La coalició internacional inicia l'ofensiva per mar i aire a Líbia
L'operació aliada contra Líbia ja està en marxa. L'atac d'avions francesos contra un carro blindat de les tropes lleials a Gaddafi a tres quarts de sis de la tarda d'aquest dissabte ha donat el tret de sortida a la intervenció. Una vintena d'avions han actuat en una zona d'entre 100 i 150 quilòmetres al voltant de la ciutat de Bengasi, centre de la resistència, i han destruït diversos vehicles blindats, segons el govern gal. Més tard s'han sumat a l'operació efectius aeris i navals nord-americans, britànics, francesos, canadencs i italians llançant míssils contra posicions militars al voltant de Trípoli i Misrata. La televisió estatal denuncia que els "enemics aliats" han bombardejat objectius civils.
La coalició internacional ha llançat finalment la seva fúria contra Líbia per aturar l'atac de les forces gaddafistes contra la població civil. Les operacions militars han començat amb el suport de 22 estats que han participat en una cimera a París, entre ells alguns països àrabs.
Avions francesos han començat al matí de dissabte a sobrevolar l'espai aeri del país en una missió de reconeixement i vigilància per evitar qualsevol atac i disposats a intervenir contra carros blindats per impedir les agressions sobre civils. Només unes quantes hores després, a tres quarts de sis de la tarda, han destruït el seu primer objectiu. Un caça francès ha obert l'atac contra un vehicle militar libi, segons ha confirmat el Ministeri de Defensa gal. Un portaveu militar ha afegit que l'objectiu ha quedat destruït.
Poc després s'ha confirmat que hi ha hagut quatre raids i que aquests havien fet blanc en diferents vehicles blindats, al sud-oest de la ciutat de Bengasi, bastió rebel i segona ciutat més important del país.
El coronel de l'estat major de l'exèrcit, Thierry Burkhard, ha explicat que l'atac l'han portat a terme una vintena d'avions francesos amb el suport de dues fragates que eren a la zona i la col·laboració d'avions radar Awacs d'una altra nacionalitat, probablement nord-americans, tot i que el militar no n'ha volgut precisar la procedència.
L'oficial ha justificat la iniciativa francesa perquè "s'hi havia d'actuar ràpidament" però s'ha esforçat a insistir que aquesta és una intervenció internacional i que França espera que altres països enllesteixin el seu dispositiu.
El ministre francès d'Exteriors, Alain Juppé, ha advertit que l'acció militar contra el règim de Gaddafi es mantindrà "els pròxims dies" fins que el líder libi cedeixi i compleixi "al peu de la lletra" la resolució de l'ONU.
Ofensiva per mar i aire
L'ajuda d'altres països ha arribat al voltant de les nou de la nit. Efectius dels Estats Units, la Gran Bretanya, França, Itàlia i el Canadà han atacat per mar i aire diverses posicions militars líbies, especialment contra defenses aèries a Trípoli i Misrata, ciutat que estava sent assetjada per les forces de Gaddafi. Gairebé simultàniament, el primer ministre britànic, David Cameron, des de Londres, i el president nord-americà, Barack Obama, des del Brasil, anunciaven la seva entrada en combat.
Un oficial nord-americà ha explicat que s'han llançat més d'un centenar de míssils Tomahawk des de vaixells de guerra britànics i del seu país contra una vintena d'objectius que representaven una amenaça per a les forces aliades i per a la població líbia.
El militar ha anunciat que aquesta era la primera fase d'una operació que tindrà altres capítols però ha renunciat a avançar-ne més detalls. Fins a 25 vaixells i submarins de guerra de diversos països estan anclats al Mediterrani en posicions pròximes a Líbia per portar a terme l'atac des del mar.
Denuncien atacs contra civils
La televisió estatal líbia ha denunciat que els bombardejos "enemics" han tocat un barri residencial i un hospital de la capital i assegura que també s'han atacat dipòsits de combustible que abasteixen la ciutat de Misrata. La cadena, lleial al dictador libi, assegura que objectius civils també han estat atacats en altres ciutats com Sirte, ciutat natal de Gaddafi, Zouara o la mateixa Bengasi.
Segons aquestes fonts, les tropes partidàries del dictador libi haurien abatut un avió francès des d'una bateria antiaèria pròxima a Trípoli. Informació que posteriorment ha negat l'exèrcit francès.
No hi ha informes de danys ni víctimes però la Creu Roja Internacional ja ha fet una crida a respectar el dret internacional i a obrir corredors de seguretat al país per poder facilitar l'atenció a les víctimes per part del personal mèdic.
Setge també per terra
També des de terra ja s'estaria preparant la intervenció, segons informacions de la revista alemanya "Focus", que, citant fonts militars germanes, assegura que fa setmanes que hi ha comandos de les forces especials britàniques, conegudes com a SAS, desplegats a la rereguarda de Gaddafi. Aquestes tropes, que han operat recentment en escenaris bèl·lics com l'Iraq i l'Afganistan, es distingeixen per la seva alta capacitat militar i estarien recollint informació sobre els centres de comunicacions, els aeroports militars i les forces antiaèries progovernamentals.
"És hora que Gaddafi eviti el pitjor"
La intervenció de l'autoanomenada Coalició de Suport al Poble Libi pretén evitar que la població civil continuï sent víctima dels atacs de les tropes de Gaddafi. El president francès, Nicolas Sarkozy, ha anunciat que la coalició ha acordat l'aplicació de la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Líbia. En la reunió s'ha definit el paper de cadascun dels països i el de l'OTAN.
Espanya hi participa
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha detallat des de París els efectius espanyols que es destinaran a l'operació. Quatre avions caçabombarders F-18 formaran part del contingent aliat contra Líbia. És part de l'esquadró que Espanya té adscrit a les forces de reacció ràpida de l'OTAN. L'operatiu espanyol també inclourà la fragata "Méndez Núñez", amb base a Ferrol, i el submarí "Tramuntana", que és a Cartagena.
A més, les bases de Morón i Rota ja han començat a acollir avions nord-americans de logística i transport que podrien formar part de l'operatiu d'atac.
Alemanya, en canvi, no participa en la coalició.
Avions francesos han començat al matí de dissabte a sobrevolar l'espai aeri del país en una missió de reconeixement i vigilància per evitar qualsevol atac i disposats a intervenir contra carros blindats per impedir les agressions sobre civils. Només unes quantes hores després, a tres quarts de sis de la tarda, han destruït el seu primer objectiu. Un caça francès ha obert l'atac contra un vehicle militar libi, segons ha confirmat el Ministeri de Defensa gal. Un portaveu militar ha afegit que l'objectiu ha quedat destruït.
Poc després s'ha confirmat que hi ha hagut quatre raids i que aquests havien fet blanc en diferents vehicles blindats, al sud-oest de la ciutat de Bengasi, bastió rebel i segona ciutat més important del país.
El coronel de l'estat major de l'exèrcit, Thierry Burkhard, ha explicat que l'atac l'han portat a terme una vintena d'avions francesos amb el suport de dues fragates que eren a la zona i la col·laboració d'avions radar Awacs d'una altra nacionalitat, probablement nord-americans, tot i que el militar no n'ha volgut precisar la procedència.
L'oficial ha justificat la iniciativa francesa perquè "s'hi havia d'actuar ràpidament" però s'ha esforçat a insistir que aquesta és una intervenció internacional i que França espera que altres països enllesteixin el seu dispositiu.
El ministre francès d'Exteriors, Alain Juppé, ha advertit que l'acció militar contra el règim de Gaddafi es mantindrà "els pròxims dies" fins que el líder libi cedeixi i compleixi "al peu de la lletra" la resolució de l'ONU.
Ofensiva per mar i aire
L'ajuda d'altres països ha arribat al voltant de les nou de la nit. Efectius dels Estats Units, la Gran Bretanya, França, Itàlia i el Canadà han atacat per mar i aire diverses posicions militars líbies, especialment contra defenses aèries a Trípoli i Misrata, ciutat que estava sent assetjada per les forces de Gaddafi. Gairebé simultàniament, el primer ministre britànic, David Cameron, des de Londres, i el president nord-americà, Barack Obama, des del Brasil, anunciaven la seva entrada en combat.
Un oficial nord-americà ha explicat que s'han llançat més d'un centenar de míssils Tomahawk des de vaixells de guerra britànics i del seu país contra una vintena d'objectius que representaven una amenaça per a les forces aliades i per a la població líbia.
El militar ha anunciat que aquesta era la primera fase d'una operació que tindrà altres capítols però ha renunciat a avançar-ne més detalls. Fins a 25 vaixells i submarins de guerra de diversos països estan anclats al Mediterrani en posicions pròximes a Líbia per portar a terme l'atac des del mar.
Denuncien atacs contra civils
La televisió estatal líbia ha denunciat que els bombardejos "enemics" han tocat un barri residencial i un hospital de la capital i assegura que també s'han atacat dipòsits de combustible que abasteixen la ciutat de Misrata. La cadena, lleial al dictador libi, assegura que objectius civils també han estat atacats en altres ciutats com Sirte, ciutat natal de Gaddafi, Zouara o la mateixa Bengasi.
Segons aquestes fonts, les tropes partidàries del dictador libi haurien abatut un avió francès des d'una bateria antiaèria pròxima a Trípoli. Informació que posteriorment ha negat l'exèrcit francès.
No hi ha informes de danys ni víctimes però la Creu Roja Internacional ja ha fet una crida a respectar el dret internacional i a obrir corredors de seguretat al país per poder facilitar l'atenció a les víctimes per part del personal mèdic.
Setge també per terra
També des de terra ja s'estaria preparant la intervenció, segons informacions de la revista alemanya "Focus", que, citant fonts militars germanes, assegura que fa setmanes que hi ha comandos de les forces especials britàniques, conegudes com a SAS, desplegats a la rereguarda de Gaddafi. Aquestes tropes, que han operat recentment en escenaris bèl·lics com l'Iraq i l'Afganistan, es distingeixen per la seva alta capacitat militar i estarien recollint informació sobre els centres de comunicacions, els aeroports militars i les forces antiaèries progovernamentals.
"És hora que Gaddafi eviti el pitjor"
La intervenció de l'autoanomenada Coalició de Suport al Poble Libi pretén evitar que la població civil continuï sent víctima dels atacs de les tropes de Gaddafi. El president francès, Nicolas Sarkozy, ha anunciat que la coalició ha acordat l'aplicació de la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Líbia. En la reunió s'ha definit el paper de cadascun dels països i el de l'OTAN.
Espanya hi participa
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha detallat des de París els efectius espanyols que es destinaran a l'operació. Quatre avions caçabombarders F-18 formaran part del contingent aliat contra Líbia. És part de l'esquadró que Espanya té adscrit a les forces de reacció ràpida de l'OTAN. L'operatiu espanyol també inclourà la fragata "Méndez Núñez", amb base a Ferrol, i el submarí "Tramuntana", que és a Cartagena.
A més, les bases de Morón i Rota ja han començat a acollir avions nord-americans de logística i transport que podrien formar part de l'operatiu d'atac.
Alemanya, en canvi, no participa en la coalició.
