Kilian Jornet emet un comunicat al seu web on descriu el fatídic accident del Mont Blanc
Kilian Jornet explica, al web del projecte personal 'Els cims de la meva vida', la crònica detallada de la temptativa de travessa del Mont Blanc on hi va haver l'accident fatídic del seu company d'expedició, Stéphane Brosse. Kilian Jornet també dóna per tancat aquest capítol, i confirma que continuarà amb el seu nou repte.
Kilian Jornet explica, al web del projecte personal 'Els cims de la meva vida', la crònica detallada de la temptativa de travessa del Mont Blanc on hi va haver l'accident fatídic del seu company d'expedició, Stéphane Brosse.
En aquesta crònica, que es pot llegir completa al web, Kilian Jornet relata com va anar la travessa del cap de setmana passat i com va passar l'accident en què va perdre la vida Stéphane Brosse. Així descriu Kilian Jornet els durs moments de l'accident: "Comencem a caminar de nou entre els 2 cims de l'Aguille d'Argentière. Jo vaig per l'interior, a la cara oest. L'Stéphane em segueix per l'exterior, a 2,5 m del límit de la cornissa. El Seb i el Bastien, que segueixen la traça de l'Stéphane, s'aturen un moment, em giro per veure què fan i m'adono que darrere seu hi ha una cornissa enorme. Aixeco el pal per ensenyar-l'hi a l'Stéphane. Un instant és el que separa la felicitat del dolor. Tot es decideix en mil·límetres, en dècimes de segon. La cornissa on és l'Stephane es trenca i se l'emporta amb una gran quantitat de neu. Una placa d'uns 3 m d'ample i 6 de llarg. S'apaga tot. Correm, mirem on ha caigut, decidim trucar al PGHM (Socors), el Bastien baixa cap a Argentière per avisar, nosaltres busquem cobertura i aconseguim trucar. Esperem l'helicòpter. Els segons esdevenen hores, el temps sembla aturat. L'helicòpter s'emporta l'Stéphane, que no ha sobreviscut a una caiguda de més de 600 m a la cara est d'Argentière."
En aquest comunicat, el Kilian també dóna per tancat aquest capítol, i confirma que seguirà amb la rutina d'entrenaments i competicions, així com amb el projecte 'Els cims de la meva vida'. El de Puigcerdà acaba amb unes paraules que resumeixen la seva motivació per continuar amb aquest repte: "Hem triat una forma de vida, un medi, la muntanya, en què som conscients dels riscos, en què sabem que a pesar de voler controlar tots els incontrolables, hi ha riscos que no podem veure, que no depenen de nosaltres. La vida és viure les seves passions. La mort és el punt que assimila tots els homes, és una seguretat. La muntanya ens pren moltes coses, però també ens ho pot donar tot si la necessitem per respirar."
En aquesta crònica, que es pot llegir completa al web, Kilian Jornet relata com va anar la travessa del cap de setmana passat i com va passar l'accident en què va perdre la vida Stéphane Brosse. Així descriu Kilian Jornet els durs moments de l'accident: "Comencem a caminar de nou entre els 2 cims de l'Aguille d'Argentière. Jo vaig per l'interior, a la cara oest. L'Stéphane em segueix per l'exterior, a 2,5 m del límit de la cornissa. El Seb i el Bastien, que segueixen la traça de l'Stéphane, s'aturen un moment, em giro per veure què fan i m'adono que darrere seu hi ha una cornissa enorme. Aixeco el pal per ensenyar-l'hi a l'Stéphane. Un instant és el que separa la felicitat del dolor. Tot es decideix en mil·límetres, en dècimes de segon. La cornissa on és l'Stephane es trenca i se l'emporta amb una gran quantitat de neu. Una placa d'uns 3 m d'ample i 6 de llarg. S'apaga tot. Correm, mirem on ha caigut, decidim trucar al PGHM (Socors), el Bastien baixa cap a Argentière per avisar, nosaltres busquem cobertura i aconseguim trucar. Esperem l'helicòpter. Els segons esdevenen hores, el temps sembla aturat. L'helicòpter s'emporta l'Stéphane, que no ha sobreviscut a una caiguda de més de 600 m a la cara est d'Argentière."
En aquest comunicat, el Kilian també dóna per tancat aquest capítol, i confirma que seguirà amb la rutina d'entrenaments i competicions, així com amb el projecte 'Els cims de la meva vida'. El de Puigcerdà acaba amb unes paraules que resumeixen la seva motivació per continuar amb aquest repte: "Hem triat una forma de vida, un medi, la muntanya, en què som conscients dels riscos, en què sabem que a pesar de voler controlar tots els incontrolables, hi ha riscos que no podem veure, que no depenen de nosaltres. La vida és viure les seves passions. La mort és el punt que assimila tots els homes, és una seguretat. La muntanya ens pren moltes coses, però també ens ho pot donar tot si la necessitem per respirar."
