Marta Carnicé

Uns autèntics germans Muñoz tornen als orígens a "Estopa X, regreso a La Española"

"Ara arriben", "són allà dalt", "mira, mira", "Daviiid", "Joseee", són només alguns dels comentaris que es podien sentir a la sala gran de l'Aribau Multisalas plena a vessar de fans del duet de Cornellà. I és que s'hi estrenava el documental "Estopa X, regreso a La Española", presentat per Andreu Buenafuente i produït per El Terrat, en el marc del Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona. Desenes de fans embogits van rebre amb una gran ovació, corredisses i milers de flaixos els Estopa.

Actualitzat
Durant la presentació l'Andreu Buenafuente va confessar que la preparació del documental ha estat un dels moments més emotius que ha viscut mai, mentre que el David destacava la bona sintonia i l'estima que han mantingut sempre. Buenafuente, que s'autodefineix biògraf oficial del grup, va agrair que l'In-Edit els convidés quan encara estaven rodant el documental, una filmació que, segons assegurava, s'ha fet "molt bé, de manera molt ràpida i amb pocs diners", tot un mèrit en la societat d'avui.

"Estopa X, regreso a La Española" s'endinsa en els orígens dels germans Muñoz, al barri de Sant Ildefons de Cornellà. Després de deu anys sent un gran èxit de masses amb les seves rumbes "canallas" i urbanes, amb quatre àlbums, milers de discos venuts, multitudinaris concerts a les espatlles, els Estopa tornen al bar que els va veure créixer, La Española, per fer-hi un concert i homenatjar així als seus veïns. "Como Camarón", "La raja de tu falda", "Cacho a cacho", "El del medio de Los Chichos" o "Partiendo la pana" són alguns dels temes que David i Jose canten per a uns veïns i familiars emocionats que s'han aplegat al bar que van portar els seus pares durant 18 anys i que encara es manté avui com a santuari del duet.

Uns avis jugant al dòmino és el perfecte punt de partida del documental, que mostra una Cornellà orgullosa dels germans Muñoz, sempre fidels als seus orígens. Tot Sant Ildefons se'ls estima i l'única crítica, si se'n pot dir així, que fa un veí al film és que "quan canten sembla que resin".

A la prèvia del concert a La Española, que es recull pràcticament íntegra al documental, Andreu Buenafuente capta "el rotllo" del local i es passeja pel barri, amb mapa inclòs, per fer-hi "treball de camp" i entrevistar els veïns. Testimonis diversos expliquen anècdotes dels joves, sovint esbojarrades, com per exemple que el David participava sovint en les rodes de reconeixement de la policia local de Cornellà, o que era el rei dels justificants del tipus "resaca de lunes". També recorden la primera feina del Jose, "mi manera de ser un hombre". La senzillesa dels germans traspua pels quatre costats.

En el concert simplement hi havia dues guitarres, so pur, sense repeticions de solos ni tornades perquè "¿pa qué?", diu el David. Un concert senzill, tendre, molt emotiu, màgic, en què el David i el Jose es retroben amb als seus i recorden quan van començar, influïts per Los Chichos, que els posava el seu pare; un "verí" que encara els corre per les venes.

                                      

Mil històries autèntiques entre cançó i cançó que destaquen la humilitat dels dos germans que tan llarg recorregut han fet plegats. Persones autèntiques, senzilles, sempre de bon humor i que encara continuen sent uns veritables herois locals.

                                          

El documental, increïblement commovedor, va emocionar una sala plena de gom a gom que reclamava els seus ídols. El David i el Jose els van regalar una estrofa.

El documental s'ha presentat a l'In-Edit dues setmanes abans del llançament, el 17 de novembre, del seu àlbum commemoratiu, que du per títol "Estopa, X Anniversarium" i que conté dos CD i dos DVD amb concerts inèdits, col·laboracions i el documental.
Anar al contingut