Un milió de francesos es manifesten per les pensions mentre Macron era a Barcelona

Xifren en més d'un milió els manifestants de sectors com el del transport ferroviari, el públic, el dels carburants i l'educació

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

David Melgarejo

Delegat de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid. Excorresponsal a París.

@DavidMelgarejo_
Actualitzat

Si hi ha un mèrit ja atribuïble a la reforma de les pensions del govern d'Emmanuel Macron és haver unit tots els sindicats francesos com feia 12 anys que no passava. Hi ha un front comú de totes les organitzacions de treballadors, disposades a mobilitzar-se tant com calgui per aconseguir frenar la polèmica reforma. 

En la mobilització d'aquest dijous, mentre Macron era a Barcelona per la cimera franco-espanyola, s'han mobilitzat més d'un milió de francesos. I han aconseguit el seu objectiu. De fet, ja anuncien una segona jornada de protesta per al 31 de gener.

Fins i tot la primera ministra, Élisabeth Borne, ha reconegut que ha estat una jornada de mobilització exemplar. 

El president francès els ha replicat, des de la capital catalana, que no vol retirar el projecte.

 

Què contempla la reforma

Presentada el 10 de gener per la primera ministra, el projecte té tres grans línies.

1. Preveu retardar l'edat legal de jubilació dels 62 anys actuals als 64. Es faria de manera gradual endarrerint-la tres mesos per any, a partir de l'1 de setembre del 2023, per implementar del tot la mesura l'any 2030.

El govern ha renunciat a situar l'edat de jubilació als 65 anys, com el president Macron havia apuntat en la seva campanya de reelecció l'abril del 2022.

2. A canvi, l'executiu proposa accelerar l'aplicació d'una reforma anterior, la reforma Touraine, aprovada durant el mandat del president socialista François Hollande, per fer que els treballadors cotitzin durant més temps si volen accedir a la retribució màxima un cop jubilats.

El període mínim de cotització se situa en els 43 anys, no pas en els 40, de manera que l'edat real de jubilació dels francesos podrà anar més enllà dels 64 anys anunciats en la reforma.

3. El tercer pilar aboleix els règims especials, particulars del sistema francès. Segons l'executiu se suprimeixen per fer el sistema de repartiment més eficaç i més solidari.

Els règims especials són privilegis que tenen determinats sectors, com ara els treballadors dels transports públics de París, els notaris, els empleats de la banca de França o els treballadors de l'Òpera de París. Es mantenen des d'abans de la creació del sistema de seguretat social francès del 1946 i permeten a aquests empleats jubilar-se abans de l'edat legal i sense haver cotitzat tots els anys contemplats a la llei per a altres treballadors.
 

Concessions i justificacions d'un projecte impopular

Conscient del descontentament que genera la reforma entre una població que rep malament el fet d'haver de treballar més temps, el govern ha fet algunes concessions, pressionat per la dreta conservadora, de qui busca els suports parlamentaris. L'executiu promet apujar la pensió mínima als 1.200 euros, a comptar des d'aquest mateix any. També fer excepcions i permetre jubilar-se abans de l'edat legal a aquelles persones que van començar a treballar abans dels 20 anys i en oficis d'especial duresa.

Sobre la resta, el govern justifica la necessitat de la reforma per equilibrar el sistema i evitar que sigui deficitari en menys d'una dècada. A França cada cop hi ha més jubilats i menys població activa, una situació que comparteix amb alguns dels seus països veïns.

Al contrari del que ha fet el govern francès, alguns sindicats demanaven rebaixar l'edat de jubilació als 60
Al contrari del que ha fet el govern francès, alguns sindicats demanaven rebaixar l'edat de jubilació als 60 anys (Reuters/Eric Gaillard)

Des del govern s'explica que la reforma francesa està en la línia de la d'altres socis europeus i de la mitjana dels països de l'OCDE. El projecte de reforma ha d'arribar al Consell de Ministres del proper 23 de gener, per començar el tràmit parlamentari durant el mes de febrer. És el temps que es donen els sindicats per aconseguir el seu objectiu i aturar la reforma des del carrer.

Les organitzacions de treballadors critiquen tot el projecte. Al fet que els francesos treballin durant més temps hi afegeixen que això també dificultarà l'accés al mercat laboral dels més joves. Preferirien una pensió de 2.000 euros bruts en lloc dels 1.200 promesos pel govern, en un moment de tensió inflacionista i pèrdua de poder adquisitiu. Moment inoportú per engegar aquesta reforma, afegeixen. I critiquen que la reforma del sistema recaigui en els treballadors i no en les empreses, a les quals el president Macron ha decidit no taxar més.


Un "dijous negre" amb centenars de milers de manifestants

A banda de la manifestació, hi ha hagut un seguiment important de la vaga en els transports, en el sector dels carburants i l'energètic i més moderat en el de l'ensenyament. Les protestes seguiran dissabte. Qui convoca a la mobilització és l'oposició d'esquerra.

Durant les protestes hi ha hagut aldarulls (EFE/EPA/Yoan Valat)

El referent dels sindicats són les vagues i manifestacions del novembre i desembre de l'any 1995 al país, les més importants des de les del maig del 68. Els sindicats s'atribueixen el mèrit d'haver forçat el llavors primer ministre Alain Juppé --del primer govern del president Chirac-- a fer marxa enrere i retirar l'impopular projecte per canviar el sistema de pensions dels treballadors de l'administració i les empreses públiques.

El 24 de novembre del 1995 va començar un vaga al sector dels ferrocarrils i en cadena s'hi van sumar els de la xarxa de metro, els serveis postals, els de telecomunicacions, l'elèctric i els de l'ensenyament i la salut.

Durant aquelles setmanes hi va haver fins a sis grans manifestacions, amb més de dos milions de persones als carrers, segons els sindicats, que van acabar amb la victòria dels treballadors en el pols amb l'executiu, que va acabar retirant la reforma a finals d'any.

S'anuncia tensió social al carrer i tensió política al Parlament. Per ara el govern només compta amb amb els suports de Les Republicans i no en bloc.

Hi ha veus discordants dins la dreta tradicional francesa sobre l'oportunitat d'aquesta reforma. L'executiu insta la resta de forces polítiques al diàleg. Però l'oposició de la NUPES --a l'esquerra-- i del Reagrupament Nacional --a l'extrema dreta-- rebutja rotundament el projecte, mentre s'embranca en una batalla per atribuir-se el lideratge de l'oposició a la reforma. No només perquè voldrien una jubilació dels francesos als 60 anys, sinó perquè el govern vol fer passar el text en lectura ràpida a l'Assemblea Nacional, dins una llei d'acompanyament, sense gaire marge per al debat parlamentari.

Si supera la pressió al carrer i no cedeix, Emmanuel Macron podrà aprovar la reforma de les pensions, la seva gran promesa electoral, la de més abast del seu mandat. Però la manera com ho faci --amb més o menys consens o per la vida del decret-- marcarà de ben segur el que queda del seu segon mandat com a president francès.

ARXIVAT A:
PensionsFrançaEmmanuel Macron
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut