Les "motacions" de "pluviòmetres", segons Màrius Serra

L'enigmàrius d'avui ("Aparell que mesura intensitats amb contorn") amaga un aparell mesurador amb l'habitual recurs al doble sentit propi del gènere. Ara bé, no cal ser un Einstein dels enigmes per endevinar que la resposta acabarà amb el sufix -metre.

Hi ha desenes d'aparells diversos que mesuren tota mena de coses, alguns amb noms tan musicals com galactòmetre, afròmetre o pacòmetre. El primer aparell mesura la densitat de la llet, ergo el seu valor nutritiu; el segon, la pressió dels gasos de les ampolles de vi escumós; i el tercer, el gruix d'un paper o d'un vidre.

No és el mateix un alcalímetre (per mesurar la quantitat d'àlcali present en una mescla) que un alcoholímetre, ni un pluviòmetre que un pelvímetre (per mesurar pelvis). L'obsessió humana per mesurar-ho tot fa del sufix -metre un dels més productius, sempre a punt de generar neologismes. De tota manera, l'aparell que més ha estat esmentat aquests dies de tràgiques malvestats meteorològiques fa molt de temps que figura en el nostre vocabulari. El pluviòmetre mesura la quantitat de precipitació caiguda en un lloc durant un temps determinat.

Dos episodis tenyeixen de dol els pluviòmetres. A Mallorca les pluges torrencials van fer desbordar la riera de Sant Llorenç des Cardassar. La cua de l'exhuracà Leslie ha assotat Occitània fins al punt que el riu Aude va créixer gairebé deu metres al seu pas per Carcassona. Els antics egipcis van inventar el Nilòmetre per mesurar les crescudes del riu i intentar preveure-les. Cada riu i cada torrent hauria de tenir un parquímetre que determinés l'àrea d'influència de les seves crescudes. I que els que s'han lucrat construint-hi i deixant-hi construir paguessin per la seva temeritat.