Vic recorda les víctimes de l'atemptat d'ETA a la casa caserna de la Guàrdia Civil
La ciutat de Vic recorda avui, amb una missa a la parròquia de Nostra Senyora de Lourdes, les nou víctimes mortals, quatre d'elles nenes, que va causar l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil, en complir-se deu anys del crim. A la cerimònia hi han assistit alguns dels supervivents de la massacre, que va ferir 33 persones, moltes de les quals encara no s'han desprès de les seqüeles, físiques i psíquiques, de l'explosió.
A la ciutat de Vic hi va haver, fa deu anys, el 29 de maig de 1991, un dels atemptats més sagnants comès per la banda terrorista ETA. L'etarra Joan Carles Monteagudo, membre del comando Barcelona, va deixar lliscar per la rampa d'accés al pati de la casa caserna de la Guàrdia Civil un cotxe carregat amb 216 quilos d'amonal i amosal, embotellat en 12 bombones de butà. El balanç d'aquell brutal atemptat va ser de nou morts, entre ells quatre nenes d'entre 7 i 14 anys, filles de guàrdies civils i que jugaven al patí de l'edifici. El nombre de ferits es va elevar a 33. L'atemptat no va tenir conseqüències més greus perquè molts dels agents eren fora, de servei en la primera etapa de la volta ciclista a Osona.
Aquell atemptat va ser l'últim que va cometre aquell comando Barcelona
format pel català Joan Carles Monteagudo Povo i els bascos Juan Félix
Erezuma Uriarte i Juan José Zubieta Zubeldia. Gràcies a la informació que un pagès va facilitar a un agent dels Mossos d'Esquadra van poder ser localitzats els assassins. L'home es va apuntar les matrícules d'uns vehicles sospitosos, en els que va veure uns homes que s'emprovaven unes caputxes en una zona rural de Vic i, amb aquesta pista, la Guàrdia Civil va localitzar la propietària de la furgoneta C-15, Maria Pilar Ferreiro, veïna de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), que va col·laborar amb ETA allotjant els seus membres i que es va encarregar, segons el sumari, de buscar el xalet de Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), on estava amagat el comando.
En l'assalt al xalet, Zubieta va ser detingut sense oposar resistència, però Monteaguado i Erezuma es van atrinxerar a l'interior de la casa i van morir en el tiroteig. Juan José Zubieta Zubeldia compleix en aquests moments una condemna de 1.300 anys a la presó gallega de Monterroso.
