Cuba executa els tres principals autors del segrest d'un vaixell la setmana passada

Un comunicat oficial ha anunciat que ahir a la matinada van ser executats a Cuba tres dels onze acusats pel segrest d'una llanxa la setmana passada. Els executats van ser Lorenzo Enrique Copeyo Castillo, Bàrbar Leodán Sevilla García i Jorge Luis Martínez Isaac. A cadena perpètua van ser condemnats Maikel Delgado Aramburu, Yoanni Tomás González, Harold Alcalá Aramburu i Ramón Henry Grillo. Per la seva part, Wilmer Ledea Pérez haurà de complir 30 anys de presó; Ana Rosa Ledea Ríos, cinc; Yolanda Pando Ris, tres; i Dania Rojas Góngora, dos. El comunicat del règim castrista assegura que Cuba està sotmesa a un pla sinistre de provocacions, forjat pels sectors més extremistes del govern dels Estats Units i els seus aliats de la màfia terrorista de Miami, amb l'únic propòsit de crear condicions i pretextos per agredir la seva pàtria, la qual serà defensada, segons afirma, al preu que sigui. "Seria la guerra dels 100 anys, si entressin aquí", ha advertit Castro en un acte d'homenatge al president veneçolà, Hugo Chávez. El líder de la il·legal Comissió Cubana de Drets Humans i Reconciliació Nacional (CCDHRN) va recordar que els fets pels quals els segrestadors van ser jutjats no van desencadenar "cap mort ni cap ferit" entre els ostatges, i va afegir que les condemnes van ser "totalment desproporcionades i injustificades". La Conferència de Bisbes Catòlics de Cuba va condemnar les execucions i van expressar la seva "preocupació" per les penes de presó contra 75 dissidents. Els Bisbes han assenyalat que "la violència no s'elimina amb la violència", que cal buscar les veritables arrels i que la pena de mort no és la solució. Els familiars d'alguns condemnats també van protestar davant dels forts càstigs que han rebut els acusats. La mare d'un dels executats va afirmar que al comandant se li havia anat la mà: "Van fer el judici dimarts, dimecres es va apel·lar al Suprem, dijous li van concedir una visita d'uns minuts i, a la matinada d'ahir, el van executar". Un grup de deu homes armats amb ganivets van segrestar, la matinada del 2 d'abril, una llanxa a l'Havana per desviar-la, camí de Florida. L'embarcació, que duia 50 passatgers, es va quedar sense combustible davant del port de Mariel, a uns cinquanta quilòmetres de la capital cubana. Finalment, les autoritats del país van reduir els segrestadors i els ostatges van sortir del vaixell sans i estalvis. El govern cubà havia acusat Washington de fomentar el segrest d'avions i embarcacions a Cuba. PROTESTES A ESPANYA Diversos càrrecs de l'àmbit polític espanyol van condemnar les sentències i execucions del règim cubà. El vicepresident del govern, Mariano Rajoy, va assegurar que les execucions d'ahir demostren que Fidel Castro "és un tirà" i que el que passa a Cuba "és un veritable atropellament de les llibertats i dels drets de les persones". La ministra espanyola d'Afers Estrangers, Ana Palacio, també va lamentar el manteniment de la pena de mort a Cuba. El secretari de Política Internacional del PP, Jorge Moragas, va expressar el seu rebuig als fets i va exigir al PSOE que abandoni "el seu silenci còmplice" davant dels abusos del govern de Castro. Per la seva banda, el diputat socialista Luis Yañez va dir a EFE que l'execució, "una autèntica salvatjada" del president cubà, va patir un procès judicial "sense cap garantia jurídica". Al mateix temps, va recordar que el PSOE va presentar una proposició no de llei per condemnar l'onada repressiva de Fidel Castro de les últimes setmanes. Esquerra Unida va condemnar les execucions, "així com els judicis sumaríssims i les retallades de qualsevol dret d'expressió, reunió i manifestació".