Rosa Sensat i Somescola criden a la insubmissió i els juristes veuen fora de lloc la decisió del Suprem
TV3 / RedaccióActualitzat
La sentència del Suprem contra la immersió lingüística en català ha indignat el col·lectiu Somescola.cat, que agrupa les principals entitats educatives i cíviques del país. la plataforma ho ha considerat "el pitjor cop" al català, perquè les sentències anteriors responien a particulars, però aquesta "ataca tot el sistema de 3 a 6 anys". Per això Teresa Casals, de la Plataforma per la Llengua, ha considerat que s'esquerda "el model d'escola i de societat" i ha demanat tant al govern com al Parlament que no facin ni un pas enrere en el model actual.
L'associació de mestres Rosa Sensat crida directament a la desobediència. David Altimir, secretari de l'organització, ha assegurat que "abans que hi hagués cap normativa, el mestres ja sabien el que s'havia de fer per construir una escola integradora i constructora d'un model de societat cohesionat". En declaracions a TV3, Altimir ha afegit que Rosa Sensat "encoratja els mestres a saber què hem de fer i a recuperar l'art de la desobediència i la insubmissió".
El rebuig a la sentència també se sent a la judicatura. En declaracions a TV3, el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal creu que "crea un problema que fins ara no existia o que era molt minoritari i no dóna cap solució". Vidal ha afegit que "estableix en la realitat pràctica un sistema de segregació lingüística i, per tant, no sé si a partir d'ara s'hauran de fer dues classes diferents o dos grups difernts dins de la mateixa classe, la qual cosa és d'una irresponabilitat enorme perquè els jutges hem de donar solucions, i no crear problemes als ciutadans".
Vidal també hi veu un "veritable xoc de trens institucional amb la Generalitat" i lamenta que el Suprem "oblidi completament el gran èxit que ha tingut la immersió a Catalunya els últims 25 anys".
Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, subratlla que la sentència "pretén fer-li dir a la sentència del Tribunal Constitucional una cosa que no diu. El TC diu que el castellà és llengua vehicular i que el català és centre de gravetat de l'ensenyament a Catalunya. El que no diu és la proporció de matèries en castellà com a llengua vehicular". I conclou que el Suprem "podria haver portat la LEC", la Llei Orgànica d'Educació, al Constitucional "però no pot pretendre que la legislació catalana deixi d'aplicar-se a Catalunya mentre el TC no diu el contrari".
El Constitucional, recorda el catedràtic, deixava al legislador -la Generalitat- definir en quina proporció el castellà és llengua vehicular. "I això ho diu la LEC, qeu ja estableix quines matèries s'han de fer en castellà i, a infantil, l'atenció individualitzada en castellà als alumnes que ho requereixin".
L'associació de mestres Rosa Sensat crida directament a la desobediència. David Altimir, secretari de l'organització, ha assegurat que "abans que hi hagués cap normativa, el mestres ja sabien el que s'havia de fer per construir una escola integradora i constructora d'un model de societat cohesionat". En declaracions a TV3, Altimir ha afegit que Rosa Sensat "encoratja els mestres a saber què hem de fer i a recuperar l'art de la desobediència i la insubmissió".
El rebuig a la sentència també se sent a la judicatura. En declaracions a TV3, el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal creu que "crea un problema que fins ara no existia o que era molt minoritari i no dóna cap solució". Vidal ha afegit que "estableix en la realitat pràctica un sistema de segregació lingüística i, per tant, no sé si a partir d'ara s'hauran de fer dues classes diferents o dos grups difernts dins de la mateixa classe, la qual cosa és d'una irresponabilitat enorme perquè els jutges hem de donar solucions, i no crear problemes als ciutadans".
Vidal també hi veu un "veritable xoc de trens institucional amb la Generalitat" i lamenta que el Suprem "oblidi completament el gran èxit que ha tingut la immersió a Catalunya els últims 25 anys".
Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, subratlla que la sentència "pretén fer-li dir a la sentència del Tribunal Constitucional una cosa que no diu. El TC diu que el castellà és llengua vehicular i que el català és centre de gravetat de l'ensenyament a Catalunya. El que no diu és la proporció de matèries en castellà com a llengua vehicular". I conclou que el Suprem "podria haver portat la LEC", la Llei Orgànica d'Educació, al Constitucional "però no pot pretendre que la legislació catalana deixi d'aplicar-se a Catalunya mentre el TC no diu el contrari".
El Constitucional, recorda el catedràtic, deixava al legislador -la Generalitat- definir en quina proporció el castellà és llengua vehicular. "I això ho diu la LEC, qeu ja estableix quines matèries s'han de fer en castellà i, a infantil, l'atenció individualitzada en castellà als alumnes que ho requereixin".
