Cada cop més veus parlen obertament de la possible sortida de Grècia de l'euro
Màxima pressió sobre Grècia. Els socis europeus exigeixen al país que respecti les condicions del rescat i apugen el to a les portes d'una reunió, avui mateix, de l'Eurogrup. La premsa seriosa alemanya s'afegeix a la premsa sensacionalista, que ja fa temps que demana que s'expulsi Grècia de l'euro. Fins i tot el govern alemany i la Comissió Europea ja parlen obertament de les conseqüències d'una sortida de Grècia.
RedaccióActualitzat
Grècia viu immersa en un clima d'incertesa política després de les eleccions de fa una setmana, que han deixat el país en una situació ingovernable. Els partits polítics més votats es tornaran a reunir aquesta tarda amb el president de la República per intentar aconseguir formar govern i evitar, així, la repetició dels comicis. En aquest clima, cada cop són més les veus que parlen obertament d'una possible sortida de l'euro de Grècia i de les conseqüències que podria tenir per a països com Espanya, on la prima de risc està avui disparada a màxims anuals.
La Comissió Europea ha estat un dels últims a referir-s'hi. La seva portaveu, Pia Ahrenkilde, ha assegurat que espera que "sigui possible" que Grècia es quedi a l'euro. Això sí, ha recordat que perquè això passi Atenes ha de complir amb els compromisos que va adoptar amb la UE a canvi del rescat de 130.000 milions d'euros: "Esperem que Grècia es quedi a l'euro, desitgem que sigui possible que Grècia es quedi a l'euro, però és important que respecti els compromisos que ha adquirit".
Preguntada per les conseqüències que una sortida de Grècia de la moneda única podria tenir per a països en el punt de mira, com Espanya, la portaveu de l'executiu comunitari s'ha limitat a expressar la confiança de Brussel·les en les mesures que recentment ha adoptat l'executiu de Mariano Rajoy i "en la contribució d'aquestes mesures per consolidar i sanejar l'economia espanyola".
Un divorci amistós
També el Banc Central Europeu ha trencat el tabú de parlar d'una possible sortida de Grècia de la moneda única. Prova d'això són les declaracions del governador del Banc de Bèlgica, Luc Coene, que, tot i mostrar-se contrari a aquesta hipòtesi, ha assumit que si calgués s'hauria de dur a terme un "divorci amistós": "Un divorci mai és una cosa bona, pots fer les coses d'una manera amable, però poden arribar a posar-se lletges i difícils. Suposo que un divorci amistós, si alguna vegada calgués, seria possible, però així i tot ho lamentaria".
El cert és que els països temen que Grècia acabi arrossegant la resta. Això pot ajudar a entendre que també Espanya, via el seu ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, hagi recordat que Grècia ha de complir.
Mentrestant, creixen els rumors d'una sortida de Grècia de l'eurozona. L'última a afegir-s'hi ha estat la revista alemanya "Der Spiegel", que titula "Adéu, acròpoli".
A diferència de les nombroses veus que defensen la sortida de Grècia de l'euro, la majoria de grecs opina tot el contrari: un 78% volen continuar amb la moneda europea.
Paul Krugman i Xavier Sala i Martín vaticinen la possible fi de l'euro
El premi Nobel d'Economia, Paul Krugman, escriu al seu blog de "The New York Times" que la sortida de Grècia de l'euro és imminent. Tant, que afirma que podria ser el mes que ve. També vaticina la possibilitat d'un "corralito" a Espanya a causa de la sortida de diners que s'està produint cap a Alemanya. El "corralito" espanyol prohibiria transferir els dipòsits fora del país i la retirada de diners en efectiu.
El professor d'Economia Xavier Sala i Martín, al seu web personal, escriu que "la moneda única europea, tal com la coneixem, pot desaparèixer". Una de les coses que poden passar és que ens trobem amb "un euro dividit en tres: Grècia, els EuroPIGS i els cosins rics del nord. Això... o la tornada a les 17 monedes originals, amb episodis cataclísmics cada vegada que un d'ells abandona l'eurozona".
Segons Sala i Martín, l'experiència de l'Argentina i Islàndia "demostra que, a la llarga, l'abandonament del tipus de canvi fix pot ser una bona idea [...]. El problema és que els enormes costos de la transició cap a la nova moneda són tan grans que és possible que no valguin la pena. Tot i que en teoria sigui bo tenir una moneda pròpia, una vegada s'ha construït l'euro, trencar pot ser massa costós".
La Comissió Europea ha estat un dels últims a referir-s'hi. La seva portaveu, Pia Ahrenkilde, ha assegurat que espera que "sigui possible" que Grècia es quedi a l'euro. Això sí, ha recordat que perquè això passi Atenes ha de complir amb els compromisos que va adoptar amb la UE a canvi del rescat de 130.000 milions d'euros: "Esperem que Grècia es quedi a l'euro, desitgem que sigui possible que Grècia es quedi a l'euro, però és important que respecti els compromisos que ha adquirit".
Preguntada per les conseqüències que una sortida de Grècia de la moneda única podria tenir per a països en el punt de mira, com Espanya, la portaveu de l'executiu comunitari s'ha limitat a expressar la confiança de Brussel·les en les mesures que recentment ha adoptat l'executiu de Mariano Rajoy i "en la contribució d'aquestes mesures per consolidar i sanejar l'economia espanyola".
Un divorci amistós
També el Banc Central Europeu ha trencat el tabú de parlar d'una possible sortida de Grècia de la moneda única. Prova d'això són les declaracions del governador del Banc de Bèlgica, Luc Coene, que, tot i mostrar-se contrari a aquesta hipòtesi, ha assumit que si calgués s'hauria de dur a terme un "divorci amistós": "Un divorci mai és una cosa bona, pots fer les coses d'una manera amable, però poden arribar a posar-se lletges i difícils. Suposo que un divorci amistós, si alguna vegada calgués, seria possible, però així i tot ho lamentaria".
El cert és que els països temen que Grècia acabi arrossegant la resta. Això pot ajudar a entendre que també Espanya, via el seu ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, hagi recordat que Grècia ha de complir.
Mentrestant, creixen els rumors d'una sortida de Grècia de l'eurozona. L'última a afegir-s'hi ha estat la revista alemanya "Der Spiegel", que titula "Adéu, acròpoli".
A diferència de les nombroses veus que defensen la sortida de Grècia de l'euro, la majoria de grecs opina tot el contrari: un 78% volen continuar amb la moneda europea.
Paul Krugman i Xavier Sala i Martín vaticinen la possible fi de l'euro
El premi Nobel d'Economia, Paul Krugman, escriu al seu blog de "The New York Times" que la sortida de Grècia de l'euro és imminent. Tant, que afirma que podria ser el mes que ve. També vaticina la possibilitat d'un "corralito" a Espanya a causa de la sortida de diners que s'està produint cap a Alemanya. El "corralito" espanyol prohibiria transferir els dipòsits fora del país i la retirada de diners en efectiu.
El professor d'Economia Xavier Sala i Martín, al seu web personal, escriu que "la moneda única europea, tal com la coneixem, pot desaparèixer". Una de les coses que poden passar és que ens trobem amb "un euro dividit en tres: Grècia, els EuroPIGS i els cosins rics del nord. Això... o la tornada a les 17 monedes originals, amb episodis cataclísmics cada vegada que un d'ells abandona l'eurozona".
Segons Sala i Martín, l'experiència de l'Argentina i Islàndia "demostra que, a la llarga, l'abandonament del tipus de canvi fix pot ser una bona idea [...]. El problema és que els enormes costos de la transició cap a la nova moneda són tan grans que és possible que no valguin la pena. Tot i que en teoria sigui bo tenir una moneda pròpia, una vegada s'ha construït l'euro, trencar pot ser massa costós".
