingut i jutjat diversos homes acusats de ser autors materials i còmplices del segrest.
El portaveu de Barcelona Acció Solidària, l'organització amb què col·laboraven Vilalta i Pasqual en el moment de ser segrestats, ha explicat a l'agència de notícies ACN que les "famílies estan esgotades i desanimades, això sí, informades en tot moment" per part del govern espanyol, que ha assegurat en reiterades ocasions que els dos ostatges gaudeixen d'un bon estat de salut.
Durant el captiveri dels catalans han quedat en llibertat, a part de la seva companya, altres ostatges, com els italians Sergio Cicala i Filomene Kaboré, o el francès Pierre Camatte. També s'ha hagut de lamentar l'assassinat d'un altre capturat, el francès Michel Germaneau, hores després que els exèrcits de Mali i França van llançar sense èxit una ofensiva militar per alliberar-lo.
Una branca menys radical
Albert Vilalta i Roque Pascual estan en mans de la branca menys radical d'Al-Qaeda en aquesta zona, liderada per l'algerià Mokhtar Belmokhtar. Als anys 90, Belmokhtar va viatjar a l'Afganistan per entrenar-se, i des de fa temps és una peça clau per als islamistes algerians del Sàhara. Les disputes amb els líders del grup central i els seus èxits amb negocis criminals lucratius han situat Belmokhtar com a operador independent més que no pas com a jihadista devot. El tarannà menys radical del segrestador algerià és una porta oberta a l'esperança per a Vilalta i Pascual.
L'organització Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) està liderada per Abdelmalek Droukdel i es va donar a conèixer el gener del 2007, quan els lluitadors de l'antiga organització algeriana anomenada Grup Salafista per la Predicació i el Combat (GSPC) es van reorganitzar sota el nom actual. Diferents milícies rebels de la zona del Sahel, que comprèn Algèria, Tunísia, Mauritània, Níger, Mali, el Txad i part del Sudan i Burkina Faso, van anar sumant-se a la nova organització, que actuava sota l'empara d'Al-Qaeda a la zona.
El Sahel s'ha convertit en una nova ruta per traslladar droga de l'Amèrica del Sud cap a Europa. L'organització liderada per Ossama bin Laden manté una aliança de conveniència amb els traficants de drogues.
