Múgica assegura que presenta el recurs contra l'Estatut des de la independència política i amb criteris jurídics
El Defensor del Poble, Enrique Múgica, ha assegurat que ha presentat recurs contra l'Estatut català des de la independència política i amb criteris estrictament jurídics. El recurs de Múgica denuncia, entre altres coses, que l'Estatut imposa el català i exclou el castellà, i alerta que admetre el terme "nació" seria el principi de la fi d'Espanya.
Enrique Múgica ha recorregut davant del Tribunal Constitucional contra un total de 190 articles de l'Estatut, que ha agrupat en set capítols que, al seu parer, recullen les bases de la inconstitucionalitat del text: l'origen dels poders de la Generalitat, els drets i deures, el règim lingüístic, la regulació del Síndic de Greuges, el Poder Judicial i l'Administració de Justícia, l'anomenat blindatge de competències i la bilateralitat de les relacions Estat-Generalitat.
El Defensor del Poble ha estat especialment bel·ligerant amb la qüestió de la llengua: "Són de capital importància per a l'activitat que desenvolupem qüestions com la imposició estatutària del deure general de coneixement de la llengua catalana, i l'exclusió pràctica de la llengua oficial castellana en les relacions del ciutadà amb l'administració, en el sistema educatiu i en la toponímia".
Múgica també ha alertat que el nou Estatut comportarà el principi del trencament d'Espanya perquè s'hi inclou la paraula "nació" referida a Catalunya.
Respecte al capítol referent als orígens dels poders de la Generalitat, que segons l'Estatut estan en el poble de Catalunya i en els drets històrics del poble català, Múgica diu que "expressa una diferenciació inadmissible respecte al principi de sobirania nacional que segons la Constitució resideix en el poble espanyol. Aquesta diferenciació dóna lloc -ha continuat- a desigualtats evidents per a una part dels ciutadans".
El Defensor del Poble ha defensat la seva independència i ha reiterat que ell ha estat d'un partit, però que ja no és així, i que el recurs no és en cap cas polític, només jurídic. A més, ha assegurat que no se sent sol i que ell només actua per defensar els interessos dels ciutadans.
Preguntat sobre si existeixen precedents de recursos presentats per institucions com la que ell representa contra lleis aprovades en referèndum, Múgica ha dit que el que importa és que es tracta de lleis orgàniques i no que s'hagin sotmès a consulta popular. En aquest sentit, ha citat una sèrie de recursos interposats contra lleis com la reforma universitària, la del Poder Judicial o la d'enjudiciament criminal; i ha recordat que només el 35% dels ciutadans de Catalunya van votar a favor de l'Estatut.
