Un dels llibres de registre custodiats a l'arxiu de l'arquebisbat de Barcelona
Catalunya migdia (cap de setmana)

Es disparen les peticions de documentació a l'Arxiu Diocesà de Barcelona per la llei de nets

La llei de memòria democràtica permet obtenir la nacionalitat espanyola als descendents directes d'exiliats de la Guerra Civil

Gemma Bonet/Eva BlanchActualitzat

D'ençà que es va aprovar la llei de memòria democràtica, l'octubre del 2022, s'han multiplicat per deu les peticions de documentació a l'Arxiu Diocesà de Barcelona per poder acreditar ascendència espanyola. Cada mes n'hi entren una vuitantena per demanar partides de baptisme, quan abans se'n rebien només set o vuit.

L'anomenada llei de nets amplia els supòsits per obtenir la ciutadania espanyola als fills i nets d'exiliats de la Guerra Civil nascuts a l'estranger, que tenen temps fins a l'octubre d'aquest any per fer la regularització. El Consell de Ministres encara pot prorrogar aquest període excepcional un any més, fins a finals del 2025. 

Un dels documents més importants que cal aportar és el certificat literal de naixement dels pares o els avis al Registre Civil, i en el cas que no existeixi, la partida de baptisme i un certificat negatiu d'inscripció de naixement.

En molts casos, no es poden trobar les partides de naixement al Registre Civil, perquè la guerra en va alterar el funcionament, i llavors s'ha de recórrer als arxius de l'Església. 

A l'Arxiu Diocesà de Barcelona custodien documents de la cúria des del segle XIV (Gemma Bonet/3Cat)

Això ha desencadenat una allau de peticions. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, en quinze mesos, l'Arxiu Diocesà de Barcelona ha atès més de 1.200 sol·licituds demanant partides de baptisme d'avis i besavis. L'arxivera Joana Alarcón explica que al començament els va venir tot de nou: "Nosaltres no en sabíem res, de tot això, i de sobte vam començar a rebre molts, moltíssims correus."  

Eren, sobretot, de gent que viu a Sud-amèrica, que demanaven la partida de baptisme dels seus avis, dels seus besavis... nosaltres els hem anat ajudant en la mesura que hem pogut.

La gran quantitat de sol·licituds ha desbordat els professionals de l'Arxiu Diocesà, però encara més els d'altres arxius parroquials, que solen tenir pocs recursos: "Has de fer molta recerca i nosaltres no ho tenim tot digitalitzat", apunta Alarcón. "Si ho tinguéssim, mira, busques un cognom i ja et surt tot."

Molta documentació de l'arxiu encara no està digitalitzada i la recerca és gairebé un procés artesanal (Gemma Bonet/3Cat)

Però tot i la feinada que representa aquest volum de peticions extra, també els ha donat moltes satisfaccions:

Ens agrada molt fer això, perquè veus que estàs ajudant i la gent t'està molt agraïda. És una feina que val la pena fer-la, i ens ho passem bé, però la veritat és que t'ocupa molt de temps.

Els arxivers també s'encarreguen, en paral·lel, del procés de digitalització dels documents, que es va fent de mica en mica, en temporades de menys feina. L'interès per la genealogia familiar i pels estudis genealògics també ha generat més demanda d'informació i la digitalització és una eina imprescindible. 

 

Més entrebancs en la recerca 

Un dels principals problemes és la falta d'informació dels familiars. Moltes vegades, només saben que els avis o rebesavis eren espanyols, sense cap més concreció, i no saben a quina seu del Registre Civil o a quina parròquia han de fer la petició. "De vegades els podem ajudar, però Espanya és molt gran... si hi ha sort els podem orientar fent-los preguntes, i si recorden el nom d'una ciutat o un poble, per exemple, els podem remetre a la diòcesi corresponent."

En alguns casos, si no saben res de l'avantpassat que busquen, més enllà del cognom, a la Joana li ha funcionat el recurs de buscar el matrimoni dels pares:

Si veiem que els cognoms són catalans ho tenim millor, perquè si bé no tenim tots els arxius parroquials aquí, el que hi ha són tots els expedients matrimonials de la diòcesi per poder buscar.

Per exemple, si tots dos besavis eren de Santa Maria de Gràcia, és probable que es casessin en aquesta parròquia i que la partida de baptisme del fill, que és la que es busca, també sigui allà.

La majoria de recerques dels arxivers no donen resultat o han de derivar el cas a una altra diòcesi (Gemma Bonet/3Cat)

Una altra de les dificultats de la investigació és la destrucció de documents en la crema massiva d'esglésies durant la Guerra Civil.

La Generalitat republicana va poder salvar alguns dels principals arxius de la capital catalana quan va esclatar la guerra: el Diocesà, l'Arxiu Capitular i els d'algunes parròquies com la dels sants Just i Pastor.

Els van traslladar durant la guerra i, un cop acabada, la documentació va poder tornar. "Van salvar el que van poder", apunta l'arxivera, "però es va perdre una gran quantitat d'informació de molts arxius parroquials a tot Catalunya".

 

Per això, es pot donar el cas que els peticionaris tenen un certificat de baptisme dels seus avis, emès per la parròquia abans de la Guerra Civil i que els avis mateixos van demanar abans de marxar a l'estranger. "Però quan anem a buscar el document original no existeix, ha desaparegut", apunta Joana Alarcón, "perquè aquell arxiu es va cremar durant la guerra i no es pot consultar". 

En aquests casos s'ha de fer un document negatiu, que certifica una possibilitat: "Sembla que tal persona va ser batejada a tal lloc, però l'arxiu ha desaparegut." Si els peticionaris tenen la partida de naixement, el certificat negatiu els pot servir. Si no, s'ha de fer un altre procediment, el que s'anomena entaulament: es restitueix per decret del vicari general aquella partida de baptisme perduda a l'arxiu. 

Els que busquen a l'altra banda

Qui contacta amb l'Arxiu Diocesà? La majoria de peticions provenen de Sud-amèrica, sobretot de l'Argentina i Cuba, però també de Mèxic, Veneçuela o el Brasil. També s'hi han posat en contacte llatinoamericans que viuen als Estats Units i residents a diferents països de la Unió Europea, a més d'Espanya.

L'Enrique Magnani és un dels sol·licitants. Viu a Guatemala i el seu avi va ser un dels més de 400 nens, fills de combatents republicans, enviats a Mèxic per protegir-los de la Guerra Civil. Mai no els van deixar tornar. 

Sabem que el meu avi va arribar com a refugiat a Mèxic quan tenia 10 anys i va estar uns quants anys en un orfenat. Després li van denegar el retorn a Espanya i ell va migrar cap a Guatemala. Aquí va conèixer la meva àvia i es va casar.

La Mónica Freitas, que és del Perú, busca documents que demostrin que la seva àvia era catalana: "Soc neta de catalana", diu, "el meu avi va conèixer l'àvia Teresa quan ella vivia al carrer Mallorca, 150, es van enamorar i es van casar a la parròquia del Pi." La Mónica ha fet més d'un  viatge a Barcelona per trobar documentació:

He anat 3 vegades a Barcelona a buscar papers. I vaig descobrir on va néixer la meva àvia. Era filla de Sant Martí de Provençals.

Però li falten documents perquè es van perdre en la crema d'arxius durant la guerra: "Realment", explica, "aquesta feina de recerca no és gens fàcil, perquè de resultes de la guerra ara la seva partida de naixement no existeix." De moment, ni la Mónica ni l'Enrique han aconseguit la ciutadania espanyola, però asseguren que continuaran buscant documents per acreditar que els seus avantpassats van néixer aquí.

En els primers deu mesos de vigència de la llei de memòria democràtica, unes 69.000 persones, sobretot de Llatinoamèrica, van obtenir la nacionalitat espanyola per aquesta via. Amb la llei precedent, la de memòria històrica del 2007, se'n van nacionalitzar més de 376.000 en 15 anys. 

ARXIVAT A:
Memòria històrica Església
Anar al contingut