Laura Rosel: "Espanya, un dels estats europeus amb més extrema dreta a les institucions... en un tancar i obrir d'ulls"

Espanya s'ha convertit en un dels estats europeus amb més presència de l'extrema dreta a les institucions... en un tancar i obrir d'ulls. Menys d'un any ha necessitat Santiago Abascal per assaltar el podi de les forces més votades i, per tant, amb més poder a l'estat espanyol. Del folklore patètic d'aquella estampa a cavall, a 52 diputats i almenys un lloc a la mesa del Congrés. Una autèntica "gesta", deia ahir el líder de Vox enmig del bany d'"a por ellos" i banderes "rojigualdas".

Se suposava que les eleccions del 10N havien de servir perquè els "espanyols parlessin encara més clar" i permetessin al país entrar en una etapa d'estabilitat. Això va proclamar Pedro Sánchez tornant de vacances, quan va decidir enviar a pastar Unides Podem i tornar-se-la a jugar a les urnes.

Els espanyols han parlat tan clar com parlen cada vegada que se'ls crida a votar: agradi o no el missatge als polítics que tenen al davant. I han castigat els partits que van tenir a les mans la formació d'un govern a l'abril: PSOE, Podem i -amb especial acarnissament- Cs.

El PSOE ha quedat pitjor que estava: ha perdut 3 escons. Però celebra la victòria i encara és hora que faci alguna autocrítica. El PP ha obtingut el segon pitjor resultat de la seva història. Unides Podem perd 7 diputats, s'empassa els gripaus i estén la mà. I Cs, que s'estampa, és l'únic partit que ha tingut una reacció conseqüent.

Els mateixos que van fracassar a l'estiu, oferint un espectacle lamentable, ara estan condemnats a entendre's. Al davant tenen un bloc de la dreta més reforçat i més radicalitzat. I si ara tampoc s'entenen, si ara tampoc tenen altura de mires, passarà un fet inèdit: que hi haurà terceres eleccions i que la dreta tindrà una catifa vermella, un trampolí i una pista d'aterratge amb totes les comoditats en les més altes instàncies del poder.