Fígols

Un grup de paleontòlegs es penjarà de la paret de Fumanya per netejar les petjades de dinosaure

Un grup de paleontòlegs treballaran entre el 10 i el 14 de novembre en la neteja de les petjades de dinosaure que es conserven al jaciment de Fumanya. Els treballs de neteja s'aprofitaran per fer la planimetria de la paret i per a la recerca de possibles noves petjades. L'espectacularitat dels treballs està garantida, ja que en tractar-se d'una paret vertical, els estudiosos hauran de treballar penjats.

Actualitzat
Els treballs de neteja, que finança el Servei d'Arqueologia de la Generalitat, formen part de les accions destinades a la conservació de les petjades de dinosaure i a la seva investigació. Segons ha explicat Rosa Serra, del Consorci de la Ruta Minera, els treballs es faran a mà i, a més de treure pols i brutícia acumulada a les petjades descobertes fins ara, serviran per localitzar noves ignites. Els treballs aniran a càrrec d'investigacors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Institut Crusafont, que des de fa temps treballen en l'estudi del jaciment. L'any 1987, un grup de paleontòlegs holandesos ja va treballar utilitzant aquest sistema amb l'objectiu de documentar les petjades. Tot i així, segons Rosa Serra, les dificultats que planteja la verticalitat de la paret i el fet que no anessin prou ben preparats van fer que els treballs no es poguessin completar amb èxit. La importància del jaciment de Fumanya es reconeixerà oficialment en els propers mesos amb la declaració de bé cultural d'interès nacional de les petjades que s'han trobat des de Fígols fins a Saldes. Aquest reconeixement, que es farà extensiu a tots els jaciments d'ignites existents a Catalunya, està en procés de tràmit al Departament de Cultura de la Generalitat. Segons Rosa Serra, aquesta declaració és molt important per a la comarca del Berguedà perquè suposa el "reconeixement del valor del jaciment" i al mateix temps suposa la protecció d'aquest espai. Aquest procés de reconeixement s'emmarca en la sol·licitud conjunta que han fet les comunitats autònomes d'Astúries, Castella i Lleó, la Rioja, Aragó, Catalunya i València per al reconeixement de més de 200 jaciments paleontològics com a patrimoni de la humanitat. El jaciment de Fumanya, que data del cretaci superior, està considerat un dels més importants d'Europa i és el tercer més gran del món, amb unes 3.555 petjades que s'estenen en una superfície de 18.000 metres quadrats. El jaciment conté 34 rastres de dinosaure i pistes de recorregut de 90 metres de llargada que permeten fer un bon estudi del comportament d'aquests animals.
Anar al contingut