Laura Rosel: "La vida parlamentària a Catalunya té símptomes de bipolaritat"

Els presos han clamat pel diàleg. Han rebutjat picabaralles inútils. Han lamentat atacs dels que no pensen com ells.
Actualitzat

La vida parlamentària a Catalunya té símptomes de bipolaritat.

Del panorama deplorable que va dibuixar el ple d'ahir (amb les cares llargues de Junts per Catalunya i ERC i la legislatura penjant d'un fil) a l'ambient il·lusionant i emotiu d'avui, amb 6 dels 9 presos independentistes tornant per primer cop al parc de la Ciutadella. Ha estat un bàlsam per a l'independentisme, que ha entrat en una fase d'incertesa i tensió. I que demà hi tornarà: amb els pressupostos damunt la taula en un ambient molt enrarit.

El contrast entre dins i fora (presó i carrer) sempre és evident: avui, encara més. Ocasió única per fer-se escoltar, per marcar perfil i aclarir posicions. Els presos han picat la cresta als companys de partit per l'espectacle d'ahir. No els fa cap favor la trencadissa independentista.

Han clamat pel diàleg. Han rebutjat picabaralles inútils. Han lamentat atacs dels que no pensen com ells.

I -sobretot- han reivindicat la presó: en tota la seva plenitud i cruesa. La falta de llibertat. Qui ho ha relatat amb més consistència ha estat l'única dona que tenia paraula avui: Dolors Bassa.

Ha parlat de presó i d'angoixa, insomni i problemes de salut. Ha descrit que la presó és un agent de patologia. I ha reivindicat la dignitat dels presos. Fa molt mal -diu Dolors Bassa- sentir com es banalitza la paraula "presó". Malauradament, només ella i els altres vuit entenen del tot què vol dir això.