"Progressos" i "bona voluntat" en la cimera extraordinària sobre la immigració

"Progressos" i "bona voluntat" en la cimera extraordinària sobre la immigració
Brussel·les

"Progressos" i "bona voluntat" en la cimera extraordinària sobre la immigració

Juli Rodés Actualitzat
La cancellera alemanya, Angela Merkel, saluda el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, abans d'entrar a la cimera informal de Brussel·les (Reuters)

La cancellera alemanya, Angela Merkel, saluda el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, abans d'entrar a la cimera informal de Brussel·les (Reuters)

Bones sensacions entre els participants a la cimera extraordinària celebrada a Brussel·les aquest diumenge per parlar d'immigració.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha estat la primera a comparèixer davant la premsa a la sortida de la reunió, que ha estat llarga: ha durat unes quatres hores.

 

Merkel ha remarcat que hi ha hagut "molta bona voluntat" i que s'han posat damunt la taula "algunes diferències, però moltes coses en comú". També ha insistit en la idea, que ja havia avançat a l'arribada, de buscar consensos quan no hi hagi unanimitat.

"Tots hem estat d'acord que volem reduir la immigració il·legal, que volem protegir les nostres fronteres i que som tots responsables de tots els temes. No pot ser que alguns només tractin amb la immigració primària i d'altres només amb la immigració secundària. Sempre que sigui possible volem solucions europees. Quan això no sigui possible, volem unir aquells que ho desitgin i trobar un marc d'acció comú."

El president de França, Emmanuel Macron, també s'ha mostrat satisfet dels avenços aconseguits a la reunió:

"Celebro que hem fet una aproximació de conjunt per tractar les solucions externes, les entrades i la protecció de les fronteres, i les solucions internes, els moviments secundaris. És l'única manera d'abordar aquesta crisi. També celebro que la reunió ha permès rebutjar les solucions contràries als nostres valors, al dret europeu i al dret internacional humanitari."

Macron també ha explicat que s'ha arribat a "un primer consens" sobre propostes del president Juncker per "fer més eficaç el treball amb els països d'origen i trànsit", accelerar el reforç de les fronteres comunes i millorar el funcionament intern".

 

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, no ha comparegut davant la premsa, però ha fet un missatge a Twitter en què explica que torna a Roma "decididament satisfet" i afegeix que "hem situat el debat actual en la direcció correcta".

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha parlat d'una reunió "positiva i esperançadora" i d'una "conversa franca en què "hem pogut veure més coses que ens uneixen que discrepàncies".

 

El d'aquest diumenge no era un Consell Europeu, amb tots els caps d'estat o de govern de la Unió, sinó una minicimera en què participaven 16 socis comunitaris.

L'objectiu: intentar coordinar posicions sobre la qüestió que, sens dubte, ara per ara, divideix més els 28.

Una solució sense l'acord de tots els socis

Abans d'entrar a la cimera, Merkel ha defensat la idea que hi hauran d'haver "acords bilaterals i trilaterals" sobre la qüestió migratòria, perquè, "en el Consell Europeu, per desgràcia, no tindrem una solució completa".

 

Macron també ha defensat que la solució podria passar per un acord en què no participin tots els estats membres:

"La solució només es pot construir a partir de la cooperació entre els estats de la UE. Ja sigui una cooperació a 28 o entre diversos estats que decideixin avançar junts."

El president francès també ha apel·lat a "la responsabilitat i l'esperit de solidaritat" dels socis, i ha volgut remarcar que sobre això "França no pot rebre lliçons de ningú: som el segon país d'acollida de demandants d'asil, aquest any".

Itàlia presentarà "una proposta completament nova"

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, per la seva banda, ha anunciat als periodistes, abans d'entrar a la reunió, que presentaria a la resta d'estats "una proposta completament nova, basada en un nou paradigma de resolució dels problemes de la immigració".

 

Sense detallar-la, ha explicat que està articulada en sis premisses i en deu objectius:

"És una proposta per a la regulació i la gestió eficaç i sostenible dels fluxos migratoris, que mira de superar completament el reglament de Dublín, que estava basat en una lògica diguem-ne emergencial, mentre que nosaltres volem encarar el problema d'una manera estructural, perquè així ho demana la nostra opinió pública."

La idea d'aquesta trobada va néixer dimarts a Meseberg, al nord de Berlín, en una reunió entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, als quals es va afegir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

 

Angela Merkel ho plantejava d'aquesta manera:

"La qüestió de la immigració és el que ara ens preocupa més. Ho entenem com un repte comú que requereix, abans que res, eliminar la causa de la migració."

Merkel no només ha de convèncer altres estats de la UE, sinó també els seus aliats al govern: Horst Seehofer, líder de la CSU bavaresa i ministre de l'Interior, discrepa obertament de la política migratòria de la cancellera i és partidari de reinstaurar controls fronterers.

Seehofer, de fet, mira cada vegada més cap a l'anomenat Grup de Visegrad, integrat per Hongria, Polònia, Txèquia i Eslovàquia, països de l'est oposats al repartiment de migrants i partidaris del tancament de fronteres.

 

Ja han anunciat que no pensen anar a la cimera de Brussel·les, i gairebé aconsegueixen que el canceller austríac, l'ultranacionalista Sebastian Kurz, se sumi al boicot.

Kurz, però, anirà a Brussel·les, encara que només sigui perquè a partir de la setmana que ve assumirà la presidència de torn de la Unió.

El seu número 2, el vicecanceller Heinz-Christian Strache, ja ha anunciat que si Seehofer posa controls a la frontera alemanya, el govern austríac farà el mateix.

Unes mesures que -com ha advertit el ministre de l'Interior austríac, Herbert Kickl, suposaria que l'espai Schengen de lliure circulació quedaria "suspès durant un temps".

Entre els 16 països que han participat en la minicimera també hi ha Itàlia, malgrat que el seu govern, que va arribar al poder fa menys de tres setmanes amb el suport de la ultradreta, ja ha tingut temps de causar un primer daltabaix en matèria migratòria en prohibir l'entrada a port de l'Aquarius, un vaixell de l'ONG SOS Méditerranée que havia rescatat 630 persones al mar i va acabar fent terra al port de València, molt lluny d'on operava.

El ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, ha deixat anar paraules molt gruixudes contra les ONGs que operen al Mediterrani i contra els migrants rescatats al mar.

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, està en contra de la proposta de França i Alemanya de crear centres de registre de refugiats en els països d'arribada on gestionar les soI·licituds d'asil i la devolució dels qui no compleixen els requisits per ser acollits. És partidari de l'altra proposta que hi ha damunt la taula, construir centres als països de trànsit.

 

Aquest dissabte, el president francès, Emmanuel Macron, ha volgut remarcar que Europa no viu cap crisi migratòria, sinó una crisi política, perquè el flux migratori cap a Europa ha disminuït un 80 per cent respecte al 2015 gràcies a mesures com la cooperació amb Líbia.

De fet, les xifres oficials facilitades pel Ministeri de l'Interior italià donen la raó a Macron, perquè indiquen que aquest 2018 han arribat a Itàlia pel Mediterrani 16.316 persones, un 77,34% menys que en el mateix període del 2017.

Macron ha defensat la seva posició durant la roda de premsa conjunta amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb qui s'ha reunit a París. Tots dos han mostrat bona sintonia sobre aquesta qüestió i d'altres com la necessitat de més integració fiscal i bancària.

La resposta italiana l'ha facilitada el ministre de Desenvolupament Econòmic i Treball, Luigi Di Maio, líder del Moviment 5 Estrelles, antisistema, que ha acusat Macron d'estar "completament fora de contacte amb la realitat".

"A Itàlia, l'emergència migratòria existeix i també és alimentada per França amb constants devolucions a la frontera. Macron està fent que el seu país sigui candidat a convertir-se en l'enemic número 1 d'Itàlia en aquesta emergència."

La immigració i les polítiques migratòries seran el principal tema de l'ordre del dia que els líders de la UE tindran sobre la taula en el Consell Europeu que s'ha de fer a Brussel·les a finals de la setmana que ve, el 28 i el 29 de juny.

TEMES:
Migracions Unió Europea

NOTÍCIES RELACIONADES