Forn: "El reconeixement internacional dels Mossos pel 17A no va agradar a l'Estat"

Forn: "El reconeixement internacional dels Mossos pel 17A no va agradar a l'Estat"

Forn: "El reconeixement internacional dels Mossos pel 17A no va agradar a l'Estat"

Anna Teixidor Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Joaquim Forn, que va ser conseller d'Interior durant els atemptats de Barcelona i Cambrils, respon per escrit, aquest agost del 2018, una entrevista d'Anna Teixidor, periodista dels Serveis Informatius de TV3.

Va funcionar la coordinació i col·laboració entre cossos policials i d'intel·ligència durant els atemptats de Barcelona i Cambrils?

Per part de la Generalitat, i molt especialment per part de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, sempre s'ha apostat per treballar en coordinació i lleialtat amb els altres cossos policials de l'Estat; i he de dir que, entre policies, a nivell operatiu, sempre hi ha hagut una comunicació que ha permès compartir informacions rellevants relatives a la seguretat.

Nosaltres sempre ho hem dit, i hi hem insistit, que en termes de seguretat no podíem jugar, perquè no es pot jugar amb la seguretat de la ciutadania, i crec que, per part nostra, així ho vam demostrar.

Entre policies, a nivell operatiu, sempre hi ha hagut una comunicació per compartir informacions rellevants

Però això no treu que sempre vam reclamar –com se segueix reclamant avui– el compliment dels acords de les Juntes de Seguretat en què s'havia acordat amb l'Estat que la Policia de la Generalitat ha de formar part de manera permanent dels òrgans de coordinació amb les policies de l'Estat i de les institucions a nivell internacional com l'Europol o la Interpol.

 

Finalment, també cal seguir insistint que, perquè el Cos de Mossos d'Esquadra pugui fer bé la seva feina, cal que tingui els recursos d'armament i munició que requereixen, i cal denunciar amb fermesa el bloqueig de l'Estat en la compra de cert armament per protegir la ciutadania de Catalunya de l'amenaça terrorista.

Quines relacions va mantenir amb el ministre de l'Interior?

Des de poca estona després de l'atemptat, els representants de l'Estat i de la Generalitat vam estar en contacte, i així que es va constituir el CECOR al Departament d'Interior. L'Estat hi va ser present mitjançant representants policials del CNP, de la Guàrdia Civil i de la Delegació del Govern de l'Estat a Catalunya.

I puc afirmar amb contundència que des de la Generalitat, així vam seguir treballant durant els dies posteriors a l'atemptat, perquè, a més, estic convençut que aquesta era l'única manera de donar la resposta que la ciutadania esperava de nosaltres.

El nostre objectiu com a servidors públics no podia respondre a cap altre criteri que treballar incansablement i coordinadament per resoldre l'incident des de la responsabilitat que teníem encomanada com a Departament d'Interior.

No hi havia lloc per a la política de baixa volada, hauria estat una irresponsabilitat molt gran

De fet, no només va haver-hi una coordinació de representants polítics i comandaments al CECOR, sinó que també hi va haver una coordinació real amb efectius policials del CNP, de la Guàrdia Civil i del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) en el si de la cèl·lula d'informació que es va situar al Complex Central de Mossos.

En uns moments tan dolorosos per a un munt de famílies, en uns dies tan difícils per al mateix país, on no hi havia lloc per a la política de baixa volada, hauria estat una irresponsabilitat molt gran, que no passa pel cap. Per part de la Policia de la Generalitat, per part del Departament d'Interior, lleialtat i col·laboració en tot moment davant d'aquestes situacions crítiques que esperem que no es repeteixin.

Per què, en alguns registres que es van fer a Ripoll, hi van intervenir diversos cossos?

La mateixa nit dels atemptats, el jutge instructor de l'Audiència Nacional que va dirigir la investigació va desplaçar-se al CECOR del Departament d'Interior, a Barcelona.

En aquesta reunió en què hi havia tots els cossos policials i administracions implicades en la gestió de l'emergència, es va arribar a l'acord que el cos de Mossos d'Esquadra seria el que coordinaria les investigacions i que comptaria amb el suport dels efectius del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil per al que fes falta.

Per mi, i estant de ple enmig del desplegament Pla CRONOS, el fet que hi hagués entrades coordinades i fetes pels cossos policials de l'Estat, demostra l'excel·lència del nivell de coordinació i professionalitat que la direcció dels Mossos va ser capaç de liderar en un dels episodis més difícils que Catalunya ha viscut en els darrers anys.

Creu que l'actuació del cos dels Mossos d'Esquadra es veu encara amb recels a l'Estat?

Sens dubte. El reconeixement internacional de la feina que van fer els Mossos després de l'atemptat no va agradar a l'Estat, que havia tingut un paper secundari en tot l'operatiu policial.

Recordo que la reunió que es va fer al Departament d'Interior, l'endemà dels atemptats i en què a més del president Puigdemont hi assistien el president Rajoy, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i el ministre Zoido, l'alcaldessa de Barcelona... tota la informació de l'operatiu policial la va donar el major Trapero. La informació dels representants de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia va ser absolutament testimonial. La informació sobre l'estat de les víctimes, dels ferits, relacions consolars, arribada de familiars, forenses, repatriacions... tot s'informava des del Departament d'Interior a través dels diferents responsables.

L'Estat va tenir un paper secundari en tot l'operatiu policial

Era molt evident que tot l'operatiu policial, d'emergència, de protecció civil es coordinava i es realitzava des del govern de la Generalitat. Aquella reunió no va agradar a alguns representants polítics espanyols. Vaig comentar amb alguns responsables policials dels Mossos d'Esquadra que aquella reunió comportaria conseqüències. No em vaig equivocar.

Tot i la cordialitat aparent en les formes entre cossos policials i administracions, creu que l'Estat i els cossos i forces de seguretat estatals veuen amb recança seguir donant més competències als Mossos?

Ja no es tracta de donar més competències, sinó de complir els acords entre la Generalitat i l'Estat. Els Mossos d'Esquadra són la policia de Catalunya, amb unes competències en matèria d'ordre públic molt ben definides. Es tracta de complir el que diu la llei. A més, hi ha altres acords molt importants fruit de diferents protocols aprovats a la Junta de Seguretat de Catalunya.

 

Té sentit al segle XXI que una policia no participi de la informació de què es disposa en diferents àmbits d'informació internacional? Davant el fenomen global que representa la lluita antiterrorista, no és més eficient compartir tota la informació de què es disposa? Si això no ha estat així, és per la desconfiança de l'Estat. Avui seria molt difícil assolir aquest nivell competencial que ens atorga l'Estatut en tot el que es refereix a seguretat.

A l'explosió del xalet d'Alcanar, el mòbil terrorista es va descartar inicialment malgrat el nombre de bombones de butà localitzades. Per quin motiu?

Cal tenir present que l'explosió passava pocs minuts abans de la mitjanit. En arribar allà, s'observa que l'explosió ha enfonsat tota l'estructura de l'immoble, a més d'afectacions de diferent consideració en un radi important al voltant de l'explosió; i els primers esforços es destinen a l'atenció i evacuació dels ferits.

Un cop finalitzada aquesta primera fase, i davant d'un entorn amb poca llum (era plena nit), es va tancar un perímetre de seguretat perquè les unitats d'investigació poguessin iniciar els treballs oportuns. Al cap d'unes hores, i d'acord amb els efectius especialistes d'investigació destinats "in situ", es va decidir iniciar les tasques més delicades així que hi hagués llum de dia –calia desenrunar una estructura enfonsada–, i de nit, la seguretat dels efectius hauria pogut estar molt compromesa.

A Alcanar, el mòbil terrorista no es va descartar en cap moment

En aquest sentit, a mig matí, una segona explosió va ferir diverses persones que participaven en aquestes tasques, fet que va palesar l'elevat risc que hi havia per als mateixos efectius implicats en el dispositiu.

 

I per això, atesa la complexitat de l'explosió i l'estat de la zona afectada, vull aclarir que, durant aquella nit i matí, totes les línies d'investigació eren obertes. El mòbil terrorista no es va descartar en cap moment, com tampoc el d'un altre mòbil d'origen criminal. Totes les hipòtesis estaven sobre la taula.

La vinculació d'Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll, amb la policia i els serveis secrets. Amb la informació que té, es pot confirmar que els contactes que ha admès el CNI es mantinguessin l'any 2017?

Més enllà del que s'ha publicat, no he tingut accés a cap informació contrastada que permeti afirmar això ni en un sentit ni en un altre.

Em consta que el govern va donar explicacions al Congrés, i que ara hi ha una comissió al Parlament que potser esclarirà millor aquest aspecte rellevant d'aquell episodi.

Hem de ser més exigents per conèixer la relació de l'imam i el CNI, aquest és un punt clau, però no vull parlar de suposicions, sinó que ho haig de fer a partir de certeses.

Quina autocrítica faria de la gestió política dels atemptats des de Catalunya?

De la gestió política dels atemptats, mirat amb perspectiva i amb tota la humilitat que em pertoca, puc dir que n'estic orgullós, perquè, malgrat l'extrema dificultat dels moments que vam viure, vam demostrar que la policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra era una policia moderna, eficient i equivalent als millors cossos policials d'Europa i del món.

Crec que, durant els dies posteriors, la gestió va ser la que tocava, i, ara que ja ha passat quasi un any, sí que crec que un dels aspectes a millorar és l'atenció a les víctimes. En un primer moment, el focus el tenim amb elles, però després, amb el temps, les administracions no destinen prou esforços a fer un acompanyament que potser és quan és més necessari.

I finalment, he de dir que sí que em sap greu alguna de les polèmiques que es van destapar durant els dies posteriors a la desactivació de la cèl·lula terrorista.

Gosar desgastar els Mossos és injust per l'excel·lència demostrada pels policies

Van aparèixer unes informacions periodístiques que van intentar posar el focus sobre una informació i els Mossos per intentar afectar la bona imatge de la feina feta per la policia de la Generalitat, quan, en realitat, qui havia de donar explicacions era l'Estat espanyol.

I dic que em sap greu la polèmica perquè, pocs dies després d'un fet tan trist per al país, gosar desgastar els Mossos per un fet que a qui apuntava és a una presumpta deslleialtat de l'Estat, no només és injust per l'excel·lència demostrada pels policies, sinó que és feridor per a les víctimes d'aquell desgraciat acte terrorista.

Durant els dies posteriors, la ciutadania agraïa als Mossos la seva professionalitat amb mostres d'afecte. Quines sensacions li van transmetre els comandaments durant aquells dies?

L'èxit de l'actuació policial no ens podia fer oblidar que havíem patit un atemptat en què hi havia hagut víctimes mortals. Però és cert que he pogut viure un moment històric en la vida del cos dels Mossos d'Esquadra. Això no és casualitat, és el resultat de l'esforç, del treball d'un cos de 17.000 persones, de molts comandaments, de responsables polítics que han cregut en la policia de Catalunya.

El 17A, molts catalans es van adonar que el país tenia una policia de primer ordre, una policia al servei dels seus ciutadans. Això no es crea d'un dia per l'altre.

Vaig sentir una gran emoció en veure el reconeixement social a la tasca de la policia. Les imatges que vam veure eren inimaginables. Encara ara m'emociono en recordar-ho. Vaig ser feliç pels 17.000 agents del cos, vaig ser feliç pels comandaments i vaig ser feliç pel major Trapero.

D'aquells dies carregats de tensió, amb quins moments personals es quedaria vostè?

Tinc molts records d'aquells dies, però n'hi ha dos especials. L'un, quan, anant amb el major Trapero cap al Palau de la Generalitat per informar el president Puigdemont que havien abatut l'últim terrorista i que es donava la cèl·lula per desarticulada. Baixàvem en cotxe. El major estava relaxat. Em va dir que estava content de compartir aquell moment amb mi com a conseller. Per a mi va ser un honor. Que un professional com el major Trapero em digués aquelles paraules va ser un gran honor.

 

L'altre record que sempre em quedarà és quan, cap a quarts d'onze de la nit del 17A vam anar al capdamunt de la Rambla, tocant a la plaça de Catalunya. Hi vam anar amb el major i altres comandaments. S'evacuaven les persones que s'havien quedat refugiades dins els comerços de la Rambla, en el moment de l'atropellament. Recordo la imatge de buidor, la tristesa que em va causar veure la Rambla buida, en silenci. Es notava la tensió. Mai oblidaré aquella imatge.

Vull aprofitar aquesta oportunitat per fer un especial agraïment a tots els professionals que van estar treballant en el marc dels incidents produïts a l'entorn del 17 d'agost.

Amb els fets que van succeir a Alcanar, Barcelona, Cambrils, Ripoll o Subirats, el país va demostrar que tenim uns professionals de les emergències i de la seguretat que excel·leixen en la seva feina, i que demostren el seu compromís i dedicació en els moments més complicats.

El meu agraïment més especial i sincer és per als Mossos d'Esquadra i els seus comandaments, amb el major Trapero al capdavant. La ciutadania de Catalunya està molt agraïda i estic convençut que la seva professionalitat serà recordada durant molts anys.

 

Per mi, també van ser dies molt intensos –feia tan sols un mes que era conseller– i, malgrat el dolor del moment, estic orgullós d'haver-ho viscut, servint el país, com a conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.

TEMES:
Joaquim Forn Atemptats Barcelona Cambrils

VÍDEOS RELACIONATS