Més de la meitat de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a finals de mes

El 53,6% de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes, encara que el 2005 el Producte Interior Brut (PIB) ha crescut un 3,3%, dos punts per damunt de la zona euro, i el PIB per capita s'ha incrementat un 1,6% a Catalunya. La presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Mercè Sala, ha destacat, durant la presentació de la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya 2005, que la dinàmica de creixement, basada concretament en la demanda interna, ha vingut acompanyada d'un augment de la població que està per sota del llindar de la pobresa, que el 2004 era un 12,5% a Catalunya i un 19,9% a tot Espanya, un punt més que el 2001.
Més de la meitat de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a finals de mes
Barcelona

Més de la meitat de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a finals de mes

El 53,6% de les llars catalanes tenen dificultats per arribar a final de mes, encara que el 2005 el Producte Interior Brut (PIB) ha crescut un 3,3%, dos punts per damunt de la zona euro, i el PIB per capita s'ha incrementat un 1,6% a Catalunya. La presidenta del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Mercè Sala, ha destacat, durant la presentació de la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya 2005, que la dinàmica de creixement, basada concretament en la demanda interna, ha vingut acompanyada d'un augment de la població que està per sota del llindar de la pobresa, que el 2004 era un 12,5% a Catalunya i un 19,9% a tot Espanya, un punt més que el 2001.
En aquest sentit, Sala ha afegit que una possible resposta a l'increment de pobresa, causat per un creixement desigual, és la creació d'una renda mínima d'inserció i l'increment dels pressupostos públics. Segons l'informe, la taxa de natalitat ha augmentat a Catalunya com a conseqüència de la recuperació de l'indicador de fecunditat que, impulsat en gran part per la immigració, s'ha situat en un 1,4% el 2004.

Amb 878.811 persones nascudes a l'estranger i residents a Catalunya el 2005, la qual cosa representa el 12,6% de la població total resident, Catalunya és la que registra un augment més alt d'estrangers en termes absoluts. Sala, qui ha subratllat que el fenomen de la immigració continuarà els anys vinents encara que no en la mateixa proporció que el 2005, ha afegit que Catalunya també ha registrat un augment de persones d'edat avançada, amb la qual cosa "es plantegen nous reptes a la societat derivats de l'atenció a la família, la infància i la mobilitat i l'autonomia de les persones amb dependències".

"En aquest sentit -ha subratllat Sala- s'han de dissenyar noves polítiques des de la perspectiva de les necessitats de les persones, superant les inèrcies de les estructures administratives existents". Segons l'informe, els principals factors que resten capacitat competitiva a les economies catalana i espanyola i que amenacen de frenar el seu ritme de creixement durant l'any que ve són el reduït creixement de la productivitat, el manteniment del diferencial d'inflació amb la zona euro, la tendència a la intensificació dels desequilibris en el sector exterior i l'elevat endeutament de les llars.

Sala, qui ha destacat que la demanda interna continuarà sent el motor del creixement el 2006, ha afegit que és probable que el creixement del consum privat torni a ser superior al corresponent amb la renda disponible, la qual cosa incidiria en un creixement del deute de les llars i el situaria en valors superiors al 100% de la renda disponible.

Respecte a l'estancament del creixement de la productivitat, que Sala ha associat a l'increment de la mà d'obra, l'informe aposta per més esforç inversor en recerca i desenvolupament (R+D), que, encara que ha crescut en un 12,3% al sector públic fins representar l'1,3% del PIB el 2004, encara es troba per sota del 3% del PIB europeu. "No obstant això, és en el sector privat -ha afegit Sala- on queda molt camí per recórrer".

Entre les notes positives en l'evolució del futur de l'economia, la memòria destaca el manteniment, per segon any, de la inversió en béns d'equip i l'entrada en vigor del nou Estatut, que preveu un increment moderat dels recursos públics.