La riuada del Francolí del 10 d'octubre del 1994, la pitjor inundació del segle XX

El Francolí es va desbordar al seu pas pel Camp de Tarragona, va arrasar tot el que va trobar i va causar destrosses en ponts, carreteres i conreus. Les pluges torrencials van afectar tot el país, especialment el Camp de Tarragona. Les pluges torrencials d'aquella tardor -després d'un estiu de grans incendis- van fer desbordar rius i rieres a tot Catalunya. Els registres de pluja van ser especialment extraordinaris al Camp de Tarragona.

El temporal de pluges va descarregar amb força a tot el prelitoral català. Els registres més extraordinaris van coincidir a les capçaleres dels rius que neixen a les muntanyes de Prades i Montsant, amb registres superiors als 400 mm. Per a moltes poblacions, mai s'havia recollit tanta aigua en 24 hores com aquell dia o, si més no, mai en les últimes dècades. Destaquen:

• Més de 500 mm a la Mussara. Pluja estimada a partir d'un bidó buit, dada no oficial
• 450 mm a Alforja, dels quals 240 van caure en dues hores i mitja
• 415 mm a Porrera, 120 mm en una hora
• 410 mm a Prades
• 397 mm a Cornudella de Montsant
• 350 mm a l'Espluga de Francolí
• 300 mm a Vilaplana
• 295 mm a Vimbodí
• 226 mm a Mont-ral
• 220 mm a Figuerola del Camp

Suma de factors

Les grans catàstrofes no es poden simplificar a un element. Un cop més, la suma de diferents factors generals i els trets locals de la zona van donar lloc a l'autèntic diluvi d'aigua.

L'estiu va ser càlid i sec, l'aigua del mar va arribar a l'octubre amb una temperatura força elevada. El dia anterior a l'aiguat, el dia 9, un front càlid va creuar Catalunya amb poques pluges, però va obrir les portes a una posterior entrada d'aire fred durant la nit i matinada del dia 10.

El potent anticicló situat als Alps i la baixa al cap de la Nau van permetre l'entrada de vent molt humit i càlid des de la Mediterrània. A 5.500 metres, no hi havia gaire aire fred, però, tot i així, Catalunya es trobava en la branca més inestable de la pertorbació, situada molt lluny, cap a les Açores.
Un altre element fonamental és l'orografia de les muntanyes del prelitoral de Tarragona, perpendiculars als vents marítims i amb alçades de 1.000 metres. Per un costat les muntanyes del prelitoral fan la funció de frontera entre un aire fresc i estancat a l'interior i l'aire més càlid i humit del Mediterrani. Per un altre costat, les muntanyes van produir un "efecte rampa", tan aviat com va entrar la llevantada, i van desencadenar un ascens forçat de l'aire càlid i humit, amb les bases dels núvols per sota dels 500 metres. I es van formar enormes cumulonimbus que descarregaven sense parar grans aiguats. L'aportació contínua del vent càlid carregat d'humitat alimentava i mantenia vives i actives les grans tempestes.

Segons ha explicat Enric Aguilar, investigador del Centre de Canvi Climàtic URV i director del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, l'escalfament global fa que aquests fenòmens siguin, i seran, cada cop més freqüents. 

Els registres superiors als 300 mm es van localitzar a les muntanyes de Prades i localment al Montsant, mentre que la zona litoral va ser on va ploure menys, amb xifres inferiors als 100 mm.

Rius desbordats i cabals excepcionals

Les grans pluges van descarregar sobres les capçaleres dels rius, rieres i torrents i van col·lapsar la xarxa hidrogràfica de tot el Camp de Tarragona. La fúria de les aigües baixava per les rieres d'Alforja, Riudoms i Riudecanyes. Una dada prou eloqüent: el pantà de Riudecanyes, que estava gairebé buit, es va omplir en només tres hores i va aturar la riuada que hauria afectat el mateix poble aigües avall.

El riu Brugent, que vessa les aigües al Francolí a l'altura de la Riba, baixava com un autèntic riu ferotge. La suma de les aigües del Brugent i del Francolí, que venia extraordinàriament crescut de la Conca de Barberà, va disparar el cabal a la Riba. El pont de cal Cisquet, que uneix les dues vores a una desena de metres d'alçada des del llit del riu, va quedar engolit per la virulència de les aigües, que ocupaven la màxima amplada possible. Altres riuades històriques registrades a la Riba corresponen als anys 1792, 1850, 1874 i 1930.

La gran magnitud del cabal d'aigua va modificar el llit amb la desaparició de gorgs, l'ampliació de lleres i la modificació d'alguns meandres. Cal pensar que els rius no només transporten aigua, sinó que porten una gran càrrega de material en suspensió, com sorres i pedres, i materials d'arrossegament pel fons, com rocs, que funcionen de projectils contra els obstacles.

El cabal màxim dels rius no es va poder determinar perquè l'avinguda d'aigua va destruir les estacions d'aforament. Dos informes independents, un de l'any 1995 i un altre del 1998, han estimat el cabal màxim amb resultats coincidents:

Amb aquestes dades, el cabal calculat a Montblanc superava el període de retorn de 1000 anys i a Tarragona superava el de 500 anys, que estava associat a 1.500 m³/s. Per tenir una referència del que vol dir aquest volum d'aigua, aquesta setmana l'Ebre ha portat al seu pas per Tortosa entre 140 i 180 m³/s.

Conseqüències dels aiguats a Catalunya

• Una desena de morts a Catalunya
• Danys catastròfics en carreteres, xarxa de telefonia i d'electricitat i talls ferroviaris durant dies.
• 32.000 milions de pessetes segons la Generalitat de Catalunya.
• 139 municipis amb declaració de zona catastròfica.

Recull fotogràfic de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).