Deu anys del segrest de les 276 nenes de Nigèria: "La comunitat internacional els ha fallat"

Boko Haram continua fent dels segrestos massius una important font de finançament: des del 2014, més de 1.600 menors han estat capturats al nord del país.

Aquest diumenge fa deu anys que 276 nenes van ser segrestades de l'escola del poble de Chibok, al nord-est de Nigèria, pel grup jihadista Boko Haram. Al llarg d'aquesta dècada, moltes d'aquelles nenes, ara ja dones, han aconseguit escapar o han estat alliberades en intercanvis de presoners. Però prop d'un centenar encara continuen en mans de la milícia islamista, arrencades de les seves famílies.

La nit del 14 d'abril del 2014, un grup armat va irrompre a l'institut de Chibok, disparant contra els guardes de seguretat. Era època d'exàmens, i més de 300 alumnes de les àrees rurals hi feien nit.

Les constants amenaces de Boko Haram a les diferents escoles del territori havien provocat el tancament de diversos centres, però l'escola de Chibok va continuar la seva activitat.

Els milicians van arribar de nit, armats, i van anar directament als dormitoris on dormien les noies. Les van carregar als camions i van marxar. Per als fonamentalistes, l'escola les "prostituïa" i, segons el seu ideari, calia prohibir l'educació a les nenes. Una setantena es van poder escapar al cap d'unes hores, però la resta van suportar mesos, i fins i tot anys, de captiveri.

Pocs dies després del segrest, Amnistia Internacional va denunciar que l'exèrcit nigerià havien rebut informació sobre l'atac quatre hores abans, però va fallar a l'hora d'enviar reforços per protegir el centre educatiu. Les forces armades de Nigèria van confirmar l'acusació, però van al·legar que "es van veure desbordades" per la situació.

Una noia circula amb bicicleta pels carrers sense asfaltar de Chibok (REUTERS/Temilade Adelaja)

"No l'oblidaré mai"

Aquella fatídica nit d'abril de fa deu anys, la Debora dormia a la seva habitació quan va ser segrestada pels homes de Boko Haram. Ja no ha tornat a casa seva. "Sobretot, quan és de nit, penso en la meva filla. No l'oblidaré mai", explica entre llàgrimes la seva mare, Solomon Maina.

El món, però, sembla que sí que ha oblidat la tragèdia d'aquestes nenes, tot i la commoció global i l'interès mediàtic que va despertar el cas el 2014.

Malgrat les campanyes mediàtiques que van protagonitzar polítics i actrius amb el lema "Bring Back Our Girls", amb noms tan destacats com Michelle Obama o Sylvester Stallone, ara les organitzacions locals denuncien que se les ha abandonat.

"Els hem fallat. El govern els ha fallat. La comunitat internacional els ha fallat. Tothom ha fallat a les noies", lamenta el portaveu del grup "Bring Back Our Girls".

S'ha fallat a les supervivents, estigmatitzades i sense el suport governamental promès. També a les desaparegudes, que ja no es busquen, i a les noves víctimes d'uns segrestos creixents a Nigèria.

Ayoub Alamson, portaveu de l'Associació de Pares de Nenes de Chibok (REUTERS/Temilade Adelaja)

"No m'he rendit"

Sense gairebé suports, però, moltes de les supervivents esdevenen puntals i referents per a la recuperació de les seves companyes. Com l'Amina Ali: "Només vull ser un exemple per a les altres, perquè vegin que, tot i que em van passar moltes coses, no m'he rendit."

Després d'intenses negociacions, entre el 2016 i el 2017 un centenar de les 276 nenes van ser alliberades. D'altres, com la Yagana, van poder fugir de Boko Haram, saltant d'un camió. Ara té 25 anys, però encara el té al cap les companyes que no van córrer la mateixa sort. "Prego perquè algun dia ens puguem retrobar."

I és que encara hi ha 90 noies desaparegudes. Basant-se en els testimonis de les alliberades, la Fundació Murtala Muhammad calcula que un terç haurien mort en captivitat.

"Algunes han mort donant a llum, d'altres de fam o en atacs aeris del govern contra Boko Haram" explica Aisha Muhammed-Oyebode, cap de la fundació.

Les supervivents, en edat escolar quan les van segrestar, denuncien que el govern no les ha ajudat a continuar els seus estudis. "No han complert la seva promesa", denuncia la Yagana, que ha pogut accedir a la Universitat amb l'ajuda financera de la seva mare.

Un grup de dones assisteix a la missa de diumenge a una església de Chibok (REUTERS/Temilade Adelaja)

Segrestos en augment

El problema és que Boko Haram -i la facció regional d'Estat Islàmic- continua fent dels segrestos massius una important font de finançament. Des del 2014, més de 1.600 menors han estat capturats al nord del país.

I això provoca que cada cop més nenes i nens abandonin l'escola per por de no tornar a casa després de classe. Human Rights Watch en responsabilitza directament les autoritats nigerianes, per no haver implantat mesures efectives per garantir la seguretat dels centres.

"Per a molts nens del nord de Nigèria, el seguiment de l'educació suposa enfrontar-se diàriament a l'amenaça de segrestos", diu l'organització en un comunicat.

Des del 2009, l'exèrcit nigerià lluita per eliminar la milícia de Boko Haram, operativa al nord-oest del país. En el conflicte hi han mort desenes de milers de persones i dos milions s'han hagut de desplaçar. El grup jihadista pretén derrocar el govern de Nigèria per establir un estat basat en la xaria, la llei islàmica.

Poc després del mediàtic segrest de Chibok, l'aleshores president nigerià, Goodluck Jonathan, va prometre que portaria les noies a casa. Però la mare de la Debora, Solomon Maina, se sent sola lluitant pel destí de la seva filla.

"On és ara? És en un lloc comfortable?", es pregunta. "Hi penso tota l'estona."

ARXIVAT A:
Nigèria
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut