Un pacient amb Parkinson torna a caminar amb normalitat gràcies a una neuropròtesi

Marc Gauthier, un arquitecte francès de 63 anys, va anar perdent mobilitat per culpa del Parkinson. Es va quedar gairebé paralitzat i queia contínuament cada vegada que intentava caminar. Ara, gràcies a una tècnica pionera, s'ha convertit en el primer malalt de Parkinson del món que torna a caminar amb normalitat.

Neurocientífics de l'Hospital Universitari de Lausana, a Suïssa, han presentat el primer pacient tractat amb una neuropròtesi que permet als afectats per aquesta malaltia en fase avançada recuperar una habilitat que es perd en nou de cada deu casos.

Després de mesos de rehabilitació i de provar sense èxit diversos tractaments, a Gauthier li han implantat aquest dispositiu a la medul·la espinal que li permet tornar a controlar els músculs de les cames.

"No em pensava que pogués sentir un efecte immediat, però va ser implantar-m'ho i notar la millora", explica l'home, que abans no podia pujar escales i li costava molt desplaçar-se.

"Puc caminar tres o quatre quilòmetres quan abans feia 300 metres. Puc anar a la biblioteca o a la piscina tot sol. He après a caure i aixecar-me, ara és molt fàcil."

Estimulació selectiva i personalitzada

Abans de provar-se en humans, els científics encarregats de la investigació van fer assajos en primats per determinar quins paràmetres havia de tenir la neuropròtesi.

En aquestes proves, van poder determinar quina potència era la idònia, quina zona s'havia d'estimular en cada cas i quin era el millor mètode per fer-ho.

Eduardo Martín Moraud, neuroenginyer responsable del projecte, que porta de nom NeuroRestore, explica que fa molts anys que "treballen en l'estimulació de la medul·la espinal de forma selectiva per restaurar la locomoció després de lesions".

"El Parkinson és una malaltia molt asimètrica, per això afecta generalment només un costat del cos. Amb aquesta  tècnica podem estimular de manera selectiva la regió més afectada."

A diferència de la paraplegia, el Parkinson no impedeix que el cervell enviï la instrucció del moviment a les cames a través de la medul·la espinal, sinó que "altera o debilita" la transmissió d'aquest missatge.

La neuropròtesi està composta per elèctrodes que s'instal·len damunt de la medul·la espinal i es connecten de forma directa amb un neuroestimulador implantat a la zona subcutània de l'abdomen, controlat des de l'exterior mitjançant un comandament a distància.

"Es tracta d'un procediment completament personalitzat", explica Jocelyne Bloch, neurocirurgiana i codirectora del projecte, sobre la tècnica d'implantació.

Durant la intervenció quirúrgica es prova l'efecte d'estimulació dels elèctrodes per ajustar la seva posició i potència de forma personalitzada per a cada pacient, en funció de la resposta dels seus músculs als estímuls.

"Volem demostrar l'eficàcia de la neuropròtesi"

Després de l'èxit amb Gauthier, l'equip de NeuroRestore planeja ara fer un assaig amb 80 o 100 participants per demostrar la seguretat i eficàcia de la neuropròtesi, per sol·licitar després l'aprovació de les autoritats sanitàries.

Grégoire Courtine, catedràtic en Neurociència de l'Escolta Politècnica Federal de Lausana i codirector de NeuroRestore, explica que "la idea a la llarga és que el tractament estigui disponible per a qualsevol pacient amb Parkinson".

"L'equip té l'ambició de crear una tecnologia adaptada a les necessitats específiques dels pacients, segons com la malaltia vagi evolucionant en cada un d'ells."

Courtine assegura que necessiten que aquest nou sistema "sigui versàtil", i és per això que se centraran a "crear un algoritme basat en intel·ligència artificial que permeti personalitzar l'estimulació sobre la marxa".

Ara, els experts planegen formar en aquest camp professionals de diferents àmbits de la salut i la tecnologia perquè puguin treballar de forma conjunta en l'avanç i l'aplicació futura d'aquesta nova neuropròtesi.