El braç executor de Villar
Enllaç a altres textos de l'autor
Lluís Canut
Director i presentador del programa "Efectivament" d'Esport3
Victoriano Sánchez Arminio fa tants anys que és al capdavant del Comitè Nacional d'Àrbitres com Ángel Villar a la presidència de la Federació Espanyola. Al cap i a la fi va ser ell el que el va nomenar per substituir l'inefable José Plaza, aquell de qui es va dir que mentre ell manés el Barça no guanyaria cap Lliga. Sánchez Arminio, que com a àrbitre va adquirir notorietat durant la decada dels setenta i mitjans dels vuitanta, els barcelonistes sempre recordaran que va ser el que va estar a punt d'evitar que el Barça es proclamés campió de la Lliga 84-85 a Valladolid quan, a pocs minuts del final del partit, va xiular en contra un penal injust que afortunadament Urruti va aturar a Mágico González, i que Joaquim Maria Puyal va fer cèlebre amb la frase "Urruti, t'estimo!".
Després de perpeturar-se durant tants anys en el poder de l'estament arbitral, Sánchez Arminio s'ha convertit en el braç executor dels desitjos de Villar, a través del perjudicis arbitrals cap a s'atreveix la seva hegemonia a la Federació. Es allò que alguns anomenen "Villarato" i del qual els presidents dels col·legiats és una peça clau. Per això s'atreveix a dir i a fer el que vol, sempre amb el consentiment del seu amo i senyor.
Es diu que, amb la directiva de Sandro Rosell, el Barça ha perdut presència a la Federació i que Villar ja no deu cap favor als blaugrana, com els que va tenir pendents amb Laporta quan aquest astutament es va desmarcar de la disciplina de vot que imposava Florentino Pérez, a través de la LFP, per votar Gerardo González en les eleccions federatives del 2004. Ja fa temps que la tendencia ha canviat de vorera i les errades dels àrbitres estant caient en aquesta Lliga a favor del Reial Madrid.
Darrerament, el Barça se sent utilitzat i enganyat per un poder federatiu que li ha girat la cara. L'últim cas ha estat l'elecció de la próxima final de la Copa del Rei, en què, després de pactar-se que seria el 25 de maig al Calderón, ara l'Athletic la vol dur a la Cartuja de Sevilla, al més lluny possible per disuadir als seguidors culers. Per això, Rosell no assistirà avui a la reunió de la junta de la Federació, per no contribuir a una nova farsa.
Després de perpeturar-se durant tants anys en el poder de l'estament arbitral, Sánchez Arminio s'ha convertit en el braç executor dels desitjos de Villar, a través del perjudicis arbitrals cap a s'atreveix la seva hegemonia a la Federació. Es allò que alguns anomenen "Villarato" i del qual els presidents dels col·legiats és una peça clau. Per això s'atreveix a dir i a fer el que vol, sempre amb el consentiment del seu amo i senyor.
Es diu que, amb la directiva de Sandro Rosell, el Barça ha perdut presència a la Federació i que Villar ja no deu cap favor als blaugrana, com els que va tenir pendents amb Laporta quan aquest astutament es va desmarcar de la disciplina de vot que imposava Florentino Pérez, a través de la LFP, per votar Gerardo González en les eleccions federatives del 2004. Ja fa temps que la tendencia ha canviat de vorera i les errades dels àrbitres estant caient en aquesta Lliga a favor del Reial Madrid.
Darrerament, el Barça se sent utilitzat i enganyat per un poder federatiu que li ha girat la cara. L'últim cas ha estat l'elecció de la próxima final de la Copa del Rei, en què, després de pactar-se que seria el 25 de maig al Calderón, ara l'Athletic la vol dur a la Cartuja de Sevilla, al més lluny possible per disuadir als seguidors culers. Per això, Rosell no assistirà avui a la reunió de la junta de la Federació, per no contribuir a una nova farsa.
