Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán en la presentació del seu llibre pòstum "L'Aznaridad"
La presentació del llibre pòstum de Manuel Vázquez Montalbán "L'Aznaridad" (Mondadori) es va convertir en un autèntic homenatge a l'escriptor català, mort a Bangkok al mes d'octubre. Els escriptors José Luis Sampedro, Carme Riera i Manuel Rivas i l'exsecretari general de Comissions Obreres Antonio Gutiérrez, es van encarregar de recordar la figura i l'obra de Vázquez Montalbán, en el saló d'actes del Cercle de Lectors, de Madrid, ple de gom a gom, on hi havia la viuda i el fill de l'escriptor, a banda, de cares conegudes com a les de l'actriu Maria Asquerino, el diputat socialista Jesús Caldera o l'excoordinador d'IU Francisco Frutos.
L'escriptora Carme Riera va ser la primera de parlar. Riera va dir que amb aquest acte pretenia correspondre a l'amabilitat amb què Vázquez Montalbán la tractava, ja que "no et deixava mai a l'estacada" i va venir en "moltes ocasions" a la Universitat Autònoma de Barcelona, quan ella el va cridar. Va recordar de Vázquez Montalban "la seva gran timidesa", tot i que va encapçalar tantes reivindicacions com calgués", i la seva "facilitat per escriure", que el permetia "refugiar-se en la literatura i veure sense ser vist". "Va posar les bases d'un nou periodisme democràtic", "fabricava plats exquisits amb tècniques d'alquimista" i "mai va abandonar les seves idees", va dir també Riera. "Va voler ser per sobre de tot poeta, i és la faceta que prefereixo", va destacar l'escriptora mallorquina, que també va recordar "el seu humor omnipresent i fi".
Manuel Rivas el recordava com un "riu torrencial" en el qual la seva "condició de poeta era el nucli". De la seva poesia va afirmar que era "emoció, vibració" i transmetia "veritat". Una altre dels seus trets característics era "la ironia, que anava acompanyada d'una permanent posada en qüestió". A més, tant ell com el seu Carvalho "seguien la consigna machadiana del dubte de la propi dubte", va afegir.
Del llibre pòstum de Vázquez Montalbán, l'escriptor gallec creu que, seguint la fórmula einsteiniana, "té massa, però també velocitat i energia" i, com un escàner, va prenent plaques, radiografies, del que anomena un nacional-catolicisme sense Franco".
L'illot de Perejil, "decretazo", "la bandera", la crisi del "Prestige" i la guerra a l'Iraq són alguns dels episodis que Vázquez Montalbán explica en el seu llibre, en què, segons Rivas, "anem descobrint un govern d'extremistes"; "uns conservadors dels que es podria esperar que haguessin trencat amb el patriotisme reaccionari del segle XIX", "una aznaridad amb la qual tenim una Espanya plena d'embolics".
Per la seva part, Antonio Gutiérrez considera el llibre "un bon corol·lari" de la manera de pensar la realitat de Vázquez Montalbán, i ha dit que és "una crònica molt contextualitzada dels últims 10 anys de la dreta dirigida per Aznar i de totes les seves polítiques. "Ens demostra que en lloc del viatge al centre d'Aznar s'ha tornat pels camins de la dreta més rància", ha dit Gutiérrez, per qui l'escriptor català no és menys crític amb la política educativa, econòmica i exterior del govern, tot i que el llibre demostra "l'optimisme que com sempre va saber fer front a les adversitats" l'escriptor.
Sampedro, finalment, ha començat per destacar la "immensa tendresa" de Vázquez Montalbán, i va intentar que "els joves aprenguessin la lliçó" i va llegir alguns fragments del llibre. Tant crític com els altres presentadors, Sampedro va mostrar-se crític amb el sistema.
