Una porta de color rosa, el somni impossible d'una veïna d'Edimburg
Una dona s'exposava a una multa de més de 20.000 euros si no repintava la porta, que segons l'Ajuntament no s'adequava al "caràcter històric" de la ciutat
Miranda Dickson ha dedicat molt temps i diners a reformar casa seva. Va heretar dels pares un habitatge de tres plantes d'arquitectura georgiana, situat al centre històric d'Edimburg, i va plasmar-hi la seva personalitat, creativitat i passió pel color rosa. Paper pintat amb estampat de flamencs en una paret, pantalles de color rosa per als llums de paret, moqueta rosa a l'escala i, com no podia ser d'una altra manera, també una porta de carrer de color rosa xiclet. Fins que algú la va denunciar.
La Unesco va declarar patrimoni mundial de la humanitat l'any 1995 tant la New com l'Old Town (la ciutat vella i la ciutat nova) d'Edimburg, i hi ha certes limitacions estètiques. Després de 18 mesos de reforma, i quan ja en feia 9 que la porta lluïa de color rosa, Dickson va saber que una persona anònima l'havia denunciat.
S'exposava a una multa de 20.000 lliures, més de 22.000 euros, si no en canviava el color de la porta, que, segons remarcava la nota de l'Ajuntament, no s'adeia amb "el caràcter històric" de la zona.
L'avís va ser un xoc. Primer va al·legar que a la carta de colors permesa hi apareixia el rosa, però les autoritats van considerar que el que havia escollit era massa cridaner. Va recollir fotos de portes llampants, vermelles, grogues, turquesa o blau klein, i va difondre la seva amb l'etiqueta #savethepinkdoor ("salvem la porta rosa"), però la seva lluita no ha reeixit.
Finalment, un cop demanat el permís corresponent, va canviar el rosa per un verd aiguamarina. Tenia fins a aquest 20 d'abril per repintar-la i diu que li ha costat gairebé 500 lliures.
"He intentat maximitzar-ne la bellesa"
"No entenc per què va generar tant de rebuig, no puc entendre tota aquesta moguda pel color d'una porta", ha afirmat a la BBC. S'ha declarat "trista i decebuda" per haver hagut de prescindir de la porta rosa i ha defensat l'elecció. "Aquestes cases es van construir com a espais d'entreteniment. Són llocs increïbles i he intentat maximitzar-ne la bellesa", ha afegit.
Una passejada pel perfil d'Instagram d'aquesta dona de 49 anys, que va tornar a Escòcia procedent dels Estats Units, on era directiva d'una companyia de begudes, permet comprovar fàcilment quin estil té i com l'ha traslladat a cada racó de la casa, juntament amb el seu gust per Halloween.
D'on li ve la passió pel rosa
Dickson remarca que, per ella, la porta rosa era "la visió externa" de com és per dins casa seva. És el lloc on va créixer. De petita, no li deixaven portar res de color rosa. "Tenia els cabells de color ros maduixa [un pèl-roig suau, com el del coure] i la meva mare no em deixava tenir res de color rosa perquè temia que desentonés", recorda.
Per això quan es va fer gran i va anar a la universitat de Manchester a estudiar Egiptologia va decidir que tot ho tindria de color rosa. "Fins i tot vaig portar rastes de color rosa", diu. Encara avui en dia opta molt sovint pel rosa, ja sigui als cabells, les ungles o els vestits.
A l'hora de dissenyar casa seva, tenia clara la idea. "Volia crear un món de somni, lleugerament surrealista, on cada habitació tingués un ambient diferent." Després de tot el que hi ha invertit, i malgrat el contratemps de la porta, Dickson es dona per satisfeta: "M'encanta i sento que és el meu espai."
- ARXIVAT A:
- Regne UnitEscòcia
