La immunòloga a les instal·lacions del centre on treballa
La immunòloga ha trobat la mutació que explicaria les quatre morts (EFE/Francis Crick Institute/Michael Bowles)

Una genetista espanyola, clau per exculpar l'australiana acusada de matar els 4 fills

Carola García de Vinuesa treballa per difondre el cas i sosté que la condemnada no és una assassina, sinó que va perdre quatre fills

Redacció/EFEActualitzat

La immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa ha posat contra les cordes la justícia australiana després de trobar una inusual mutació genètica que aporta evidències que provarien la innocència de Kathleen Folbigg, una mare empresonada des de fa 20 anys per la mort dels quatre nadons.

García de Vinuesa lamenta que "a aquesta dona -a qui ha conegut personalment- mai se l'hauria d'haver ficat a la presó" i recorda que "mai van trobar ni danys físics, ni signes físics ni d'abús en els nens; no n'hi havia cap evidència, que ella els havia matat, i els quatre nens estaven malalts".

Ara, la científica creu que cal posar-se a treballar per canviar la "percepció" pública de Folbigg, una tasca en què seran crucials els mateixos mitjans de comunicació que també han contribuït a estigmatitzar-la:

"A Kathleen se l'ha considerat la pitjor assassina en sèrie a Austràlia, se l'ha difamat molt pels mitjans de comunicació. Penso que és important que la població en general entengui que tenim davant una dona que ha perdut quatre nens, que porta empresonada injustament 20 anys i que la ciència, els científics i els metges consideren que és innocent."

Els exhaustius esforços i troballes genètiques d'aquesta reputada científica, natural de Cadis i que ara resideix a la capital britànica, han resultat determinants perquè el sistema judicial d'Austràlia accedeixi a revisar per segona vegada la sentència de 30 anys de presó que la dona, etiquetada com "la pitjor assassina en sèrie" del país, compleix en un centre de màxima seguretat.

La dona, de 54 anys, va rebre la condemna el 2003 per l'assassinat de tres dels petits i de l'homicidi d'un altre, quan tenien entre 19 dies i 18 mesos, entre el 1989 i el 1999. Ella sempre va rebutjar els càrrecs i mai va entendre per què els seus nadons es morien sobtadament.

Al contundent veredicte, que Folbigg va recórrer diverses vegades sense èxit, hi van contribuir diversos extractes trets de context del seu diari, que el seu llavors marit i pare dels nadons, Craig Folbigg, va entregar a la policia encara que mai no es van trobar proves físiques de maltractament.

Els avenços científics podrien ara redreçar un error garrafal de la justícia, fent un gir espectacular a una història tràgica i inversemblant, que deixaria en molt mal lloc els jutges australians, en gran part gràcies a la feina tenaç de l'experta en genètica García de Vinuesa.

Kathleen Folbigg amb la seva quarta filla (Justice for Kathleen Folbigg)


Troballa d'una mutació genètica

En una entrevista amb l'agència EFE a l'Institut Francis Crick, a Londres, la científica recorda com el 2018 va començar a seqüenciar el genoma de Folbigg i va trobar que tant aquesta com les dues filles compartien una variació genètica associada a problemes cardíacs i a la mort sobtada.

"Trobem una mutació, primer en ella i després en les seves nenes, en un gen -el CALM2- que quan està mutat és una de les causes més ben reconegudes de mort sobtada a la infància."

Un factor rellevant en el cas va ser que tots els nadons estaven malalts amb diferents malalties: el primer, Caleb, amb laringomalàcia; el segon, Patrick, tenia una epilèpsia molt severa, amb ceguesa (va morir d'atac epilèptic). Les dues nenes van morir després que fossin diagnosticades de malalties infeccioses. La Sarah estava prenent antibiòtics per infecció respiratòria i a la Laura, que havia tingut febre, se li va trobar una miocarditis. García de Vinuesa pensa que això explicaria els fatals desenllaços:

"Avui sabem que tant les infeccions com la febre poden desencadenar arrítmies, sobretot en gent que té mutacions en gens de risc, de manera que pensem que les morts les van precipitar les infeccions."

Malgrat tot, l'aclaparadora evidència científica va topar de cara amb la justícia del país, que va ignorar els resultats. Això va motivar que la investigadora busqués el suport d'experts mundials, que van demostrar amb diversos experiments al laboratori que aquesta mutació genètica interromp el batec normal cardíac. "Aquesta mutació és patogènica i causa probablement morts, és letal", assegura.

El 2020, la publicació especialitzada Europace, de l'Associació Europea de Cardiologia, va divulgar les conclusions d'aquest equip coordinat per la immunòloga i liderat pel danès Michael Toft Overgaard, que vinculaven la mutació genètica de les dues nenes mortes (CALM2) amb la mort sobtada cardíaca.

Els experts, 27 científics de sis països diferents, també constataven que els nens tenien variants rares d'un gen que matava rosegadors per atacs epilèptics.

El març del 2021, al voltant d'un centenar de científics -entre els quals hi havia dos premis Nobel- van demanar l'indult i l'alliberament immediat de l'australiana en una carta remesa a la governadora general de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), Margaret Beazley.

 

ARXIVAT A:
JudicialCiènciaAustràlia
Anar al contingut