El Defensor del Poble presenta el recurs contra el nou Estatut davant del Tribunal Constitucional
El Defensor del Poble, Enrique Múgica, ha interposat aquest dimarts davant del Tribunal Constitucional un recurs contra el nou Estatut d'Autonomia català, ja que entén que el text presenta "indicis d'inconstitucionalitat". En 139 pàgines, el Defensor del Poble sol·licita que es declarin inconstitucionals 112 articles, la meitat dels que té l'Estatut, i quatre disposicions addicionals. Múgica qüestiona elements fonamentals, com ara el repartiment de sobirania amb el govern espanyol, les competències de la Generalitat i la regulació que es fa en àmbits com la justícia o la llengua. Diu, per exemple, que l'ús de la paraula "nació" és el preludi de la desvertebració de l'estat de les autonomies.
Múgica creu també que el text estatutari podria vulnerar la Constitució quan determina que és el Síndic de Greuges qui té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats reconeguts constitucionalment. El text constitucional estableix el Poder Judicial i el Defensor del Poble com els garants dels drets i les llibertats fonamentals.
Múgica insisteix que la seva tasca és defensar "drets" i no pas "competències" de la institució que presideix, com l'han acusat alguns polítics catalans. Múgica ha declarat que defensa "els drets, no les competències, de ciutadans catalans que vulguin dirigir-se al Defensor del Poble per considerar que els pot atendre millor que d'altres".
Amb el nou Estatut, que va entrar en vigor el 9 d'agost passat, els catalans que creguin que se'ls està conculcant un dret fonamental no podran acudir al Defensor del Poble espanyol si es tracta de "competències o facultats" de la Generalitat.
Múgica creu que amb el nou Estatut hi ha ciutadans que no estan en "igualtat" amb altres espanyols pel que fa a les garanties dels seus drets fonamentals i ho ha exemplificat dient que "un andalús pot dirigir-se al govern d'Andalusia a través del Defensor del Poble andalús. Però pot acudir també al Defensor del Poble espanyol". Aquest cas, segons el Defensor del Poble, no és possible en el cas català.
Per elaborar el recurs d'inconstitucionalitat, el Defensor del Poble s'ha basat principalment en els dictàmens i recomanacions dels catedràtics de Dret Constitucional Roberto Blanco Valdés i Pedro de Vega i el catedràtic de Dret Administratiu Tomás Ramón Fernández-Rodríguez.
