El 94974, primer premi de la loteria de Reis, venut a una desena de municipis catalans

Al sorteig extraordinari de la loteria del Nen, el primer premi l'ha guanyat el 94974, venut a diversos llocs, inclosos Corbera de Llobregat, Corbera d'Ebre, Barcelona, Porqueres, Mataró, Sabadell, Montgat, Sant Vicenç dels Horts, Anglès i la Jonquera.

El propietari de l'administració de Corbera de Llobregat, Gustavo Gómez, ha explicat al canal 3/24 que tenia deu sèries i que les ha venut per finestreta. "No m'ho acabava de creure quan m'ha trucat un conegut per anunciar-m'ho", ha dit.

El primer premi de la rifa del Nen està dotat amb 200.000 euros el dècim o 10.000 euros per euro jugat. Hisenda se'n queda 32.000 i el guanyador en rep 168.000 euros. Els primers 40.000 estan exempts d'impostos.

El segon premi ha anat a parar al 89634, venut tot a Móstoles, a Madrid. El segon premi guanya 75.000 euros el dècim o 3.750 per euro jugat. En aquest cas, Hisenda se'n queda 7.000 i el guanyador en rep 68.000.

El tercer premi, al número 57033, que, entre molts altres llocs, s'ha venut a Lleida, Tàrrega, Cornellà de Llobregat i Montgat, població que també ha estat afavorida amb el primer premi. Està dotat amb 25.000 euros el dècim o 1.250 euros per euro jugat. En aquest cas, Hisenda no descompta impostos perquè és un premi inferior a 40.000 euros.

A banda, hi ha 20 premis de 3.500 euros; 1.400 premis de 1.000 euros per sèrie; i 5.000 premis de 400 euros, entre d'altres.

Els reintegraments són per als números 1, 9 i 4.

En total, es reparteixen fins a 770 milions d'euros en premis, 70 més que el 2023. S'han emès 55 sèries de 100.000 bitllets cadascuna. Cada bitllet té un preu de 200 euros, dividit en dècims de 20 euros. El premi gros, el primer, està dotat amb 200.000 euros a cada dècim.
 

Els catalans juguen prop de 13 euros per habitant

A tot l'Estat, el 2023 es van jugar en aquest sorteig 17,97 euros per habitant, amb un total de més de 4 milions de bitllets venuts. Catalunya, però, està per sota de la mitjana espanyola. Es van jugar uns 12,91 euros per habitant en mig milió de bitllets. 

Els reintegraments amb més sort

El número que ha sortit més vegades com a terminació del primer premi del sorteig de Reis és el zero. Aquesta xifra ha resultat premiada 22 vegades, mentre que el número set ho ha estat en 14 ocasions; el número nou, en 13; i el número quatre ho ha estat també en 13 ocasions, comptant aquesta, i cinc ho ha estat en 12 ocasions.

Els números dos, sis, u i vuit han resultat ser el reintegrament en 11 o menys ocasions. El que menys vegades ha sortit és el número tres, només 7 vegades.

Catalunya s'ha endut diversos primers premis

En diverses ocasions, part del primer premi ha caigut a Catalunya, però sovint compartit amb altres poblacions de l'Estat.

Destaquen, però, el sorteig del 2005, on el primer premi s'havia venut íntegrament a Sant Pol de Mar; el 1994, a Sort; el 1952, el 1988 i el 2019, a Barcelona; i el 2023, a l'Escala.

En aquest últim cas, el número 89603 va repartir 80 milions d'euros al municipi de l'Alt Empordà.

Més probabilitats de guanyar que per Nadal

La rifa de Reis i la Grossa de Nadal s'assemblen força, però hi ha una diferència: cada participant té més probabilitats de guanyar algun premi del sorteig del 6 de gener, que no pas en el del 22 de desembre. 

Tots dos sortejos venen al mateix preu, 20 euros, la mateixa quantitat de números, entre el 00.000 i el 99.999. Però, de la loteria de Reis, se'n posen a la venda menys bitllets, un total de 5 milions i mig, tres vegades menys que la Grossa, de la qual se n'emeten 18 milions i mig.

En canvi, la rifa de Reis reparteix molts més premis, prop de 38.000, davant dels 15.300 de la de Nadal. A més, el sorteig del gener compta amb tres reintegraments i el de desembre només amb un.

Història del sorteig de Reis

Aquest 2024, els dècims de la rifa estan il·lustrats amb el quadre "Adoració dels Reis Mags", del pintor flamenc Hendrick Van Balen, una obra que està exposada al Museu del Prado.

Segons Loteries i Apostes de l'Estat existeixen referències documentals que aquest sorteig ja existia el 1868 i ja aleshores es coneixia com la "del Niño". Aquesta denominació es deu probablement a la proximitat de l'Epifania del Senyor o l'Adoració al Nen pels Mags d'Orient.

Però no va ser fins al 1941 quan aquest sorteig va agafar personalitat i denominació pròpia, fins a convertir-se avui dia en el segon sorteig més important de la Loteria Nacional, darrere de la grossa de Nadal.

A partir de l'any 1942 va convertir-se en sorteig extraordinari. Comptava amb 3 sèries de 56.000 bitllets cadascuna, a 250 pessetes per bitllet, dividits en cèntims de 25 pessetes.

El 1966, el sorteig va aparèixer a les llistes oficials de premis. Un altre fet destacable és que tots els sortejos s'han celebrat ininterrompudament: fins al 1965 s'utilitzava el sistema antic o tradicional i a partir de l'any següent el sistema modern o de bombos múltiples que s'utilitza actualment.