La quinzena d'ultres que van assetjar una mesquita a Nou Barris eviten la presó

La quinzena d'ultres que van assetjar durant un any la mesquita del carrer Japó, al districte barceloní de Nou Barris per impedir que s'obrís l'oratori han arribat a un acord amb la Fiscalia i les defenses, i finalment no aniran a la presó.

A canvi, hauran de pagar 14.500 euros de responsabilitat civil a la comunitat islàmica de Nou Barris i fer un curs d'igualtat i acceptació a la diversitat, la qual cosa els processats han escoltat des del banc dels acusats entre gestos de burla i reprovació. 

L'exresponsable del partit d'extrema dreta Democràcia Nacional a Catalunya, Albert Bruguera, s'enfrontava a 10 anys de presó. Els altres, entre 3 i 6 anys. Finalment, han estat condemnats penes entre un any i un màxim de dos anys i mig de presó.

Però tots eludiran la privació de llibertat perquè, finalment, han reconegut els fets que es relaten en l'escrit de la Fiscalia, tot i que rondinant. "Ho accepto a contracor, però no hi estic d'acord", deia un dels acusats, Manuel Soler.

Alguns dels acusats són reincidents i el fet que no hagin d'entrar a presó "genera sensació d'impunitat", tal com ha lamentat l'advocat expert en delictes d'odi Xavier Muñoz Soriano. 

Un dels quinze encausats no ha anat al judici, ja que s'ha declarat en rebel·lia, de manera que la condemna feta avui "in voce" per l'Audiència de Barcelona afecta els altres catorze. Molts d'ells duen la pell tatuada amb símbols nazis.

Assetjament amb agressions, cadenats i embotit de porc contra l'oratori islàmic 

L'escrit d'acusació de la Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona relatava que Albert Bruguera era el líder del grup que assetjava i fustigava la comunitat musulmana durant les protestes contra l'obertura de l'oratori islàmic, l'any 2017 i 2018.

El fiscal els acusa dels presumptes delictes de coaccions, amenaces greus, lesions i contra els drets fonamentals. 

En l'escrit, el fiscal detallava com, de forma sistemàtica i durant un any, el grup va voler impedir l'obertura i el funcionament de la mesquita. Amb agressions, cadenats segellats, pintades, desperfectes i llançaments d'ous, excrements de gos i embotit de porc.

El fiscal exposava com l'assetjament va començar amb protestes com cassolades per impedir que el centre de culte obrís i per "pertorbar el seu funcionament" un cop obert. També van enganxar adhesius i fer pintades a la façana del local amb escrits com "Mesquita no" o "Aquesta terra és nostra i la defensarem". 

L'escrit d'acusació també els acusava d'haver difós a xarxes socials missatges amb la intenció de "generar entre la població profunda animadversió i prejudicis i estereotips" contra els musulmans. 

El programa "30 minuts" va fer un reportatge el 2018 sobre el rebuig veïnal per l'obertura de la mesquita. 

Un altre judici similar que hi haurà aviat és el de l'assetjament el 2019 al centre d'acollida de menors migrants del Masnou, on un dels acusats és un polític de Vox, Jordi de la Fuente, actualment diputat a la Diputació de Barcelona.